Ulls de mel i pell pigosa,
Avui has oblidat dir-me adéu abans de marxar, per què? No he pogut deixar de preguntar-m’ho, i quan m’he quedat sola, he començat a plorar.
He pogut fer res que t’hagi molestat? Potser t’han arribat males paraules dites per mi... potser no t’ha agradat que hagi preferit no acompanyar-te pel matí sense donar-te una explicació...
Sigui el que sigui el que t’hagi enutjat, et suplico que em perdonis per haver estat tant cruel com tu creguis que he estat. Mai no m’atreviria a ferir-te. T’estimo. T’estimo molt més del que et puguis imaginar. T’estimo tant, que per intentar deixar d’estimar-te busco en va quelcom que odiar en tu; t’estimo tant que si demà et veiés, les mans em tremolarien, el cor se m’aturaria i em moriria pensant en tu; t’estimo tant que no t’ho puc dir.
Promet-me que intentaràs entendre el meu silenci, que no el qüestionaràs i que ignoraràs les males llengües que vulguin distanciar-nos. No et demano que m’estimis, només que em deixis ser al teu costat quan jo ho necessiti.
Promet-me que ho faràs, que em perdonaràs, que demà podré escoltar la teva veu després que la turmenta del matí hagi passat, que et podré agafar la mà, mirar-te als ulls, i dir-te, empassant-me els sentiments, que sempre serem amigues.
Avui has oblidat dir-me adéu abans de marxar, per què? No he pogut deixar de preguntar-m’ho, i quan m’he quedat sola, he començat a plorar.
He pogut fer res que t’hagi molestat? Potser t’han arribat males paraules dites per mi... potser no t’ha agradat que hagi preferit no acompanyar-te pel matí sense donar-te una explicació...
Sigui el que sigui el que t’hagi enutjat, et suplico que em perdonis per haver estat tant cruel com tu creguis que he estat. Mai no m’atreviria a ferir-te. T’estimo. T’estimo molt més del que et puguis imaginar. T’estimo tant, que per intentar deixar d’estimar-te busco en va quelcom que odiar en tu; t’estimo tant que si demà et veiés, les mans em tremolarien, el cor se m’aturaria i em moriria pensant en tu; t’estimo tant que no t’ho puc dir.
Promet-me que intentaràs entendre el meu silenci, que no el qüestionaràs i que ignoraràs les males llengües que vulguin distanciar-nos. No et demano que m’estimis, només que em deixis ser al teu costat quan jo ho necessiti.
Promet-me que ho faràs, que em perdonaràs, que demà podré escoltar la teva veu després que la turmenta del matí hagi passat, que et podré agafar la mà, mirar-te als ulls, i dir-te, empassant-me els sentiments, que sempre serem amigues.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada