Relatari de Saeshmea

Agafats de la mà

2009-11-13T00:04:00.000+01:00

Aquest és un breu relat biogràfic que vaig escriure abans de l'estiu per al concurs "Tengo una história que contar". No ha resultat guanyador, però va humitejar els ulls de la persona a qui més havia d'agradar... i per mi no podia haver-hi millor premi.

. . .

Aquesta potser no és una història d’amor, de tristesa o de por; no és més que l’esbós d’una vida com una altra d’una dóna que segueix lluitant per no allunyar-se d’aquells que estima.

D’esquenes als seus apreciats quadres - entre ells un dedicat pel mateix Dalí - Antonia H. D. m’explica que, nascuda a Granada, bessona d’un nen que no arribà a marxà d’aquelles terres andaluses, amb només tres mesos ja arribava a Figueres en braços de la seva mare, una dona dolça i treballadora, però lligada a un marit gelós i autoritari.

Era l’any 40, la pobresa de la guerra enfosquia els carrers, i ells, una família de tres nens, hagueren de compartir un pis petit amb dues famílies més fins que es pogueren traslladar al “carrer ample”. Allà va morí la seva germana gran, als nou anys, d’una meningitis. I mentre la pobresa minvava i la guerra es convertia en el record que molts intentaven esborrar, els pares es cuidaren de donar als seus fills la millor educació que pogueren: el seu germà estigué al seminari i ella anà a escola amb les escolàpies, amagant-se allà on podia cada cop que amb la mare baixaven al riu a fer la bugada, quan les seves companyes ja tenien aigua corrent.

Al cap de poc temps, la seva mare tornà a quedar embarassada i el nadó no triga a convertir-se en la joia de la família. L’Antònia deixà els estudis per donar un cop de mà amb la nova boca que alimentar. Tot i això, mai ha deixat de llegir, i m’ensenya orgullosa la seva col·lecció de llibres, encara ennegrits per un lleu incendi que els espantà ara fa uns mesos. També, el seu germà tornà a casa al cap de poc temps, renunciant a la vida religiosa a la qual l’havien encaminat des dels vuit anys.

Tot això m’ho explica amb cert recel pel pare, enyor per la mare, que encara era amb ella tres anys enrere, i tristesa als ulls; però sense rastre d’interès pel que hagués pogut ser si... fossin altres temps.

L’expressió li canvia, li brillen els ulls i en els llavis s’hi dibuixa un melós somriure, quan em parla del ball d’una tarda d’estiu:

Pels vols de la divuitena, la jove Antoñita, com la coneixien en el barri, començava a sortir a ballar als vespres amb el seu grup d’amigues. Les noies a un costat, els nois a l’altre, i poc a poc ells les assenyalaven i elles s’aixecaven a ballar. L’Antònia sempre tornava a casa dient a la seva mare que no havia ballat amb ningú, i el dia que ho havia fet, li deia que havia acabat el ball abans que la cançó perquè al noi les mans li anaven soles. Però una nit, la nit d’aquest ball d’una tarda d’estiu que fa somriure els llavis que em parlen, l’Antònia es fixà amb un jove que encara no havia vist mai, que era molt guapo, i la mirava de reüll. Tot i així, quan el seu dit apuntà cap a ella, no en feu cas. Si realment volia ballar-hi s’hauria d’aixecar, pensà rient per sota el nas i creuant els braços amb tossuderia. Al cap d’una bona estona el jove s’hi acostà i li demanà perquè no volia ballar amb ell. La seva resposta fou clara, el que volia era que la vingués a buscar. Anaren junts a la pista, i ignorant les mirades i els xiuxiuejos, no aturaren els peus fins que els músics van desar els instruments. Ell l’acompanyà a casa, i li agafà la mà, i no la hi deixà anar mai més.

Rafael del Pino era un jove malagueny que havia anat a Figueres a visitar la família durant unes setmanes, però el somriure d’una jove tossuda amb la que una nit volgué ballar, no el deixà tornar a casa.

Com que el seu pare es negà a donar-li permís, els enamorats hagueren d’esperar fins que l’Antònia arribà a la majoria d’edat – llavors als vint-i-un anys -; una espera interminable. Quan només faltaven vint dies per vestir-se de blanc, en Rafael comprà un paquet de cigarrets fins. Cada vespre, després de deixar-la a casa, li ensenyava com n’agafava un i se’l fumava, i ella ho veia des de la finestra. Poc a poc, la caixa s’anà buidant, i s’escoltà, finalment, l’eco de les campanes nupcials.

Agafats de la mà, Antònia i Rafael han tingut dos fills i dos nets, que fan que els ulls li brillin quan m’ensenya les fotografies d’ara i d’abans que omplen els prestatges. Amb les mans llaçades, caminaren per Central Park i es meravellaren amb les cascades del Niágara. I sense deixar-se anar encara, s’acompanyen a l’hospital a cada infart que els ha intentat separar; i s’acomiaden pensant que podria ser l’últim moment a cada operació, sabent que, si tot va bé, l’endemà les seves mans es tornaran a trobar.

Un cop fets no trigà res a vestir-se de blanc i marxà de casa, un somni que feia temps que tenia, i que compliria sense seguir l’exemple dels seus pares. La casa d’Antònia H. D. ha estat sempre un lloc on tothom ha hagut de col·laborar, i per això mai hi ha faltat amor i comprensió. Així mateix m’ho diu el seu fill quan arriba de comprar.

Helena

2009-05-03T15:17:00.000+02:00

Mi nombre no tiene importancia, porque yo no soy nadie, soy todos aquellos que se enamoraron alguna vez de ella. Su nombre, en cambio, fue Helena, y ella era singular. Ninguna mujer se le ha parecido jamás, porque solo Atenea tenía sus ojos brillantes, y solo Afrodita su melena larga y suave. Sus piernas atraían las miradas de todos los hombres a su alrededor; y sus labios sus deseos.
Yo, yo era uno más, rubio o moreno, ojos claros o oscuros… ¿que mas da? Yo no era nadie a su lado, solo era el afortunado que eligió para besarle aquella noche. Desde aquél momento se lo di todo, joyas, flores, bombones… cuanto quiso fue suyo a través de mis manos, hasta que cuando le di un anillo me lo repudió. Dijo que me quería, pero que amaba a otro hombre.
Como he dicho, fueron muchos los hombres que se enamoraron de Helena, porque su belleza fue extraordinaria. Pero la idea de compartirla me trastornó, y ése mismo día, pistola en mano, me dirigí a su casa, y de camino la encontré con su otro amante.
No hubo palabras. Tampoco hacían falta. Yo la amaba a ella y ella lo amaba a él. Alguien sobraba entre nosotros, así que disparé.

Al día siguiente, frente a una montaña de flores y un ataúd oscuro, decenas de hombres lloraban la muerte de la bella Helena.

Un sueño, mi sueño

2009-04-03T23:58:00.000+02:00

Anoche soñé que soñaba un sueño que no era mío. Una araña que dormía en mi frente creía ser una mosca dando vueltas en la oscuridad de mi habitación, y sus ojos eran los míos. Se sentía una gran libertad vagando en un mundo tan enorme a mi alrededor, pero al cabo de un rato me harté de tantas vueltas y me di la vuelta sobre el colchón. Las patitas diminutas de la araña se aplastaron sobre el cojín.
Cuando volví a mi postura, una mosca sin mis ojos, se posó en la punta de mi nariz, y entre silenciosos ronquidos quiso ser la pulga entre los pelos de un gato, porque a ella no le hace falta volar para viajar. Es divertido ser pulga, pensé, dando botes sobre la espalda de mi gato. Pero de tantos saltos que di, acabé en el suelo sin despertarme, y la mosca, muerta de un manotazo inconciente.
Descansado sobre las baldosas frías, mi gato vino a hacerme compañía, y una pulga saltarina saltó de su cola a mis pies. Acabando sus saltos en mi barbilla, sus ojos empezaron a entrecerrarse, y cuando estuvo todo oscuro para ella, todo fue luz para mí. Colgada del techo, ahora era una araña, la misma que descansaba en el cojín, y tejía un hilo largo con el que me deslizaba hasta el suelo. Podía correr muy rápido, sin dar saltos mareantes, y esconderme bajo los muebles para que nadie me viese. Pero allí había mucho polvo. Estornudé, y de la fuerza que hice se me abrieron los ojos.
Ya casi era de día, y yo seguía en mi cama. Ni moscas, ni arañas; siquiera me había caído. Pero entonces entró el gato, y al sentarse en mi regazo le vi un punto negro dando botes sobre su pelaje.

Perdona'm

2009-01-09T14:47:00.000+01:00

Ulls de mel i pell pigosa,

Avui has oblidat dir-me adéu abans de marxar... per què? No he pogut deixar de preguntar-m’ho, i quan m’he quedat sola, he començat a plorar.
He pogut fer res que t’hagi molestat? Potser t’han arribat males paraules dites per mi... potser no t’ha agradat que hagi preferit no acompanyar-te pel matí sense donar-te una explicació...

Sigui el que sigui el que t’hagi enutjat, et suplico que em perdonis per haver estat tant cruel com tu creguis que he estat. Mai no m’atreviria a ferir-te… t’estimo… t’estimo molt més del que et puguis imaginar. T’estimo tant, que per intentar deixar d’estimar-te busco en va quelcom que odiar en tu... t’estimo tant que si demà et veiés, les mans em tremolarien, el cor se m’aturaria i em moriria pensant en tu... t’estimo tant que no t’ho puc dir.

Promet-me que intentaràs entendre el meu silenci, que no el qüestionaràs i que ignoraràs les males llengües que vulguin distanciar-nos... no et demano que m’estimis... només que em deixis ser al teu costat quan jo ho necessiti...
Promet-me que ho faràs... i que em perdonaràs... que demà podré escoltar la teva veu després que la turmenta del matí hagi passat, que et podré agafar la mà, mirar-te als ulls, i dir-te, empassant-me els sentiments, que sempre serem amigues.

Paraules d’un cor que tu fas bategar.

P.S. Mai llegiràs aquestes paraules, són només l’última esperança del meu cor de desfer-se del neguit que em fas passar cada vegada que calles, que no em mires, que apartes la mà...

La mariposa de color azul marino

2008-11-23T23:21:00.001+01:00

Cuentan las mariposas a sus larvas, que en un lugar alejado de la ciudad, antes que la niebla que trae la luna cubriera el lecho del río por completo, poco después que acabara el invierno, de debajo una hoja de castaño, nació una pequeña mariposa de color azul marino. Sobrevoló el prado de amapolas i contempló con admiración aquél océano rojo que antes del otoño solo había conocido arrastrando su barriga de gusano sobre la tierra húmeda del valle, y siguió volando sobre los castaños hasta ver una extraña luz en el horizonte. No sabia qué era, pero algo la atraía hacia allí, y conforme se acercaba a su destino, la gigantesca luz dejaba ver, cada vez mejor, un enorme palacio gris con millones de estrellas prisioneras tras jaulas de cristal.
Allí no había niebla, pero tampoco flores ni árboles donde buscar el néctar que el hambre le pedía.
Encontró un rincón caliente donde descansar sus patitas, y allí se quedó hasta que entre las altas múltiples torres de aquél castillo, vio como el cielo se tornaba rosado, y como la oscuridad se desvanecía, como si el negro fuera tinta y la mañana, agua clara.
Reemprendió su vuelo de nuevo, la mariposa de color azul marino, y en la repisa de una ventana, encontró su desayuno esperándola entre pétalos blancos y hojas verdes.
Con el hambre ya saciada, decidió que volvería a casa, porque en ese castillo gris no había ni flores ni árboles, y los pájaros entonaban una extraña canción, una sinfonía de ruidos sin melodía alguna.
Pero antes que pudiera aletear sus preciosas alas azul marino, unos dedos gruesos la agarraron por detrás, y ella, sin poder gritar, no se pudo liberar.

Y cuentan las mariposas a sus larvas desde entonces, que en el centro de la ciudad, después que el sol dispersara la niebla que cubre el río cada noche, poco después que empezara la primavera, tras un cristal enmarcado, descansa inmóvil para siempre una mariposa de color azul marino bajo una etiqueta con su nombre.

Suicidi

2008-10-02T08:35:00.004+02:00

Llisca per la mà deixant un rastre fred, la gota perduda; baixa pel dit i s'atura a la punta de l'ungla pintada de rosa per contemplar la caiguda que li espera des d'allà. Es deixa anar. Salta al buit i cau damunt la bassa que s'ha format. Esquitxa el voltant amb centenars de microgotetes més, i la petita llacuna vermella s'omple d'ones que la recorren des del centre.

Vista des de dalt, la taca sembla una bonica rosa vermella que aquella mà que s'escapa d'entre els llençols del llit ha deixat caure a terra pètal a pètal des de les benes; la marca d'un últim alè que els seus dits han volgut arrencar amb la fulla lluent del ganivet amb què havia tallat el pa del sopar.

T'anhelo

2008-09-05T20:19:00.001+02:00

Les onades acaricien els nostres peus suaument a cada anar i venir, la sorra ens fa pessigolles a les plantes, la brisa oneja els nostres cabells i la lluna es reflexa en els nostres ulls.
Passegem per la platja, és gairebé mitjanit, el meu cor anhela estimar, i la meva sang desitja amar. Sóc incapaç d’ignorar el moviment de la seva faldilla al caminar, però tampoc puc apartar la vista de les seves mans llaçades amb unes que no són les meves. El nus que formen es gronxa davant meu com si volguessin burlar-se de mi, i a cada pas que donem, la daga que la seva unió encara cap a mi s’enfonsa més i més en el meu pit, fins que perfora el meu cor i la sang raja i cau pels meus mugrons, i regalima fins al meu melic, i allà s’atura i dona un giravolt fins la cuixa i llisca tota la cama fins que abans d’arribar al taló es troba amb el llençol d’aigua que l’atura.
S’ha format una taca vermella al meu voltant que no em vol deixar sola, gairebé els toca els seus turmells però ni tan sols noten el tacte espès i diferent de l’aigua, que té la meva sang.
Em rendeixo, desisteixo de perseguir aquest amor que mai tindré, deixo que el meu cos caigui de genolls damunt la sorra humida, ni tan sols l’esquitx les fa girar a mirar el que passa. La daga em travessa el cos, la sang ja no és calenta, ja no desitjo amar, ja no anhelo estimar... només espero tancar els ulls després d’haver-la mirada un cop més.
Caic estesa a terra, mantinc els ulls oberts, intento mirar-la, però la lluna m’enlluerna les pupiles, se’m cauen les parpelles, les onades em cobreixen, sento com se m’atura el cor, i el meu últim alè no és més que una bombolla que sura damunt l’aigua.

Ella dorm

2008-08-03T14:56:00.004+02:00

Dorm. Ella dorm tranquil·la, inmersa en un somni on jo no hi sóc. I dorm amb un feliç somriure al rostre, sesnse remordiments per haver esborrat la meva imatge del seu inconcient.
Jo, desperta, l'acaricio suaument deixant una fina capa d'aire entre la seva blanca pell pigosa, i la meva mà. No es pot despertar, no pot saber que la toco perquè llavors s'adonaria que només somnia... I sabent que ella no pot notar el tacte dels meus dits recorrent les seves corves perfectes, em comformo notant la calor del seu cos penetrant al meu en la distància.
Oloro els seus cabells perfumats, i imagino el que seria despertar cada dia amb aquella olor fregant-me el nas.
Però tinc els ulls fixes en un punt; els seus llavis. Tot el seu cos és perfecte, però jo voldria besar els seus llavis carnosos, sentir la humitat de la seva boca en la meva, deixar que els meus sentiments es barregessin amb els seus... però la mezcla és impossible... si la beso despertaria, i si despertés destrossaria el seu somni i el meu desig.
M'estiro al seu costat i sento la seva respiració; pausada i profunda; sento el batec del cor que em té presonera, però els seus batecs no van compassats amb els del meu. Acluco els ulls i intento endinsar-me en el seu somni... intento retornar la meva imatge al seu inconcient... encara que això em suposi fer del seu somni el meu propi malson.

Por, temor... soletat

2008-07-01T21:10:00.002+02:00

Fent endreça, he trobat aquest poema que vaig escriure l'any passat. És sincerament horrible, no té estructura, ni mètrica, ni bellesa... però reflexa un sentiment que sempre tinc endins...

Soletat sembla ser el meu nom,
per més que d'ella intento fugir,
em segueix,
em persegueix i m'atrapa.
.
Ella m'abraça,
m'acarona i m'escanya
amb els seus braços llargs,
amb les seves mans fredes.
.
Por.
Tinc molta por.
Por a quedar-me sola,
a predre allò que tant m'ha costat aconseguir.
.
No son riqueses,
cap mena de bens,
ni tan sols la família.
El que jo no vull perdre,
són les meves amigues.
.
Tant desitjo conservar-les,
que crec perdre-les sempre.
Tant desitjo ser amb elles,
que si no hi sóc temo se oblidada.
.
Tinc les millors amigues del món,
però temo tant que m'abandonin,
que segueixo estan sola
envoltada de temor.

Unes últimes línies.

2008-06-26T00:20:00.003+02:00

Les finestres ens mostren l'horitzó com un tríptic obert a la paret del fons de l'aula, i els núvols es passejen en aquesta obra artística que els vents fan canviar al seu gust com si es tractés d'un estabile-mobile on cada element del paissatge n'és una peça.
I tot això ho enmarquen les fustes corcades de les finestres que de blanc, algún dia, varen ser pintades, i la bandera bicolor - groc i lila pastel - que dona vida i una personalitat única a les parets interiors de tot l'edifici.
Així és l'aula de segón A de batxillerat de l'institut Sant Elm l'últim dia del curs 2007-2008. Així intentaré recordar cada instant que he he passat allà.

En questa aula vam fer la majoria de classes de repàs per la selectivitat. I aquestes línies són les últimes que m'ha inspirat un edifici que ha abraçat sis anys de la meva vida, sis anys de canvis, sis anys de gran aprenentatge, sis anys plens de moments i de gent inoblidable.
I aquestes línies són la meva manera de dir gràcies, gràcies a Tot l'institut - professors, alumnes, companys, amics - per haver format part d'aquest sexenni de la meva vida.
Gràcies, records... i arreveure!

La cançó de l'amistat

2008-06-26T00:13:00.003+02:00

Fa temps que no escrivia poemes, suposo que perquè no en sentia la necessitat, puix que els versos que escric no són més que impolsos de la meva ànima cap a l'exterior.
Aquest és l'últim que he escrit i el quel he trobat entre els apunts de l'insitut que he estat re-organitzant aquest cap de setmana:

Essent pirata aconseguí un tresor
que va costar una moneda d'or
i la fulla d'una espasa molt propera al cor.

La ferida no és més que una cicatriu invisible,
i el tresor resta amagat sota l'arena d'una illa,
i l'he conserva rere un mapa illegible.

Avui l'he anat a buscar
i he vist petjades allí on calia trepitjar.
I en comptes de terra hi havia un forat,
i en comptes d'un cofre, un cranc hi he trobat.

Essent pirata aconseguí un tresor
que m'ha robat un mal lladragot.

En aquella habitación de hotel

2008-05-11T01:29:00.001+02:00

Jamás olvidaré el viaje de fin de curso del instituto. Me enamoré por primera vez. I también por primera vez fui amada.
No fuimos lejos. Nos quedamos en la capital, en Madrid. Seis horas de autobús. La mayoría de gente durmió, yo y mis amigas hicimos fotos de los que dormían con la cara más ridícula.
El hotel era genial. Habitaciones dobles, con tele y nevera, un armario enorme, y un baño que hacía dos como el de casa. Los profesores decidieron hacer ellos las parejas, porque dijeron que así armaríamos menos jaleo por las noches, porque nos dedicaríamos a dormir i no a otras cosas. Mi pareja era Sandra, la pelirroja de la clase.

El primer día:
Andar, museos, andar y más museos.

La primera noche:
Llegamos agotados al hotel. Todo el mundo se fue derechito a la cama después de cenar. Sandra quiso ducharse. Salió del baño con el pelo recogido con una pinza y tapada solamente con una de las toallas del hotel. Se secó delante de mí. Las curvas de su cuerpo eran perfectas. Su piel era blanca, con manchas que la hacían aún más atractiva. De su pelo caían gotas de agua que resbalaban por su espalda i caían al suelo después de recorrer sus largas piernas.
Cuando ya estuvo seca se cubrió con una camisa de dormir rosa y se metió en la cama.
Esa noche sólo pude pensar en su piel firme y en las gotas resiguiendo ese cuerpo que yo no pude tocar.

El segundo día:
Intenté que mis amigas y yo estuviéramos siempre detrás del grupo de Sandra, y me pasé el rato observando el movimiento de su trasero, escondido tras unos ajustados tejanos desgastados.

La segunda noche:
Antes de dormir Sandra y yo hablamos un buen rato. No estábamos demasiado cansadas y parecía que la conversación no acababa nunca. Hablamos del instituto, de los profesores y de las amigas en general. También de los padres, y de los hermanos. Nos fuimos conociendo.
Su sonrisa era perfecta. Sus dientes eran blancos y brillaban como perlas a la luz de la lámpara de su mesilla de noche. Sus ojos, azules, parecían reír tanto como sus labios carnosos.

El penúltimo día:
Era el último día, así que nos lo dejaron todo para ir de compras. Nos juntamos con el grupo de Sandra para ser más. Y yo pude verla comprando media tienda de ropa. Todo le quedaba bien, desde unos tejanos corrientes, a un precioso vestido de noche. Era fabulosa.

La penúltima noche:
Los profesores nos dejaros salir. Fuimos a una discoteca cercana al hotel y nos dieron permiso para volver a cualquier hora, siempre que estuviéramos en el autobús a las once de la mañana siguiente. Las que no teníamos novio bailábamos en grupo con todas las demás, pero cuando empezaron a cansarse yo me fui acercando a ella, y acabamos bailando juntas, casi pegadas. Ya era tarde, algunas ya se habían ido, y en un momento de euforia… la besé.
No dijo nada. Tampoco pareció enfadada. Se marchó.
Fui al hotel, pero no estaba en la habitación. Me tumbé en la cama, pero no pude dormirme.

Último día:
Tumbada en la cama, pensando en lo que había hecho y en que seguramente todo el curso ya se debía de haber enterado de que me iban las tias, escuché ruido y me levanté. Era ella. Había pasado la noche fuera, quizá en otra habitación, o dando vueltas en el hotel. Su mirada ardió en mis ojos desde el lindar de la puerta. El pasillo estaba oscuro, la ventana cerrada, y la rojiza luz de la mañana intentaba penetrar la tela de la cortina echada.
Con una mano se desabrochó el pantalón y lo dejó caer lentamente por sus muslos, blancos, fríos. Cerró la puerta, y liberando sus piernas desnudas de aquella prenda, se quitó la camiseta, de algodón, amarilla. Cuando ésta cayó al suelo, se quedó de pie delante de mí, sin apartar sus ojos azules de los míos.
Yo seguía sentada en la cama. Ella puso una rodilla a cada lado de mis piernas. Cogió mis manos y las dejó en su cintura. Se quitó el sujetador, blanco, y sus pechos pequeños, firmes, cayeron ligeramente.
Me quitó la camisa con la que había dormido y las dos nos tiramos sobre la cama deshecha.
Me besó. La besé. Me acarició la piel desnuda y luego dibujó una línea con la humedad de su boca juntado los labios que se ven con los que no se ven. Y allí abajo empezó a besarme, estando ella de rodillas en el suelo y yo tumbada sobre las sábanas.
Sentí su amor entrando en mi cuerpo, y la fuerza de este sentimiento acabó por hacerme gritar, y grité. Luego volvió a mirarme, y yo la cogí de los brazos e hice que se tumbara ella esta vez.
Masajeé sus pechos, saboreé sus pezones, y limpié su ombligo con mi lengua. Agarré sus bragas por los dos lados y las deslicé por sus largas piernas. Al llegar a sus pies, me paré para tocarlos, para traspasarles mi calor, y mi amor. Le separé los muslos con las manos, y con mis dedos busqué el secreto que esconden los labios escondidos. Estaban húmedos, calientes. Los besé. Gritó. Y luego me senté sobre ellos para que se besaran los míos con los suyos. Gritamos. Nos dimos las manos. Nos abrazamos. Nos besamos. Y las dos sentimos el calor y el amor de la otra.
- Te quiero – me dijo.
- Yo también – le dije.
Y nos quedamos allí tumbadas hasta que llegó la hora de irnos, de volver a casa. Salimos de la habitación con nuestras manos entrelazadas, dejamos nuestras maletas juntas en el portaequipajes del autobús, y buscamos dos asientos libres para poder seguir juntas durante el viaje.
No hablamos con nadie, ni siquiera hablamos entre nosotras. Pero no nos soltamos la mano. Ella se durmió con la cabeza en mi hombro. Yo me pasé el rato observando el dibujo que hacían las gotas de lluvia en el cristal, recordando la primera vez que la vi desnuda, secando su cuerpo delante de mi, en aquella habitación de hotel...

Tres làgrimas blancas

2008-04-30T14:37:00.000+02:00

"Hay un principio bueno, que ha creado el orden, la luz y el hombre, y un principio malo, que ha creado el caos, las tinieblas y la mujer "
Pitágoras (580-500) Filósofo griego

El pasado año fueron asesinadas un centenar de mujeres en España en manos de sus maridos, parejas o ex-parejas sentimentales. En lo que va de año, suman ya dos decenas... ¿Cuántas más se sumarán?

1.
"El dominio masculino es indispensable para que los hombres puedan apropiarse del producto de la fecundidad femenina"
El Coran

Se fue corriendo, sin coger las llaves, sin saber donde iba, llorando, intentando ocultar aquella marca morada de su cara tras los finos y oscuros cabellos que escapaban del velo azul que llevaba. No sabía cuantas calles había andado ya esa tarde, pero de repente, al cruzar el asfalto, el estrepitoso ruido de los oportunos frenos de un coche la hicieron despertar de aquél huir sin final.
El conductor del vehículo que casi la atropella sólo supo gritar-le blasfemias, entre las cuales pronunció más de una vez la palabra “mora” acompañada de distintas obscenidades, que Adira ni si quiera escuchó. El hombre se fue, y la gente que se había parado alrededor del incidente también siguió su camino a pié sin parecer haberse percatado de las heridas que tenia ella en su rostro, del enorme moratón que ensuciaba su mejilla derecha y parte de su largo y oscuro cuello. Y si lo hicieron, si se dieron cuenta, a ninguno se le acudió preguntarle si estaba bien.
Andando ya más despacio, se tocó la mejilla. Seguía ardiendo. Y al tiempo que decidía probar a tocar el timbre de Belén, una amiga que vivía en la misma calle se encontraba, se preguntó si jamás enfriaría ese dolor.
Cuando abrió la puerta y vio la cara de su amiga, a Belén no le hizo falta escuchar palabra alguna, cerró la puerta de su apartamento y la abrazó fuerte.
- ¿Ha vuelto a ser él, verdad? No lo protejas. No se lo merece. Adira, de verdad, déjalo. Puedes venir aquí conmigo. Lo denunciaremos y no te volverá a molestar más.
Belén y Adira se conocieron el último año de instituto, pero no estudiando, sino trabajando de cajeras en un supermercado los fines de semana. Entonces Belén aún pensaba seguir estudiando, y Adira intentaba vivir olvidando sus raíces musulmanas, algo que su padre ya se encargó de recordarle cuando la hizo casarse con Hashim a los dos días de haber cumplido los dieciocho.
Ésa misma tarde las dos fueron a denunciar los maltratos, y cuando recogieron a los niños del colegio aprovecharon que él no estaría en casa para coger algo de ropa y las cosas de los pequeños. Adab, que era la pequeña de los dos hermanos, con sus cuatro añitos no preguntó nada, aunque sabía que algo sucedía, porque nunca habían dormido fuera de casa. Faysal, en cambió, se puso tozudo, diciendo que no pensaba marcharse sin que su padre lo supiera. Sólo era un año mayor que su hermana, pero era demasiado listo para intentar engañarlo.
Al final, pero, los dos niños acabaron dormidos en la cama de Belén, mientras ella les contaba un cuento de dragones y princesas. Adira aprovechó ése rato de paz para peinarse. Desde pequeña cepillarse el pelo siempre la había relajado. Le recordaba a su madre, que cada noche, antes de acostarse, la peinaba y le hacía una trenza; a ella y a sus otras cuatro hermanas. El ir pasando sus dedos por esa larga y oscura cabellera que por el día quedaba escondida bajo el velo, la adormecía poco a poco. Pero el timbre interrumpió su calma y el silencio del piso. Belén fue a abrir, aunque ya imaginaban quien debía ser.
Hashim gritaba al otro lado de la puerta, gritaba en árabe, por lo que Belén solo entendía “¡Adira!” cada tres palabras.
Los vecinos del rellano debían de estar mirando por la virilla de la puerta. Esos gritos se debían de oír incluso en la calle. Al final, los niños se despertaron. Y al otro lado de la madera todo pareció calmarse, Hashim empezó a emplear un tono de voz más dulce.
Entre aquellos exóticos sonidos debió de pronunciar las palabras adecuadas, que combinadas con las peticiones de Faysal, terminaron convenciendo a Adira, que acabó pidiendo a Belén que lo dejara entrar.
Antes de abrir la puerta advirtió a su amiga, pero ella, aún sabiendo que no eran más que camelos, miro a los niños y, resignada, dijo “Es su padre”.
El niño saltó rápidamente a los brazos de su padre. La niña se quedó a medio camino, como si sintiera que abrazar a ese hombre fuera traicionar a la mujer que lloraba de pie ante la escena.
Belén, que de la escuela aprendió poco, pero de la vida ya sabía mucho, cogió su móvil del bolso y marco el teléfono de la policía. Y sin apretar el botón de llamada, se lo guardó en el bolsillo.
El hombre pidió a su hija que se acercara, y abrazó a los dos niños, y eso habría parecido una bellísima escena de película, si horas antes ese hombre no se hubiera ensanchado a golpes con su joven esposa. Se dirigió a ella, a paso pausado, mirándole la herida, medio abierta aún, que le había hecho con la hebilla de su cinturón. Le acarició la mejilla dolida, y parecía que le pedía perdón. Pero ella le cogió la mano y la apartó con asco. Él se iba acercando, ella iba diciendo que no con la cabeza, y Belén metió su mano en el bolsillo.
Las manos del marido no paraban de moverse, intentaban sujetar la cabeza de Adira, pero ella las despistaba. Hasta que lo consiguió, con la espalda de ella en la pared, entrelazando su con la de Adira para que no se moviera, sujetó su cabeza con fuerza, con una sola mano, por la barbilla, y acercó sus labios a los de ella, a ese brillante carmín, y a esas perlas afiladas que mordieron su lengua de serpiente.
Se oyó un grito, luego un golpe, otro grito y otro golpe.
El primer grito, grave y largo, fue de Hashim, que empezó a sangrar por la boca. Rabioso, dio un bofetón enorme a su esposa que gritó, pero éste fue un grito muy breve, un suspiro de dolor que acabo cuando su cabeza rebotó contra el suelo. Quedó inconsciente. Los niños empezaron a llorar. Los dos quisieron ir a ayudar a su madre, pero entonces su padre empezó a dar patadas y a golpear el cuerpo yaciente, soltando blasfemias.
Belén había apretado el botón verde del teléfono al oír el primer golpe, y en cuanto el agente que la atendió colgó, se abalanzó sobre el agresor para parar su ataque. Pero éste la empujó lanzándola contra la mesa de café. El sofá amortizó la caída. Se levantó, dijo a los niños que corrieran a la habitación y se encerraran en ella, el padre quiso impedirlo, pero ésta vez fue ella quien lo empujó a él, consiguiendo tirarlo al suelo.
Llamaron a la puerta. Fue abrir antes que la bestia se levantara. No era la policía. Era el marido de la vecina de enfrente, que al oír los golpes su mujer le había pedido que fuera a ver. En la mano llevaba una escopeta de balines, con la que no dudo en apuntar a Hashim, y en disparar al suelo para asustarlo.
La policía no tardó mucho más en llegar, con una ambulancia que se llevó a Adira. Al cabo de unos días ya estaba del todo recuperada. Con los golpes se rompió dos costillas, perdió gran parte de vista en un ojo y tuvo un aborto de un hijo que siquiera sabía que tenía dentro.
Años después de esos malos recuerdos, Adira vive divorciada de Hashim y sin saber nada de él después que ingresara en la cárcel; con sus dos maravillosos hijos, que la siguen respetando como la buena madre que es; con un nuevo matrimonio con un hombre que aún no le ha faltado el respeto; y esperando ampliar la familia en pocos meses.

2.
"El padre debe ser más amado que la madre, pues él es el principio activo de la procreación, mientras que la madre es tan solo el principio pasivo "
Santo Tomás (1225-1274) Teólogo y Filósofo italiano

Se sintió ridícula, con las rodillas ensangrentadas, la compra esparcida en el suelo, una de las bolsas rotas, y su hija ayudándola a levantarse. Volvían las dos juntas del supermercado, ya estaban en el portal de su hermana, cuando le pareció ver a su ex-marido. Los recuerdos le vinieron a la cabeza y perdió el control de su cuerpo, que se desplomó. Volvió en sí al sentir el fuerte golpe de la acera en sus rótulas, y el frío de la sangre en su piel.
Cuando empezó a vivir con el padre de su hija, antes de comprar el piso y estando embarazada de ella, fueron a casa de su suegra, y allí recibió las primeras amenazas, pero jamás pensó en lo que podrían acabar. En ellas ella sólo veía un hombre agresivo, posesivo, pero jamás un maltratador. A éste lo conoció una vez instalados en el piso, un día que ella salió con sus amigas dejando a la niña con su abuela. Cuando volvió, Pedro la esperaba en el comedor con la niña dormida en sus brazos, la dejó sobre el sofá, se levantó, se dirigió a ella, y antes de que Rosa pudiera acabar de saludarlo, ya le había asestado el primer bofetón.
Entonces eran jóvenes. Ella sólo tenía veintitrés años. Se conocieron a los catorce y se comprometieron a los diecisiete. A los veinte ya estaban casados, y a los veintidós esperando un hijo.
Al día siguiente él le sirvió el desayuno en la cama, dos días después la invitó a cenar y la llevó a bailar, y una semana más tarde le endiñó un puñetazo. No salió de casa hasta que ya no se notó el moratón que le dejó. Y antes de volver a abrir la puerta, él ya le había regalado un vestido y unos zapatos a juego, y le había pedido perdón dos docenas de veces, la mitad de ellas prometiéndole que jamás volvería a tocarla.
Más de una vez intentó marcharse. Su hermana le guardaba tres cambios de ropa por si acaso, pero él siempre iba a buscarla, y ella siempre lo seguía. “Con la niña es muy dulce”, decía siempre, “Cuando no está enfadado es muy cariñoso”, repetía una y otra vez, “Es su forma de quererme”, se convencía, “Ya cambiará”.
Pero no cambió, fue a peor. Tanto empeoró que las palizas eran el postre de todas las cenas, que a Rosa ya le daba igual salir con la cara, o los brazos, o las piernas llenos de moratones que la gente pudiera ver. Tampoco nadie preguntaba, sólo algunas amigas intentaban que les dijera lo que ya se imaginaban, pero ella siempre ponía unas escaleras, un borde o una puerta de por medio.
Hasta unos meses atrás, cuando él se atrevió a ponerle la mano encima a Miriam, la niña, que ya tenia catorce años. Una noche, la muchacha volvió algo más tarde de la hora acordada al salir con sus amigas al cine, su padre se enfadó y ella le contestó de mala gana. Él alzó la mano y le pegó, y le hubiera dado un segundo golpe de no ser por la madre que intervino en cuanto oyó llorar a la hija.
Entonces fue cuando Rosa dijo basta. “¡A la niña no la toques!”, gritó ese día, y cuando se disponía a marchar, él se lo impidió. Se dio cuenta de que para irse debería hacerlo sin que él estuviera en casa, y a la mañana siguiente, después que él se hubo marchado, se dispuso a salir con la intención de llevarse a la niña después de que saliera del colegio, ya que ella tampoco estaba ya en casa. Pero la había encerrado. La cerradura estaba echada y no tenia llaves dentro.
Golpeó la puerta con la punta del pie, se hizo daño, y se puso a llorar. Pero lloró de rabia, de impotencia… tantos años pudiendo marcharse y ahora no podía. ¡Pero le quedaba el teléfono! Llamó a su hermana, que acudió con su cuñado y un cerrajero. Abrieron la puerta a la fuerza. Cuando la vio, cuando vio a su hermana mayor acudiendo en su ayuda después de tanto tiempo sin contacto, ignorando sus ofertas… Se abrazaron y se pidieron perdón la una a la otra, una por no escuchar, la otra por no actuar.
Después de presentar la denuncia, recogieron a Miriam y se lo contaron todo. Su abrazo con su madre fue muy tierno, Claudia, la hermana de Rosa, lloró emocionada.
Pedro no fue a buscarla porque en aquellos últimos cuatro años Claudia y su familia se habían mudado, y él no sabía dónde.
Esto fue hace unos meses, cuando Rosa tuvo la esperanza de empezar una vida mejor con su hija. Ahora, meses después, su hija ha perdido toda esperanza de empezar una vida mejor sin su madre.
Hace dos semanas Rosa moría a manos su marido en el portal de su hermana, ante los ojos de su hija, que jamás borrará la imagen de su madre tumbada en el suelo, con las rodillas ensangrentadas, las bolsas rotas en las manos, la compra esparcida en la acera, y una bala en la cabeza.
Hoy su hija, su hermana, y el resto de su familia lloran su muerte.
Hace dos semanas su esposo le daba muerte. Hoy recuerda el momento con una sonrisa en el rostro y su foto en la mano.

3.
"La hembra es hembra en virtud de cierta falta de cualidades "
Aristóteles (384-322) Filósofo griego

Se metió en la cama sin poder sacarse de la cabeza la voz de su marido.
Cada noche era igual, aquel era su insomnio. Si no había hecho la comida salada, la había hecho sosa; si no le había planchado mal la camisa, había fregado mal los platos; si el agua de la bañera no estaba demasiado fría, no había puesto toallas en el baño… Siempre había algo, por insignificante que fuese, que derivaba en un reproche hacía ella. Siempre había estado así, en cincuenta-y-siete años de casados, nunca la había felicitado por nada. Ella siempre había intentado hacer las cosas a su gusto, pero cuando no había quejas, le reprochaba el no haber tenido hijos, dándole a ella la culpa. Y cuando tocaba ése tema ella se iba a llorar a la habitación, porque con treinta años ya había sufrido cuatro abortos, y el único bebé que sobrevivió al parto, murió a los dos años.
Maria llevaba más de cinco décadas soportando ésa voz detrás de sus oídos. Y si alguna vez estuvo enamorada de él, ya no lo recordaba, se había olvidado por completo de sus bailes en el pueblo, de sus salidas al cine con su madre en la fila de atrás, de las flores cada sábado y los pañuelos cada domingo, del vestido blanco de la boda, del anillo de oro que tuvieron que vender… se había olvidado de todas aquellas cosas que la enamoraron, y sólo podía recordar cada momento en el que él abrió la boca para quejarse de algo, para reprocharle algún defecto…
Recordaba que a los cuarenta su melena negra ya se había tornado de plata, recordaba que su piel se arrugó antes de perder del todo la posibilidad de ser madre, se acordaba que su vista se fue nublando y su voz se volvió ronca, sus gestos lentos, su caminar pausado y sus movimientos incontrolables, temblorosos. Pero lo que nunca envejeció fue su oído, que siempre oyó cada queja, cada reproche.
Aquella noche, después del funeral de su esposo, seguía sin poder sacarse su voz de la cabeza. Al final se durmió, recordando la ceremonia. Estuvieron ella y algunos amigos de él, aguantó serena toda la misa, y cuando al fin vio quemar su ataúd entre las llamas, soltó sólo tres lágrimas… una por la esperanza perdida años atrás, otra por la crueldad soportada todos esos años, y la última por los tristes días de soledad que la esperaban en adelante…

. . .
Mientras usted leía estas tres historias de ficción, una mujer real ha sido insultada, maltratada, y talvez asesinada.

Fulles de tardor

2008-04-28T18:10:00.000+02:00

La Mercè allargava el braç tan com podia, però ni tan sols amb la branqueta que havia collit arribava a pescar aquella petita flama que surava damunt el llençol d’aigua.
Li agradava jugar a agafar les fulles que, porugues, no volien volar amb el vent que les arrancava de les branques del llimoner del jardí, i preferien navegar per aquell petit oceà rectangular.
La punta de la branca, que aguantava amb només tres dits de la mà dreta per poder arribar més lluny, es doblegava de tal manera que semblava envejar una canya de pescar.
La punxa de l’espasa d’esgrima que subjectava àgilment ja feia pessigolles a l’aixella de la fulla, quan alguna cosa caigué a l’aigua esquitxant les rectes ribes de l’estany. L’atac l’havia desarmat i no veia res més que un tel d’humitat en les seves pupil·les fosques. S’eixugà la mirada amb la falda del vestit i buscà entre les onades el meteorit que havia enfurismat les aigües.
En el centre d’aquella diana que dibuixava el llençol, hi havia un cos, un manyoc de plomes que començà a entintar el seu voltant de vermell. Era un colomí ferit que encara es movia, que aixecava una de les seves ales com si demanés auxili, com si supliqués ajuda als ulls que el miraven.
L’animal ja no es movia, la piscina era vermella, les fulles ja no es distingien, i la Mercè ara intentava pescar el cos inert de la bestiola morta que flotava en el seu petit estany rectangular.

Buscant un final feliç, la continuació de Solitud

2008-04-24T15:31:00.000+02:00

Si aquell bon home no s’hagués ofert a dur-la amb el carro, hagués trigat dos dies, com a mínim, a arribar a la ciutat Comtal. Aquell viatjant, a més, compartí el seu menjar amb ella, i li oferí de passar la nit a casa de la seva família. La Mila, però, no va ser capaç d’acceptar tanta hospitalitat.
A Barcelona ja no li quedava ningú a qui acudí a demanar ajuda, així que buscà algun lloc on hostatjar-se. Quan la nit enfosquí els carrers empedrats, la Mila encara no tenia un llit on dormí, així que s’arraulí en un portal gran que semblava abandonat, semblava l’entrada a una vella fàbrica abandonada, i allí, encomanant-se la fred del mur humit, intentà agafà el són amb el rau-rau de les rates com a cançó de bressol.
Quan tot just es veien les puntes dels dits de l’aurora del matí, la despertaren els crits d’un home que cantava amb una ampolla de conyac mig buida a la mà, i portant a sobre un munt de parracs veus.
Com que no es pogué tornar a dormir, anar a passejar pels carrers buits de la ciutat, que tot just despertava. Trobà una font, i allí es rentà la cara. Havia de trobar feina com fos si volia sobreviure tota sola. Potser podria servir en alguna casa, així que quan el Sol ja s’havia llavat del tot, començà a tocar les portes de les cases que semblaven més adinerades, preguntant si es necessitava una minyona. A la majoria ni l’escoltaven i la feien fora, només de veure com n’anava, de bruta; en d’altres feien que no amb el cap, i ja està; fins que a la tarda, sense haver menjat res des d’aquell entrapar de truita que compartir amb el conductor del carro que la portà a la ciutat, la mestressa d’una casa li digué que s’hi podia quedar com a minyona, que tenien un lloc lliure des que l’anterior s’havia casat dues setmanes abans.
Començà aquell mateix dia. Es pogué dutxar i canviar-se, vestint-se amb l’uniforme, però abans de tot la cuinera de la casa li serví un plat del que havia sobrat del dinar dels senyors.
A la casa hi vivien un matrimoni, quatre fills petits, l’àvia materna, quatre minyones, una cuinera i un majordom. Però també els servia un xofer i el vigilant de les cavallerisses, per no parlar que la família tenia varis negocis dels quals l’única cosa que n’havien de fer era rebre’n beneficis.
Els nens tenien professors particulars, i les minyones, entre elles la Mila, els feien de mainaderes. Eren molt bufons, menys el gran, en Pere, que ja tenia tretze anys i només feia que emprenyar les pobres noies que tenien com a funció que els petits no molestessin els grans.
La Mila s’estigué servint a la casa fins que la rodona panxa d’embarassada ja no es podia amagar sota la faixa improvisada amb benes, i les camises amples de l’antiga minyona de la casa. Quan la Senyora s’adonà que tenia treballant amb ella una mare sense home, la tirà al carrer amb la major de les seves disculpes.
I així, la Mila es tornà a trobar sobre l’empedrat de Barcelona, sense saber on anar, sense saber on passar la següent nit freda.
Tot caminant, retornà a aquell portal vell on havia dormit un cop, el trobà més brut, però seguia abandonat. Pensar en passar la nit allí, però ara tenia diners i podria llogar una habitació en una pensió.
Això és el que féu aquella nit, buscà la renta d’habitacions més propera i demanà l’habitació més barata. Sense poder dormir, aprofitar la llum de les espelmes per comptar els diners que li quedaven. No era gaire, amb allò només estaria tranquil·la durant una setmana i mitja, necessitava una feina, però embarassada no podria treballar enlloc.
Després de passar tres nits a la pensió, la Mila buscà recer en el portal de la fàbrica abandonada. Pensà que així només hauria de gastar els diners en menjar i podria sobreviure un temps més.
Aviat conegué un parell més de vagabunds, un home que sempre duia un gos de pel de lleó al darrera, i una dona que creia viure docents anys enrere, però que era molt amable perquè li duia menjar a la Mila perquè alimentés bé la criatura que havia de néixer. A canvi només li demanava acariciar-li li panxa una estoneta.
Tal fou la sort de la futura mare, que poques setmanes després passaren per allà dues monges d’un convent proper, que al veure la dona en estat de bona esperança ajaguda sobre la humida pedra del carrer, decidiren endur-se-la amb les germanes del claustre per fer-se’n càrrec.
Les clarisses foren molt amable amb ella. No era la única acollida a la casa de la Verge Maria, hi havia malalts que els hospitals no volien, i nens que mai tindrien pares.
La Mila s’hi trobà bé perquè allà rebia ajuda però també podia treballar. Les religioses tenien un jardí, un hort, un hospital improvisat... per no anomenar les feines de tota convivència: la neteja, l’endreça, la cuina... La Mila ajudava en tots els racons, i així l’estada se li féu menys pesada.
El 27 de gener va néixer el seu fill. Fou una nit plujosa, els llamps es reflectien als vidres molls i els trons ressonaven a les cambres buides. Tres monges foren les llevadores del part. El nen era prim, amb molt de cabell i una boca de guineu.
- Quin nom li posareu? – preguntà una de les clarisses mentre l’altra el deixava als braços de la mare novella.
- Gaietà – digué convençuda, la Mila.
- Pel Sant? – preguntaren dues alhora.
- No, pel seu pare en esperit, un pastor, un bon home, un sant de cor...
Aquella nit, després del part, la Mila es preguntà si realment volia ser mare. Recordà aquella visita que tingué un dia a l’ermita, i es preguntà si ella també recorreria el món per salvar el seu fill. En mig de tots aquest pensaments, la criatura es posà a plorar. La Mila hi corregué de seguida, preocupada per si li havia passat res. Només tenia gana, i després de prendre el pit es tornà a dormir. Comprengué que una cosa tan fràgil no podia portar el mal expressament, i pensà que després de tot el que havia patit l’any abans, patir per un fill que ella havia engendrat no podia ser res dolent.
Però la Mila també sabia que si volia fer-se càrrec del nadó necessitava feina, així que al dia següent començà a buscar-ne, aquest com a les carnisseries, a les pastisseries... necessitava una feina en la qual pogués treballar al matí per tornar al convent a la tarda.
Quan portava tres dies demanant feina a diferents establiments, encara no l’havien acceptat enlloc. Ja eren dos quarts de dotze i havia de tornar per assistir a la missa del migdia.
Al girar la cantonada tingué la sensació que algú la seguia, que unes sabates caminaven per damunt de les seves petjades. Quan ja podia veure la porta oberta de l’església començà a córrer, i s’aturà en sec quan escoltà el seu nom a l’esquena.
- Mila! – cridava una veu – Atura’t, si us plau, Mila!
Es girà a poc a poc, sentia la respiració ràpida del noi que l’havia seguida. Era l’Arnau, l’hereu de Sant Ponç.
- Què hi féu aquí? – s’estranyà ella, que intentava dissimular el somriure que li produïa el fet de tenir al davant un dels pocs homes dels qui s’havia enamorat.
- He vingut a Barcelona a fer uns encàrrecs pels pares, i us he vist sortint d’una carnisseria. Al principi no n’estava segur que fóssiu vos, però quan heu girat la cantonada i us he vist bé la cara no n’he tingut cap dubte.
La Mila li digué que havia de marxar, i l’Arnau li demanà si es podien tornar a veure.
Al dia següent es trobaren vora la platja, lluny del convent, i parlaren tot el matí, des que sortí el sol, fins que sonaren les campanes de la missa, perquè l’hereu l’acompanyà fins a la porta.
Aquell dia s’ho explicaren tot. LA Mila explicà a l’Arnau tot el que li havia passat aquells últims mesos, fins i tot no s’amagà de l’embaràs ni de qui era el pare verdader del nadó. I l’Arnau contar a la Mila que al final no s’havia casat perquè no s’havia vist capaç d’enganyar a la seva promesa tota la vida, i que en Matias havia mort, que el mateix dia que ella marxà el trobaren penjat pel coll. A la Mila la noticia no l’afectà, la indiferència que el seu ara difunt marit havia sentit per ella durant anys se li havia encomanat, i al sentir-ne la noticia, la seva mort no li produí ni alegria, ni tristesa.
Tornaren a quedar el dia següent, que era l’últim que l’hereu s’estaria a la Ciutat Comtal, i prometé a la dona que la visitaria cada setmana. I així ho complí. La setmana següent es presentà amb unes flors per la Mila i un vestidet pel patit Gaietà. Després foren violetes, tulipes, lliris, roses, bombons, mocadors... fins el dia que es presentà amb una petita capseta que obrí conforme anava dient...
- Mila, ja saps que t’estimo des del primer dia que et vaig veure tan radiant aquella primavera que passares a l’ermita, ara ja no t’estimo, ara t’amo, i per això vull convertir-te en la meva muller i al teu fill en el meu, també – i obrí la capseta, i a dins hi havia un anell d’or que la Mila deixà que li posés al dit.
Tots dos es besaren, i s’abraçaren... i per què no dir-ho, ploraren. Ploraren molt perquè tots dos havien patit el mal de l’amor i ara n’havien trobat la cura, el verdader amor.
No volent tornar la Mila al poble on començaren els seus grans mals, després de casar-se a l’església del costat de les clarisses, la nova família es quedà a viure en una modesta caseta de la ciutat. I com que seria injust dir que visqueren feliços per sempre, diré que l’Arnau es morí quan el en complí els deu anys, i que la Mila pogué veure com el seu fill es convertia en un famós escriptor de contes: amb aquelles llegendes que la Mila recordava del vell Gaietà i li havia explicat sempre, aquelles que ell mateix s’inventava deformant la realitat que els envoltava, però també aprofitant aquelles que foren escrites per reescriure-les o buscar-los un final més feliç.

La rosa de Jordina

2008-04-23T15:58:00.001+02:00

La observava entre els caps de la gent que seia als bancs. Ella sempre seia davant, escoltant atenta la missa, compassada amb la resta de veus a cada “amén”, fingint ignorar la dolça mirada que la contemplava des d’uns bancs enrere esperant el moment en què aquells cabells de color tabac es giressin i els ulls maragdes de la bonica Caterina li diguessin que era el moment de trobar-se.
El seu lloc de trobada era el mausoleu de la família Castells. Allí, sota la desaprovació de les mirada dels avantpassats de la seva enamorada, els seus llavis es besaven entre carícies i belles mirades, mentre es deien com s’estimaven i com anhelaven poder estar juntes.
Aquell dia plovia, però fins i tot sota les llàgrimes del cel, el cementiri del poble li semblà un jardí primaveral enmig de la tardor, les fulles del qual sorgien de les lloses i no de la terra humida. Dins el dormitori dels ossos sense carn, les aranyes teixien cortines blanques empolsimades, i les rates i escarabats jugaven a cuit i amagar com els infants a la plaça del poble. La foscor que abraçava les tombes les envoltava enllaçant-les, només allí dins, per tota l’eternitat.
Mentre esperava la Caterina, la Jordina resseguia amb el dit les lletres gravades als sarcòfags. Cada dia que s’hi trobaven memoritzava els noms dels primers pares d’aquella família que mai seria la seva, però després de la felicitat sentida amb la seva estimada allò que havia aprés s’esvaïa de la ment, com ho feien els temors de ser trobades, la sensació d’estar fent quelcom impermissible, inimaginable en aquell món, la por de ser mai privades de gaudir del plaer d’aquells segons plens d’amor.
La porta vella de forja s’obrí amb el seu grinyol, que eren campanes de noces per les joves que ella guardava, i la modesta flama del sol tardorenc d’aquell migdia revifà només per il·luminar millor aquell àngel del que la Jordina estava enamorada. L’estrella del dia convertia en fil d’or els castanys cabells de la Caterina, i feia brillar més encara les maragdes dels seus iris. Abraçava un ram de violetes per la seva mare, la tomba de la qual ella deia sempre al seu pare que anava a visitar durant aquelles estones secretes. Deixà caure el pom de liles i es llençà sobre la Jordina. Es besaren i s’amaren damunt les seves despulles, i ompliren de vida aquell racó de mort, fins que les paraules de la Caterina feriren aquell sentiment tan pur, tan blanc, tan ple d’amor.
- Jordina – digué -, amiga, germana d’infància, amor de la meva vida, única estimada per mi entre tants homes i dones com hi ha al món, avui el nostre amor trencat pansirà les flors, emmudirà els ocells i farà arribar l’hivern al poble i al nostre primaveral amagatall.
- Perquè? – volgué saber confosa la Jordina – Quin mal serà tan gros que podrà fondre un sentiment tant fort com el nostre amor? Quina daga malfactora podrà tallar el llaç que ens uneix? Digues, oh! estimada Caterina, quina és la causa de la tristesa que ens espera?
- Mon pare m’ha vingut a veure un cop vestida aquest matí, m’ha dit bon dia i després m’ha mort amb el verí de sa autoritat vers a mi. Ai, vida meva! Em falta l’aire des que he escoltat ses paraules, em moria i tu m’has dat vida estimant-me aquesta estona, però ara torno a ma agonia.
- Oh! però digues, Caterina! No em deixis angoixada d’aquesta manera... – es desesperava la Jordina -. Digues-me quin mal pot voler-te ton pare.
- Em vol maridar, Jordina del meu cor. El senyoret Ricard, el fill del Compte, ha demanat la meva mà a canvi de les terres properes al riu i el meu pare ha acceptat el tracte.
Amb tremolors a les cames, la Jordina s’agafà a una de les parets de pedra i es deixà caure poc a poc, sorpresa de la llosa amb què Déu les castigava pel seu pecat d’amor.
- Perquè ets cruel, oh nostre Senyor?! – exclamà alçant la vista al sostre d’aquelles tombes – No hem comés cap més pecat que el d’amar-nos! Quin mal ha causat el nostre amor?! Nosaltres no hem ferit a ningú, vos sí! – i s’enfadà amb l’omnipresent ésser creador del món segons l’església – Vos que prediqueu amor i després no ens deixeu amar, vos que ens obligueu a estimar un home i no a una dona, vos que no deixeu que el nostre enllaç doni cap fruit, vos que us avergonyiu de nosaltres obligant-nos a amagar el nostre sentiment recloses en la tomba on desitgeu enterrar-lo... vos ens feriu a nosaltres i nosaltres no podem donar-vos càstig! Però no us faré feliç! La vostra mà cruel no podrà arrencar-me el que sento per aquesta dona... – poc a poc la veu se li anà apagant i acabà plorant, arronçada, abraçant-se les cames, amb Caterina ajaguda al seu davant agafant-li les mans.

S’escoltaren les campanes, que tocaven una missa de morts a oïdes de la Jordina. La Caterina hagué de marxà corrents. Ella preferí quedar-se una estona més plorant en la foscor del mausoleu, i després sortí a fora. Havia parat de ploure, el caminet era moll i la olor a terra mullada envoltava la Jordina. La seva enamorada no havia mentit: la primavera que les reixes del cementiri havia reclòs des de la seva primera trobada s’havia esvaït, el silenci regnava donant al paisatge l’aspecte tètric que tothom hi veia; els ocells no cantaven, les flors es pansien i començà a bufar un aire fred.
Aquella nit la lluna fou un fil de llum creixent en el cel obscur.

Pocs dies després, arribà una carta de les Amèriques a casa la família Valloliva. Era el germà de la Jordina, la seva esposa havia emmalaltit, i les desitjava a casa seva per fer-se càrrec dels seus cinc fills, un d’ells, recent nascut. La Senyora Valloliva, vídua des de feia anys, respongué immediatament al seu primogènit, amb l’esperança que la lletra arribés abans que elles.
Marxaren amb només dos dies de diferència que el sobre, i la Jordina amb prou feines pogué acomiadar-se de la Caterina. Li deixà una nota en mans d’una criada. Al paper li contava que havia de marxar perquè el seu germà les requeria a ella i a la seva mare, que necessitava pensar com desfer-se del matrimoni que les separaria per sempre, i que l’estimava, que l’estimava moltíssim i mai no l’abandonaria.

L’Àngel, el fill gran de la família Valloliva, havia marxat a les Amèriques després d’enamorar-se de la filla d’un banquer hispà. Allí hi havia fet molts diners, tants, que al port van anar rebre-les un seguici de quatre homes i dues dones, i un parell de carruatges, un de gros, tirat per quatre cavalls, per elles, i un de més petit, tirat per dues mules, per l’equipatge. Al germà trobaren a l’entrada de la mansió, amb els seus quatre fills grans al costat, i el més petit als braços. Eren molt bonics, tots amb els cabells negres i els ulls verds, tres nois i dues noies, questes, les més grans. Eren tan educats que no semblaven nens. Però després de passar uns dies allí, la infància que els recorria la sang es començà a notar amb els crits, les corregudes, i les bromes als adults. Quan estava animada, la Jordina fins i tot participava en els seus jocs, però quan recordava les maragdes brillants que havia abandonat a l’altra banda de l’oceà, es tancava en aquella enorme cambra tan ben decorada, i resseguia el record del seu rostre, del seu cos, i d’aquells llocs que pocs més que ella havien pogut veure.
Poc després de complir cinc mesos de la seva estança al nou continent, hagueren d’assistir a les exèquies de la muller d’Àngel. Els nens ploraren durant setmanes la seva mort. El seu pare també. I mentre la mare de la Jordina s’encarregava de que tot anés com havia d’anar, ella es deixava consumir per la tristó que va envair la casa, i també plorava.
Un dia, quan els plors ja minvaven, va rebre la visita de son germà a l’habitació.
- Germana, sé que no plores per la mort de la meva difunta muller, així que digues-me, perquè plores?
- Ploro per amor, germà. Per un meravellós amor que vaig abandonar a l’altra banda d’aquest gran bassal salat perquè l’anava a perdre, i ara me’n penedeixo.
- I perquè no tornes per lluitar per ell?
- Perquè no és un amor qualsevol. És un amor prohibit. Prohibit per l’església.
- Mentre sigui amor, què més dóna si algú el prohibeix? –digué l’Àngel, sorprenent a la seva germana – Estic segur que t’anhela tant com tu a ella.
- Com saps...!? – però son germà no la deixà acabà la pregunta, somrigué posant-li un dit als llavis.
- Fa mesos que t’espera... Ves-hi. Jo ja parlaré amb la nostra mare.
La Jordina, contenta, feliç, excitada, preparà les maletes i marxà. Son germà li donà un criat perquè l’acompanyés durant el viatge. “Per més que estimis una dóna, tu segueixes essent-ho, i no pots viatjar sola”, li digué. El criat era un sac de músculs amb un cap petit al capdamunt, era negre, i molt rialler.

I així, emprengué el viatge de tornada, gairebé un any després d’haver marxat. La Caterina ja devia ser casada, i devia viure en aquell castell allunyat del poble on vivia el Compte. La Jordina només feia que pensar que l’havia abandonada a la infelicitat sense intentar ajudar-la. Però estava disposada a qualsevol cosa per la seva enamorada.

Quan arribaren a casa tots els criats s’espantaren al veure l’acompanyant de la Jordina, i tots volgueren saber perquè havia tornat sola i abans, però ella no s’aturà a donar explicacions a ningú, necessitava saber de la Caterina, i anà a buscar la única persona a qui podia preguntar sobre ella, la donzella de confiança de la jove d’ulls maragdes, aquella criada a qui cedí la seva nota de comiat.
La trobà al mercat, comprant, ella trigà a reconèixer-la perquè la Jordina havia tornat molt canviada de l’altra banda del mar. Duia els cabells més curts, el vestit més escotat i les faldilles sense volants. I a més, aquella ombra gegantina que la seguia a tot arreu i s’aixecava dos caps damunt d’ella feia que tothom es fixés en el protector en comptes de en la protegida.
- Laureana, bonica donzella de la meva Caterina, dóna’m notícies de la teva mestressa, si et plau.
- Senyoreta Jordina, la mestressa Caterina es casà amb el fill del compte una setmana després de la vostra marxa. Aquell dia plorà moltíssim. Ara viu amb ell al castell i no la deixa sortir mai. L’empresona a la seva habitació i si n’intenta sortir, la deixa marcada per una setmana.
- Com s’atreveix! – exclamà la Jordina. I el negre, que es deia Quiu, es sorprengué de veure-la tan seriosa – I perquè ho fa? Perquè empresona la meva bonica papallona?
- Perquè durant la primera setmana de casats intentà escapar-se dues vegades, i la primera nit no volgué de cap de les maneres que se li apropés.
- Laureana, m’hauràs d’ajudar a entrar en aquell castell.
- Però senyoreta... – la Jordina intentà interrompre-la - És que la senyora...
- La senyora què, Laurena?
- La senyora Caterina està en estat de bona esperança i no crec que el futur compte deixi que us endugueu esposa i hereu tan fàcilment.
En sentir “bona esperança” la Jordina es marejà i caigué ajaguda a terra. S’ho creia però no volia. La Caterina anava a tenir un fill... i si ja no l’estimava, i si ara preferia estar amb aquell que no la tractava bé... ella la tractaria com a una princesa...
- Però ella encara us estima, senyoreta Jordina... – digué la criada com si sabés què passava pel pensament de la Jordina.
Aquelles eren les paraules que li calien per aixecar-se, per agafar forces.

Quedaren que al matí següent la Laureana deixaria la porta del servei del castell oberta perquè ells poguessin passar. Per cridar menys l’atenció, la Jordina es vestí amb robes d’home, i per defensar-se agafar l’antiga espasa del seu pare.
El castell s’anava fent més gran conforme avançaven a cavall. En Quiu no devia saber ben bé què anaven a fer, perquè no parà de xiulà fins que descavalcaren.
Aquells passadissos eren tot un laberint, sort que tenien la Laureana de guia. La humitat els entrava pels peus, i la foscor pels ulls. Arribaren a la cambra on hauria d’estar la Caterina.
- Ella dorm aquí – va dir la criada – però només el Senyor té la clau. Haureu d’entrar pel balcó.
I els obrí l’habitació veïna, el balcó de la qual estava a un salt de dos metres separat del de la Caterina. La Jordina no hagués pogut passar de no ser per les llargues cames d’en Quiu, que saltà primer i després l’ajudà a ella. També va ser ell qui obrir la porta del balcó i des de fora, la Jordina pogué escoltar aquella veu dolça però esporuguida.
- Qui sou vos? Què voleu?
En Quiu, que no entenia res, no respongué. I llavors va aparèixer la salvadora de darrera d’aquella torre fosca.
- No et farà cap mal, ve amb mi, estimada...
- Jordina! – exclamà la Caterina alegre, feliç, amb un somriure enorme a la cara i corrent cap a la seva enamorada.
La seva panxa rodona no els deixà fer-se una bona abraçada, però sí es pogueren besar fort, a les galtes, a les mans, als llavis... i s’acariciaren, i es regalaren els ulls l’una a l’altra, i s’amaren amb la mirada perquè no hi havia temps a perdre.
- Sento haver trigat tant, estimada meva – digué la Jordina.
- Què més dóna el temps que haguem estat separades mentre tinguem temps per estar juntes de nou...
Creuaren els balcons amb l’ajuda d’en Quiu i intentaren córrer tan com l’embaràs de la Caterina els permeté. Estaven baixant l’escalinata quan una figura alta, esquelètica, i que tal i com duia la capa – aguantada amb les mans per les puntes i amb els braços ben oberts per engrandir la seva aparició – semblava tenir unes enormes ales de drac. I la fera rugí quan veié que s’enduien el seu ou, i furiós avançà cap als lladres desembeinant l’espasa.
- Que no tens arma, covard! – cridà, pensant que la Jordina era un home.
- Clar que sí! – i tragué la vella espasa de sota la capa.
Començaren a lluitar. Ell era un expert espadatxí, ella només sabia imitar els moviments que havia vist practicar al seu germà amb llur pare.
Les primeres gotes de sang vessades foren de la Jordina, un tall al braç, tres gotes que rebotaren a terra i que la Caterina n’observà el recorregut mentre sentia un fort dolor a la panxa.
El segon cop tocat també fou per la cavallera. Un tall a la cuixa.
La Caterina estava de part, i en Quiu decidí què calia fer. S’abalançà sobre la Jordina i li tragué l’espasa, i amb signes li intentà dir que calia que ella s’encarregués del part i ell de la lluita.
El dringar de les espases marcava el ritme de les respiracions de la Caterina, que havia començat a suar i semblava haver de fer un esforç sobrehumà. El cap del nadó es començà a entre veure en aquell lloc on la Jordina havia besat la Caterina més d’una vegada, a poc a poc anà sortint aquella innocent personeta que per sort no s’adonava de la situació en la qual estava venint al món.
Una de les espases caigué al costat de les cames obertes de la mare, i com que la llevadora no la reconegué, suposà que era la del seu contrincant i l’agafà, desatenent el part per un moment. El lluitador despistat caigué rere l’espasa, allí mateix on ho havia fet aquesta, i la Jordina, sense dubtar-ho ni un moment, aprofità la posició de a bèstia ferotge per, amb un tall sec del ganivet, separar-li el cap d’aquell tronc tan prim.
Quedà estès amb els braços oberts, tal i com l’havien vist aparèixer, amb la capa imitant les majestuoses ales d’un drac, amb la diferència que aquest ja no tenia cap.
La sang del mort es barrejà amb la que havia després el part, i en aquell punt mig es banyava el nou nat que plorava, mentre la Jordina li tallava la tija que l’unia a les seves arrels, com era convenient.
- Aquí tens la teva flor, princesa meva – digué la Jordina oferint el nadó a Caterina, que estava incorporada i recolzada a les cames d’en Quiu.
Agafà el nen en braços i amb el vestit li netejà la cara. Se’l mirà i després somrigué a la seva enamorada.
- I ara què? – va preguntar la mare.
- Ara haurem de buscar una caseta perduda per poder viure junts, tots tres, lluny d’aquells que odien l’amor, estimant-nos només tu i jo, i la nostra petita rosa.

. . .
Quan hores més tard trobaren el cos, envoltat de sant, del fill del Compte, tothom parlava d’un cavaller que havien vist cavalcant cap al castell amb un home negre, alt i gros. Un cavaller que semblava dir-se Jordi, que deien que havia deixat estès un drac, i que havia rescatat una princesa a la que havia regalat una rosa brotada de la sang de l’animal... si haguessin sabut això que nosaltres ara ja sabem...

Des d'un carrer ganxó

2008-03-31T22:41:00.001+02:00

La sensació d’immensa llibertat que recorregué el seu cos des del dit més petit del peu fins al clatell, quan aquella cinta blava que, per primera vegada a la vida, s’anà eixamplant a poc a poc davant dels seus ulls, en l’últim tram del trajecte del carrilet Girona-Sant Feliu de Guíxols, és el que millor recorda la meva àvia del dia que arribà, des d’Anglès, a aquesta vila de la Costa Brava amb el meu avi i una maleta.
Ella estava a punt de donar a llum al que seria primogènit de quatre germans; ell tenia una oferta de treball per fer de lampista en la construcció del Joan I, un edifici que aixecaria molta polèmica acabada la dictadura.
S’instal·laren en una caseta del carrer Doctor Presas, prop de l’estació de tren, de lloguer. Sota aquest mateix sostre naixé llur tercer fill, i hi creixerem també llurs quatre néts.

Jo vaig néixer forces anys després. El meu pare, el fill petit del matrimoni. La meva mare, una noia de Palamós.
Durant els primers anys de la meva infància, varem ser veïns dels meus avis, després ens traslladàrem al Carrer Pamplona, proper a la rambla de la Generalitat. És un d’aquells carrers que passen desapercebuts per a la gent que no hi camina sovint, un d’aquells on la vida comercial es limita a algun taller de mecànica, d’ebenisteria, o de lampisteria. És un carrer més de tants altres com ell, i són aquests els que donen la seva rellevància a les rambles, al carrer Major - paral·lels i perpendiculars -, al passeig, i a les avingudes i rondes noves. És la combinació de tots la que dibuixa el nostre poble sobre el plànol.
Anys enrere, les aigües de la riera de les Eres havien jugat a corre-cuita allí on ara s’aixequen els fonaments de la filera de cases adossades on visc. Ara, el riu és immòbil quitrà, i els arbres que hi havien arrelat al voltant, ciment amb fruits de transparent cristall.
D’aquell temps no tan llunyà n’havia quedat un terreny no massa gran on creixia una vella olivera, memòria del passat que a poc a poc anem esborrant. Però els promotors immobiliaris i la seva delirant fòbia al buit no trigaren a substituir les seves arrels per un edifici de tres plantes, a causa del qual el Sol es pon abans pels veïns del meu carrer.
I aquesta és una situació que es repeteix al poble ganxó, com en tants altres pobles i ciutats, des de fa temps i a qualsevol espai lliure. Així, no només s’han plantat nous arbres de ciment, sinó que fins i tot s’han portat nous afluents pels rius d’asfalt que ja corrien per la ciutat.
El poble creix i es renova davant dels ulls ja acostumats a aquest canvi continu, són pocs els que poden recordar què hi havia hagut allí on ara s’hi aixequen dues botigues i tres plantes de pisos que donen recer a més d’una desena de famílies. Però per sort, tot i aquest afany de construcció, el Mediterrani segueix portant el seu aroma de llibertat a la nostra acollidora platja, i segueix delectant la nostra visió amb el seu joc de reflexes cada matinada, cada vespre i cada nit estrellada. I és aquest nostre paisatge mariner, aquest meravellós horitzó de colors que ens desperta cada matí, el que ha enamorat a ganxons, viatgers i poetes al llarg dels anys.

No sé si és per l’onatge que la brisa mai oblida portar-nos, o si és per les arrels que fem en el lloc on naixem; però sé que alguna cosa d’aquest poble em roba el cor, de tal manera que no em deixa imaginar-me en cap altra racó d’aquest món, que si marxo mai oblidaré el camí de tornada a casa, al barri, a la platja... a Sant Feliu.

Paraules d'un cor que tu fas bategar

2007-12-21T21:38:00.000+01:00

Ulls de mel i pell pigosa,

No sé si t'estimo perquè mai ningú no m'ha explicat els símptomes d'aquesta malaltia anomenada amor, però sí sé que cada matí em llevo per veure't; que si no et veig, et busco; que si no et trobo... em moro.

Sé que si et tinc a prop tot canvia: si tinc fred, de sobte tinc calor; si no em trobo bé, milloro de cop; i si estic trista, ric sense motiu. Sé que si em mires m'atravesses el cor amb fletxes de carícies i petons. Però tot això tu no ho saps.
Tu ets indiferent a la revolució que hi ha dins meu cada vegada que la teva bellesa omple els meus ulls; ets inconcient de com em costa vocalizar quan et parlo; ignorant dels timbals que ressonen dins meu i del tremolor de les meves mans.
Tu ets el meu últim sospir del dia i el meu primer respir al matí. Per tu em llevo i per veure't visc.

No sé si t'estimo, però sí sé que ho ets tot per a mi...
paraules d'un cor que tu fas bategar.

P.S. Mai llegiràs aquestes paraules, són només l'anhel de confessió de la meva ànima; el record dels somni d'un amor que no pot ser possible; la petjada que vull deixar dels meus sentiments cap a tu.

Vergonzosa Mar

2007-12-16T20:47:00.000+01:00

La Mar amanece vergonzosa. Por eso se sonroja todas las mañanas.

Al mediodia, ya más tranquila, pide al Sol que bañe sus rayos en ella para poder presumir de su reluciente reflejo. Y son tantos sus admiradores que vuelve a sonrojarse.

Pero es tal su vergüenza que se esconde bajo la capa oscura de la noche hasta que cree que todos han olvidado su color.

A la mañana siguiente, avergonzada por su actuación, su oscuridad nocturna vuelve a enrojecer ante los primeros rayos de la Luz Universal.

Y así todos los dias, y así todos los amaneceres, y así todos los atardeceres, són contemplados, por su belleza, por las miradas que la avergüenzan, que la sonrojan y la hacen esconder.

Y la Mar, vergonzosa, sale de nuevo por la mañana para ofrecernos su sonrojo, para envidiarnos con su relucir, y entristecernos con su marcha.

13 morts en una tarda

2007-12-09T20:13:00.000+01:00

La mort ésuna cadena. Uns moren rera unsa altres... i així continuament. I tots l'arrosseguem al damunt, tots naixem encadenats a la mort i aquest és el nostre destí. Normalment no podem escollir quan, com i on volem morir, però d'altres, poques vegades, sí que podem, i és perquè el nostre desig és tan fort que els déus no tenen més remei que deixar-nos-el complir.

. . .

Pel llarg passadís de l’hospital les infermeres anaven i venien amb menjar i medicaments atrafegades com sempre, i alguns familiars dels malalts o ingressats es recolzaven a les parets esperant que el doctor sortís amb notícies de la gent que havien vingut a veure. Al fons s’escoltaven els nens jugant a la zona de jocs, inconscients de les penes que es respiraven en aquell lloc. A la porta de l’esquerra, en una habitació doble amb un llit lliure, s’escoltà l’últim sospir d’un home que havia entrat en aquell recinte de vida i de mort amb les falses esperances de sortir-ne millor del que hi havia entrat. La seva esposa, que no l’havia deixat ni un moment sòl, se n’adonà quan l’home deixà descansada sobre els llençols blancs del llit la seva mà gran, sempre ferma i suosa, que havia estat abrigant la petita i tremolosa mà de la dona. S’aixecà lentament amb els ulls humits però sense llàgrimes, sabent que ja no s’hi podia fer res, no podent creure que allí s’acabessin els seus cinquanta-set anys i tres mesos de matrimoni, i anà a busca a la primera infermera que trobà.
. . .
La infermera, jove, morena, de cabells arrissats negres i ulls verds, deixà la dona amb el doctor i un dels fills, que era al passadís quan el pare els deixà. La noia havia de seguir treballant, suportar la mort dels pacients era una de les coses que implicava la seva feina, i semblava que aquell dia no seria aquella la única.
La cridaren al pis de baix perquè feien falta infermeres, hi havia un part complicat i necessitaven ajuda. La mare havia caigut estant de tres mesos i havia tingut pèrdues. El pare de la criatura no havia arribat, estava treballant i no podia sortir de la feina; i els avis no sabien que era a l’hospital. Només hi havia un jove amb ella, un noi que després d’ajudar-la a aixecar-se del terra l’havia acompanyada a l’hospital. Aquest, amb accent veneçolà, no havia volgut marxar sense saber res de la seva damisel·la, així que ara era la única companyia de la noieta, i s’esperava al passadís.
Dos ginecòlegs i quatre infermeres, entre les quals la que havien fet baixar, assistiren el part. Feren tots els possibles perquè res passés a mare i criatura, però el nadó era tan petit que en veure aquell món tan gran on hauria de créixer, es morí.
Els ja-no-avis (de les dues bandes) arribarien a l’hospital just després del naixement, la noia quedaria inconscient durant unes hores i el pare arribaria després de despertar-se. El salvador, impotent pensant que no havia fet prou, rebria els agraïments de la família i no tornaria a veure la seva damisel·la mai més. Els ja-no-pares de la criatura anul·larien el casament previst per dos setmanes més tard, i trencarien la seva relació durant molt temps.
. . .
Després d’haver assistit al part, d’haver vist aquell cos tan petit sense vida, la infermera acabà la jornada i marxà cap a casa. Al cotxe, ja sense uniforme, mirà un moment el seu reflexa en el retrovisor pensant en com n’és de cruel la mort, que s’enduu la vida d’una cosa tan indefensa sense donar-li el plaer de viure-la.
No sé si aquella reflexió feu enfadar a Hades, si realment aquell era el seu moment, o si foren els nervis que havia passat aquell dia els que li feren perdre el control del cotxe, però uns carrers més enllà de l’hospital, a la cruïlla amb el carrer principal, una furgoneta se l’endugué per davant després de saltar-se, ella, un semàfor en vermell.
El cotxe quedà destrossat, ella morí a l’instant.
Aquella tarda havia quedat amb la seva germana, que es casava a finals d’any i havia d’anar a escollir el vestit. El casament no es suspendria, però es celebraria amb un convidat menys.
. . .
A l’edifici de pisos de davant de l’accident, una dona escoltà el terrabastall mentre es dutxava a la banyera, s’espantà i del bot relliscà i es donà un cop allí on sempre ens adverteixen que ens matarem si ens en donem un. Estava sola i ningú pogué ajudar-la.
Era una dona d’uns quaranta anys, treballava en el supermercat de la cantonada però aquell dia tenia festa. Estava separada de feia tres anys, i vivia amb els seus fills, dos bessons que estudiaven a la universitat, un filologia i l’altre dret. Sempre arribaven a casa a l’hora de dinar i trobaven la taula parada, aquella tarda no l’hi trobarien.
. . .
Com que la dona de la dutxa duia el telèfon del bany a la mà, aquest caigué fora de la banyera i aviat l’aigua sortí del lavabo. No trigà gaire a sortir per la porta d’entrada i deixà un bon bassal al replà, que començà a regalimà esglaons avall.
Els nens sempre corren, els agrada anar amb presses, menys quan hi han d’anar, i en David, el veí del cinquè que a aquella hora havia d’anar a escola, no n’era una excepció. Anava amb la motxilla a l’esquena i la pilota de futbol a la mà, i com que no veié el bassal, hi patinà pel damunt, intentà girà i acabà rodolant escales avall i xocant contra els gerros de porcellana de la veïna del segon pis.
El soroll de la baixada ressonà com la traca final dels petards de fira al cor de la seva mare, que s’ho veié venir i corregué escales avall. Ella també relliscà al bassal, però només caigué de culs als esglaons. Dos dies més tard, quan els doctors certifiquessin la mort del seu fill, desitjaria haver patit la seva mateixa sort.
Els veïns, en sentir l’escàndol, cridaren a la policia i l’ambulància, i els primers descobririen el cos nuu de la mare de la bessonada a la banyera.
. . .
La pilota del nen rodolà escales avall i la trobà un gos que buscava alguna cosa per menjar. Era una barreja de pastor alemany i alguna raça de gos més baixeta. Estava molt prim, però era jove perquè la pilota li agradà. Entrà al portal i l’empentà un parell de cops al carrer. A fora encara hi havia el cotxe de la infermera accidentat contra la furgoneta, la grua tot just arribava, i una munió de gent no deixava veure les víctimes. A la primera cantonada, la pilota marxà a l’altra acera, el gos volgué atrapar-la i el cotxe que venia intentà frenar de cop.
Les marques quedaren a la carretera; les de les rodes, i les de la sang del pobre animal. La pilota seguí rodolant carrer enllà.
Un altra persona s’hagués aturant, jo m’hagués aturat, però el noiet de disset que conduïa sense carnet seguir el seu camí intentant aparentar una tranquil·litat que no aparentava.
Potser si no hi hagués hagut el xoc dels cotxes al carrer, la caiguda a la banyera i l’accident a les escales, tots els policies que eren allí en aquell moment haguessin perseguit l’infractor per accés de velocitat i l’haguessin enganxat. Però com que tot allò sí succeí, el noiet fugí impune de la seva irresponsabilitat, i al dia següent tornaria a agafar el cotxe del seu pare.
. . .
No cal dir que ningú ajudà l’animal que agonitzava a la carretera, que d’haver passat per allí alguna bona ànima, el gos famolenc s’hagués pogut salvar, però no fou així. El que sí feia la gent era mirà aquell manyoc de pels i sang pensant que ja era mort. Als nens que anaven a l’escola els arribava a fer gràcia, algunes noies passaven amb cara de fàstic, només una dona, una velleta que travessava el carrer amb bastó a la mà, fou capaç de mirà si encara respirava, però la bona ànima arribà massa tard.
No sé perquè passà el que passà, perquè la dona feu una bona acció, encara que el seu gest es limités a un toc de bastó. Potser els deus pagaren les males accions dels altres vianants amb ella, potser un temps més de vida li hagués suposat una agonia llarga i dolorosa... no sé, però fos com fos, quan la velleta ja casi arribava a casa seva, li caigué un test al cap i caigué estesa a terra. Unes cinc persones la rodejaren. una dona amb un cotxet, dues velletes més, un home de mitjana edat, i la propietària del test, que sortí corrents i espantada de casa. Només la del cotxet fou capaç d’agafar el mòbil de la bossa i trucar a urgències, tot i que tot esforç seria ja envà.
La terra del test feia de perruca a la dona mentre jeia a terra, i amb els lliris de costat, tot semblava un barret. Un noi jove, adolescent, que passava per allí amb el grupet d’amics, s’uní al grup de xafarders i veient només la figura còmica que sorgí de l’accident, tragué el mòbil i feu una fotografia a l’original barret de la morta. L’home, que ho veié, tragué per fi aquell costat humanitari que tan ens costa fer sortir, i escridassà al noi que sortí corrents.
La velleta vivia sola i no tenia família, ningú la trobaria a faltar, només les amigues, les veïnes, entre les quals la del test... ningú denunciaria que aquell test no hagués caigut d’haver estat més ben posat.
. . .
Havent-se endut l’ambulància a la dona, tots els presents marxaren a explicar el que havien vist com qui explica que ha vist un cometa al cel. L’home arribava a casa més aviat del normal, treballava a la carnisseria de la qual eren amos els pares de la dona que caigué de la banyera, i quan s’assabentaren de tot tancaren i enviaren els dos treballadors que tenien a casa. Deixà les claus al moble de l’entrada com feia sempre, penjà la jaqueta i buscà la seva dona a la cuina. Com que no l’hi trobà pensà que devia ser a comprar i anà a l’habitació a canviar-se de roba. No cal entrar en detalls del que veié quan obrir la porta, però diré que la seva esposa no havia anat a comprar i que, a més, no estava ni sola ni avorrida. L’home que l’acompanyava era un conegut, casat amb una amiga d’ella, i no semblà espantar-se gaire quan veié el marit de la seva amant a la porta de l’habitació. Si ho feu, però, quan aquest agafà l’escopeta de dins l’armari del menjador i tornar a l’habitació apuntant-lo a ell.
La dona li demanà que es calmés, que no fes cap ximpleria, però quan l’home que era al seu llit despullat digué que aquell havia estat el primer cop, que no tornaria a passar, que no havien fet res... amb veu tremolosa, amb la mentida al front, l’enganyat s’enfadà encara més i disparà el tret. La dona cridar i l’esquitxada de sant arribà a tacar-li fins i tot les dents. Es posà a plorar i abraçà al mort amb delicadesa. En veure el seu efecte cap a ell el caçador no tingué cap mena de problemes a tornar a disparar.
És clar que l’amant podria haver-se aixecat e intentat fugir, és clar que la dona no hauria hagut de quedar-se quieta... però cap dels dos no s’imaginaven que trauria l’escopeta, i molt menys que dispararia de debò.
L’home semblà quedar més tranquil després dels assassinats. Es preparà un cafè, posà la televisió i se’l prengué amb tranquil·litat. Posà el canal d’esports i poc després arribà la policia gràcies a que un veí escoltà els trets.
El matrimoni no tenia fills, així que de tota la gent que s’assabentà de tot, la més sorpresa fou l’esposa de l’amant, mare de tres fills, que mai hauria pensat això del seu marit, i que a sobre, el mateix dia que li ho digueren es quedà viuda.
. . .
El veí que escoltà els trets vivia a la casa que donava paret amb paret amb l’habitació on es cometé el crim. Era un home gran, que en aquell moment es trobava sol a casa. La seva dona havia anat a comprar al mercat i encara no havia tornat. Unes hores més tard sabria que no ho havia fet perquè tornant l’havien atracat i el noi jove que l’havia intentat ajudar havia resultat mort amb tres punyalades a l’estomac. Havia mort dessagnat perquè l’ambulància no havia arribat a temps, clar que tenint en compte la feinada que estaven tenint aquella tarda.
El cas és que el jove ferit es dessagnava sense que la dona pogués fer-hi res, i aquesta s’espantà moltíssim i patí un atac de nervis. Així que, tot i que tard, l’ambulància serví d’alguna cosa.
El noi venia de treballar en una cafeteria prop d’allí, vivia amb el seu germà, i tots dos eren emigrants d’Equador, així que el cos hauria de ser deportat cap allà. Fou un xoc molt fort per la família, tot i que cal dir que el jove morí com un heroi.
. . .
L’atracador de la velleta havia pogut fugir amb la bossa. Robà una moto i començar a córrer. Ell mateix s’espantà del que havia fet, sabia el que li passaria si l’atrapaven així que volgué desaparèixer d’allà com més aviat millor. El problema és que, lladre o no, la policia et segueix si et veu córrer massa per la carretera. Quan escoltà la sirena del cotxe patrulla darrera seu li entrà pànic, intentà despistar-los, volgué mirar enrere, se li escapà el volant de les mans, la moto xocar contra la barana de protecció i com que passaven per un pont, el noi acabà a la carretera que passava per sota, rematat per un camió que frenà en sec. De res no hagués servit parar a temps, perquè el lladre no duia casc.
No duia documentació al damunt, no el pogueren identificar fins que els seus pares no feren la denúncia de desaparició al dia següent. Quan s’assabentaren del que havia estat fent el seu fill no s’ho podien creure.
. . .
Quan els policies arribaren al lloc, el noi estava irreconeixible. Feren baixar el camioner, i mentre esperaven l’ambulància, un li prengué les dades i l’altre dirigí el tràfic per mantenir intacte l’escena del crim. Com he dit, tot succeí sota del pont d’una altre carretera, i també després d’un revolt, així que un cotxe girà a tota velocitat sense veure el camió aturat ni l’agent de policia, girà i s’endugué per davant al que dirigia el tràfic, que passà per damunt del cotxe, que es donà a la fuga, prenent-ne la matricula l’altre policia. Demanà reforços per ràdio i veient que quan aquests arribaren l’ambulància encara no, entre tots posaren el ferit al seien de darrera d’un dels cotxes patrulla i el seu companys se l’endugué a l’hospital.
Un cop allí, la sala d’urgències estava plena, l’agent demanà ajuda, que tenia el seu companya malferit, al cotxe. Ràpidament entraren a dins i els atengueren. De totes maneres, s’havia ferit un pulmó i fou impossible salvar-lo.
A la sala d’espera hi havia molta gent plorant, hi havia una dona, gran, rodejada dels seus fills, esperant que traguessin el cos del seu home i el duguessin al tanatori; hi havia una parella no gaire gran, parlant d’un nét que tan volien haver tingut; hi havia una noia amb un parell d’infermeres que tampoc paraven de plorar; hi havia uns bessons abraçats al fons de la sala; hi havia una mare cridant desesperada per saber quelcom del seu fill, abraçada al seu marit; hi havia tot de dones grans que no ploraven, però que no paraven de xerrar; i hi havia un home gran aguantant una til·la per la seva esposa... i no hi havia ningú més perquè el gos encara era a la carretera, perquè als amants assassinats no els havia calgut dur-los a l’hospital, perquè el jove salvador de la velleta també havia mort abans que arribessin a salvar-lo; i perquè el que quedés del lladra encara era a sota el camió.
El policia trucà a la família del seu company, els donà la notícia i esperar a que arribés la vídua.
. . .
A la sala només s’escoltaven plors, laments i crits de dolor. La dona envoltada dels seus fills, l’esposa de l’home que morí a l’hospital, ja no podia plorar més. Una infermera se’ls apropà i els digué que ja estava. Darrera seu hi havia un llit amb un bossa de plàstic allargada, allí dins hi havia el difunt. Un dels fills preguntà si el podien veure, la infermera els digué que sí però els recomanà el contrari. La dona volgué veure el seu marit abans que els de la funerària el pintessin com a un quadre, digué. Obriren la cremallera a poc a poc. La dona s’agafà la mà de l’aliança amb l’altra, recordà aquells moments de joventut en què l’amor és idíl·lic, aquelles primeres cites, les primeres carícies, els primers petons... i el dia en què es declararen amor etern. El primer fill, el primer nét, i també el primer besnét. Tants moments i tots viscuts al costat d’un home que acabava de perdre feia unes hores. Es preguntava si es recordaria de viure sense ell, si sabria respirar sense el seu amor al costat fent-li bategar el cor... Quan veié la seva cara pàl·lida, els seus ulls sense vida... quant tocà els seus llavis freds... Llavors trobà la resposta... no podria, no en sabria...
Caigué. Es desplomà de sobte. Caigué estesa a terra i no xocà perquè un dels fills arribà a agafarà de sota els braços. La infermera va socórrer-la de seguida, el policia anà a veure què passava, tota la sala deixar de plorar un moment per mirar què havia passat... era morta. La vida li havia marxat amb un sol sospir, en un tancar i obrir d’ulls. El cor se li aturà a l’instant en què comprengué que l’amor era la seva vida i sense ell no hauria viscut més que una llarga agonia. Potser si hagués estat més jove i els seus fills haguessin estat més petits hauria trobat un nou pulmó per la seva vida. Però no era així, i conscient o inconscientment... es morí per un amor que no volia deixar morir.

Una espera inquietante

2007-11-25T17:00:00.000+01:00

“Lo estaba esperando”, dijo, y añadió: “Esta tarde pasaré”, antes de colgar la breve conversación telefónica. Guardó el aparato en su bolsillo y entonces levantó la mirada, dándose cuenta de que toda la sala de profesores había estado pendiente de sus respuestas y preguntas dirigidas a un oyente escondido tras el micrófono del teléfono móvil. Sin decir nada y dejando a sus compañeros con cara de disimulo, cogió la carpeta y un par de libros y salió de la estancia para ir a dar la siguiente clase.
La mañana siguió con normalidad y pronto llegó el momento de irse a casa. El fue el primero en desaparecer de la escuela.
Después de dejar su maletín sobre los cojines del sofá, encendió el televisor, y como nada de lo que sintonizaba le gustó, lo volvió a apagar y puso un CD en el equipo de música. Y mientras se preparaba la comida - tortilla de patatas y ensalada de tomate -, se escuchaba de fondo el Réquiem completo de Mozart.

Al día siguiente, en la escuela, un educador no acudió a su puesto de trabajo, pero pocos se preguntaron porqué, mas lo que aquella mañana inquietaba a todo el claustro era lo que nuestro profesor había estado esperando. Así que cuando éste hubo atravesado la puerta de la sala, hubo colgado su chaqueta negra en la percha, y hubo dado un vistazo general a los ojos de cansancio - rastro del insomnio - que sus compañeros llevaban en la cara y que, aún ese desaliento, dejaban ver con claridad la curiosidad que escondían detrás de sus miradas; abrió la cartera, cogió la carpeta y volvió a salir.
Todos se quedaron parados de la reacción, de ese silencio que el hombre arrastraba desde la llamada telefónica, de esa mirada que los atravesaba poniéndolos nerviosos y cada vez más ansiosos de saber lo que le ocurría.
Cuándo llegó la hora del patio, los treinta mejores minutos de la jornada lectiva tanto para alumnos como para profesores, una de las maestra se abalanzó sobre él sin darle oportunidad de evadirla. Los labios de esta se movieron rápido y dejaron ir una pregunta poco indirecta: “Oye, que ayer nos dejaste con la intriga de qué estabas esperando”, dijo. Mas no obtuvo palabras por respuesta.
El brazo del profesor la apartó y éste se dirigió a su maletín, lo abrió aguantando su bocadillo entre los dientes, y de él sacó un libro que dejó sobre las manos de la atacante. “¿Qué es?”, preguntó. “Es aquello que estaba esperando y que tenía que pasar a buscar”, respondió él. Sonrió, dio un mordisco a su desayuno y volvió a guardar el misterio ante todos los curiosos, que ahora disimulaban avergonzados.

Boireja

2007-11-20T17:54:00.000+01:00

Avui boirejava sobre l'espuma del mar. I asseguda jo a l'asseguda, amb el gran bassal enquadrat en el cristall de la finestra, se m'ha acodit que potsé...

La boira és l'intent dels déus d'esborrar el món, la terra i l'home. Però desprès alguna pregària els compedeix de nosaltres i retiren el seu poder del nostre tacte.

Però no és més que una idea que se m'ha acodit avui, estant a classe, contemplant la boira després de fer un exàmen...

Comença la funció

2007-11-20T17:47:00.000+01:00

L'horitzó és l'eterna divisió entre el teló celestial i l'escenari d'aigua i terra que és l'esfera que trepitgem. I així, com ja molts han dit, l'ho es converteix en l'actor que representa la comèdia més llarga... la vida.

Llums de Nadal al mar

2007-11-17T20:02:00.000+01:00

La dança de les onades del mar reflecteix la llum del Rei del Dia com llumetes de Nadal que s'encenen i s'apaguen cridant l'atenció de totes les mirades, quan estan penjades a l'arbre.

Quan la terra para de girar

2007-11-14T19:11:00.001+01:00

El món girà de sobte

i el Sol caigué damunt nostre.

La vida saltà,

el sostre l'aturà...

Pulmons desinflats

i un vidre enteranyinat.

És a terra la petjada

del que ha passat a la matinada,

és al cor el record

d'haver vist d'aprop la mort.

...

Veieu l'autèntic significat d'aquests versos a l'article S'equivocaren de dia des del següent enllaç:

http://saeshmea.blogspot.com/2007/11/sequivocaren-de-dia.html

Recordando en silencio

2007-11-12T19:50:00.000+01:00

Hoy me han pedido que escriba sobre algo que me haya entristecido. Podría haber contado tantos otros momentos de mi vida… cuando mi prima se hizo daño en la boca y no hizo más que llorar durante toda la tarde, cuando mi hermana se rompió la clavícula con solo un año y medio, cuando vi el cuerpo inerte de mi bisabuela dañado por su enfermedad, o cuando vi a mi madre patalear en el suelo como una niña pequeña antes que se la llevara la ambulancia al centro psiquiátrico. Pero de tantos instantes que jamás olvidaré, el que contaré es el que más me entristeció. Con los otros me enfadé, grité de rabia y lloré, pero con éste… con éste aún me quedo sin palabras.

Hacía un par de semanas que mi abuelo había ingresado en el hospital por problemas de hígado, causados por un grave problema con la bebida que había arrastrado desde joven. Yo debía tener poco más de diez años. Aquél día fui de visita con mis padres. También estaban mis tíos y mi prima, y con ella estaba yo jugando en el pasillo.
Olor de hospital, enfermeras arriba y abajo con comida o medicamentos, puertas que se abrían cuando otras se cerraban, familias llegando y marchando de ver a sus familiares, luces que se ponían en verde o en rojo según estaba o no el doctor dentro de las habitaciones... y un silencio que solo perturbaban los mocasines de las enfermeras, los ruidos de algún televisor, y mi prima gritando que quería jugar.
Yo, que siempre he preferido estar con los mayores que con aquellos cercanos a mi edad, jugaba con un oído en su conversación. El doctor había entrado y todos estábamos en el pasillo. Mi madre y mi tío se fueron a buscar algo de comer, quedándose allí mi abuela y sus hijos.
Era curioso ver como ella pasaba las noches encerrada en aquel laberinto color blanco a los pies donde dormía mi abuelo. Ella, que siempre maldecía el día en que se casó, guardaba ahora el sueño de alguien que jamás le dijo “te quiero”. Lo entendía sin acabarlo de entender, ella no lo amaba, pero se habían pasado casi cuarenta años juntos.
Mi prima me hablaba, mas yo no la oía; tonterías de niña me diría, mas yo solo podía contemplar la escena que se estaba representado.
Salió el doctor de la habitación, y malas noticias traería, porqué cuando se fue y entraron ellos en la habitación, contemplé yo, desde la puerta, las únicas lágrimas que he visto nacer de los ojos de mi abuela. Allí estaba, llorando con dulzura, como todo lo hace ella, en el hombro de mi padre; y allí estaba yo, como aún sigo estando, representado mi papel de niña y de nieta inocente, contemplando la escena sin que nadie se diera cuenta.
Se me rompió el corazón al verla. Ella lloraba por fuera, yo por dentro, ella de tristeza, y yo de rabia de tener esa vergüenza que no me dejó correr hacia ella para abrazarla y darle un beso. Mi prima seguía con su risa, el pasillo con su silencio, el llanto de mi abuela había cesado, más el mío no, porque por ella nada había hecho.

Así se sucedieron los hechos, así se me mostraron los sentimientos de un corazón que siempre oye sin hablar, siempre, menos esa vez. Mas nadie, excepto quien lea esto, sabe aún que yo lo contemplé. Fue un bello momento que, por vergüenza o por avaricia, y para que sea siempre mío, aún guardo en el silencio de mis recuerdos.

Risas de recreo

2007-11-11T23:25:00.000+01:00

El timbre que anunciaba los treinta minutos de recreó tardó la misma eternidad que todos los días en sonar. Alicia guardó los libros en la mochila, guardó su móvil y un par de pañuelos de papel en los bolsillos del pantalón y cogió su chaqueta blanca y el bocata de jamón que se había preparado antes de salir.
Berta, en la clase de al lado, cogió la manzana que con prisas había lavado y envuelto en papel de plata esa mañana, y salió del aula dejando sobre la mesa sus libros, bolígrafos y papeles esparcidos de tal manera que no dejaban ver el verdoso color del pupitre.
Alicia se esperaba al pie de las escaleras con la chaqueta colgada en sus manos entrelazadas, los pies muy juntos y la mirada clavada en Berta, que bajó los escalones de dos en dos hasta tropezar con el último. Pero por suerte eso no lo vio nadie más que ella y su amiga, que tuvo que ir a recoger la manzana que por poco no entra en el lavabo de los chicos.
La segunda tirada de escaleras Berta la bajó con más tranquilidad y aguantando el dolor de sus rodillas, y Alicia se entretuvo a desenvolver su almuerzo y a saborear el primer mordisco.
- ¿Qué tal las clases? – preguntó sin mucho interés a las otras tres muchachas que las esperaban en su rincón habitual. Y mientras estas respondían poco más que un “Mira, como siempre”, se sentó sobre su chaqueta que había dejado en el suelo para no sentarse encima de nada inesperado, como las decenas de hormigas que por allí siempre rondaban.
Una vez hubo acomodado su trasero en la incómoda acera de la salida del instituto, Alicia contó a sus amigas, entre piadosas risas, el resbalón de la quinta, que disimulaba haciendo ver que no oía nada, mordisqueando su manzana. Las risas derivaron al recuerdo de varias caídas anecdóticas de cada una de ellas, hasta que Berta exclamó un profundo “¡Ecs!” dejando caer su manzana al suelo y obteniendo la extrañada mirada de sus compañeras.
- ¿Qué ha pasado? – dijo Sara - ¿No estaba buena la manzana?
- ¿No habría un gusano, no? – dijo Natalia.
- Pues si... – dijo ella. Y en medio de otro “¡Ecs!” colectivo, Alicia preguntó:
- ¿Y estaba entero o por la mitad? – Y entre las miradas asqueadas ante la pregunta y ante la posible respuesta, la que se había levantado con el pie izquierdo aquella mañana respondió:
- Creo que entero... – y todas la miraron con un “¡Ecs!” en sus miradas que imaginaban la posibilidad de que solo hubiera la mitad del bicho en la manzana, lo que querría decir que la otra mitad estaría en... pero luego añadió - ... al menos se movía.
Y durante los siguientes segundos, se miraron, cambiaron sus expresiones y empezaron a reír todas a la vez. Rieron tan fuerte que otro grupo que estaba algo más lejos se las quedó mirando, y al darse ellas cuenta: aún rieron más. Faltaban aún diez minutos para que el tiempo de libertad se acabara.
- Anda toma – dijo Alicia a Berta ofreciéndole la mitad de bocadillo que aún no se había terminado. Y ante la educada no aceptación de ella, añadió – si no te lo comes lo tiraré a la basura... yo ya no lo quiero, creo que me he encontrado con el primo de tu gusano
Todas rieron la broma (tenían tal ataque de risa que el más tonto de los chistes las habría hecho reír un buen rato) Alicia sonrió a su amiga, y Berta acabó por aceptar su nuevo desayuno, éste sin gusanos ni sorpresas.

La tempestad

2007-11-10T17:14:00.000+01:00

Cuando salió de casa por la mañana el cielo no era más que un manto azul celeste que se iba enrojeciendo a medida que se acercaba al sol. Pero en las últimas horas unas nubes grisáceas empezaron a cubrirlo hasta que el manto, tras ellas, tímido, quedó escondido.
Y pronto llegó la hora en que todos los alumnos alegres salen de sus aulas para volver a sus casas. A unos los vienen a buscar, otros cogen el autobús, pero muchos andando deben ir.
Con ese tiempo pensó que su abuela vendría a recogerla y esperó a ver su auto verde olivo hasta que todos sus compañeros, a los coches de sus padres, ya hubieron subido.
Así que se quedó allí, caminando para acá y para allá, hasta que una fría gota de agua le humedeció la punta de la nariz. Entonces miró al suelo y vio que la acera empezaba a oscurecerse tras unos minúsculos topos que aparecían sobre ella lentamente y cada vez más rápido.
Sin tener paraguas bajo el que aguardarse, empezó a correr con la idea de escapar de esa ola de agua proveniente del mar de nubes negras cual carbón que cubrían su cabeza.
La calle terminaba en el mirador, un pequeño balcón comunitario. cuyas vistas en ese momento eran las de un gigantesco lago salado atacado por millones de gotas que hacían que sus aguas bailaran al ritmo de percusión de una lluvia que cada vez caía más y más rápido; pero no se paró a mirar ese cuadro.
Cuando llegó a la playa, un relámpago que cayó en el horizonte se reflejó en el baile de las aguas e iluminó los edificios costeros; mas tampoco esta vez se percató, ella, de nada; pero si se asustó cuando oyó el trueno que a la luz acompañaba.
Y siguió corriendo sin pararse a mirar nada y sin poder escuchar el “chip-chap” que sus botas, en los charcos de lluvia, hacían sin cesar. Siguió su camino sin detenerse siquiera a oler un instante el aroma de la tierra por la lluvia humedecida, o el olor que la brisa sin querer le traía de las sales del mar.
No quiso, ni un instante, pensar en sentir como cada una de aquellas gotas salpicaba su piel o humedecía aún más el frío tejido de su empapado jersey.
Tampoco se dio cuenta de que sus ojos necesitaban esforzarse para no cerrarse, un gusto que los tentaba, porqué la lluvia los mojaba, y no les dejaba ver más que a través de esos cuerpos minúsculos de agua.
Y mientras abría la puerta, fría, pero no mojada, de su acogedora y calientita casa, no se paró a observar como las gotas, ya más lentas y pausadas, suavemente resbalaban, por los pétalos de las rosas, las primeras de aquél año, que en los tiestos de cerámica, su abuela, cada año, en el patio plantaba.
Y una vez en la casa hubo entrado, muy enfadada pero no preocupada, se tumbó en su cama, ya desnuda, ya cambiada; sin llamar a su abuela, por si algo le pasaba; cerró sus ojos, ya cansados, y suspiro de mala gana; y soñó que paseaba bajo el sol de esa mañana, sin sospechar que su abuela, en la habitación contigua, des de hacía más de un par de horas, ya no respiraba.

Búsqueda fallida

2007-11-07T23:19:00.000+01:00

Giré la llave y se abrió la puerta. Una vez dentro, el olor a madera vieja que me había acompañado por mi ascensión hasta el rellano del segundo piso, dejó de rondar mi olfato para dejarme oler mi nuevo apartamento.
Respiré hondo y dejé que los perfumes que allí se encontraban entraran en mi nariz y me hablaran de las cuatro paredes que iban a acogerme. Cerré los ojos, como si realmente tuviera poder sobre los olores y resté quieto unos segundos, con la mente en blanco y una sonrisa en los labios, asimilando el inicio de mi nueva vida con los abrazos de los aromas de cada rincón... se olía el cartón de las cajas que empaquetaban mis cosas, mi ropa, mi... todo; se olía aún la pintura con la que los dueños habían pintado las paredes antes de cederme mi nuevo hogar, y el aroma de los tulipanes que mi madre me había regalado para no olvidar mi primer hogar, y también el olor de la tierra mojada sobre la que se alzaban entraba en mi nariz... Fue un momento mágico, hasta que el olor a pescado de la cena de la vecina entró por la ventana del patio de luces, entonces desperté de mi transición espiritual y cerré la traidora obertura que había permitido entrar tal estorbo en mi casa.

Llegué a la calle con la felicidad de haber deseado buenos días a dos de los tres vecinos que ya había conocido. La parada del metro quedaba a dos calles de allí, pero de camino hice una parada a la panadería donde me compré un delicioso croissant de chocolate. Cuando ya lo tuve en la mano observé mi reflejo en la puerta, estaba muy bien arreglado, como siempre, pero predije que ese croissant me removería la conciencia durante toda la mañana... con lo que me había costado no engordar durante las vacaciones.
Era la primera vez que cogía el metro para llegar al trabajo, hasta entonces había ido a pie con un pase de veinte minutos. Esperar el metro a esas horas de la mañana es bastante entretenido. Me sentaba en los bancos y observaba la gente, intentado adivinar a qué se dedicaba, a donde iba... Tipos trajeados, estudiante con muchos o pocos libros, chicos escuchando música a todo volumen, hombres leyendo el periódico, señoritas inmersas en alguna novela... los personajes parecían repetirse o no ser muy variados. Ninguno llamaba especialmente la atención. Subí al vagón cuando llegó sin poder encontrar sitio donde sentarme. Y allí, de pie, moviéndome al ritmo del temblor del vehículo, seguí con mi afición de observador, hasta que mis ojos se encontraron con otros con los que parecían compartir afición. Estuve mirándolos un instante largo, y entonces mi curiosidad me obligó a bajar la mirada para saber a quién estaba mirando.Era otro chico, no mucho mayor que yo. Estaba en la otra punta del vagón, también de pie, sin dejar de mirarme a través de unas gafas de sol, que se quitó sin apartar su mirada. No veía como iba vestido, pero un resplandor en su oreja me hizo deducir que llevaba un pendiente. Ahora que conocía a mi observador volví a mirar sus ojos, tenía una mirada muy dulce, enternecedora, y sonreía mientras me miraba. De pronto el vagón se paró, y yo caí al suelo de culo. Cuando me levante el chico ya no estaba al final del vagón. Salí corriendo de golpe, esa no era mi parada pero quizá lo encontraría. ¿Porqué corro tanto?, me pregunté, y yo mismo me respondí que necesitaba hablar con él, verle de cerca, conocerlo mejor, sentir su mirada en mi cuerpo... ¿Me habría enamorado de él? No sé qué me sucedió, sólo sé que no llegué al trabajo hasta la hora de comer, que recorrí los alrededores de la estación durante más de tres horas, que me senté y busqué esperando, pero que no lo encontré.

. . . .

. . .

Últimament estic retrobant escrits passats - novament -. Suposo que torno a passar una etapa d'escassetat imaginativa, o de temps per escriure, i em recolzo llegint allò que ha he escrit, dient-me que si un dia vaig escriure quelcom així, un altre dia podré millorar-ho! I amb aquest esperit us prometo que aviat penjaré quelcom recent sortit del forn...

La ventana

2007-11-06T15:56:00.000+01:00

La ventana es el ojo rectangular de una casa, desde ella se puede observar el exterior sin necesidad de salir, es como un cuadro sin pintor. La ventana es la libertad de aquél que está preso, es el mundo de aquél que siempre observa por ella, es la esperanza que deja entrar la luz en una habitación oscura, es quien calma el ambiente cuando está cargado. La ventana es tanto y tan poco en una casa, que siempre se intenta tener limpia y se viste con cortinas para disimularla. La ventana es el orgullo o la vergüenza de una casa, según el paisaje que nos regala. La ventana es mucho más que un agujero acristalado en la pared.

El libro

2007-11-06T15:53:00.000+01:00

El libo descansa tumbado sobre la mesa, cansado de abrirse para mostrar las aventuras que esconden sus páginas amarillentas, abrazándose a sí mismo con su cubierta naranja y contemplando la habitación a través de los ojos del dragón que resta encerrado en su portada. “Un libro son letras sobre papel”, dirán muchos, pero no. Un libro no es solo la prisión de la tinta que empapa sus hojas, un libro es el cofre donde alguien, un día, quiso guardar su mayor tesoro, su imaginación, sus sentimientos, sus vivencias… Un libro es la tela del pintor y la tarta del pastelero para un escritor; un libro es un mundo infinito donde las palabras cobran sentido al leerlas en silencio.

Migdia de tardor...

2007-10-31T18:58:00.000+01:00

Els raigs que el Sol regala a la Terra es llancen al mar i llisquen sobre la seva superfície dibuixant una gran taca lluent d'or, que encega els ulls de les avaricioses mirades que no en volen allunyar la vista, i navega mentre el Proveïdor de Llum acaba el seu passeig diari pel firmament fins fondre's a la costa i perdre's a l'arena.

Així, l'Astre Rei ens mostra la seva grandesa i la seva màgia, dia rere dia, des del principi dels temps i fins la fi d'aquest planeta..

No us tinc por males Ps.

2007-10-29T16:29:00.000+01:00

Ahir em van esgarrapar

per no voler ser "popular".

Avui vull oblidar,

però la ferida encara em fa mal.

Tot i atacar-me per l'esquena,

sé qui ha obert les meves benes,

però no per por, sinó per pena,

no diré qui foren elles.

La cicatriu sempre hi serà;

de la pell no s'esborrarà;

i el record del seu pecat

de la ment mai marxarà...

CONSUMIU-VOS EN EL MALSÓN DE LA VOSTRA CONCIÈNCIA...

ATAQUEU FINS CANSAR-VOS, QUE ESTIC ARMADA DE PACIÈNCIA...

NO US TINC POR MALES Ps. QUE EM PERSEGUIU...

VOSALTRES A MI SÍ PERÒ JO US VULL CAP MAL...

NO US EN VULL CAP MÉS QUE EL VOSTRE IFERNAL FINAL!!!

...

Dedico aquest poema a les dues companyes de classe que em van ratllar la moto per no voler "xivar" les respostes d'un exàmen a un altra companya. Si en voleu saber més podeu anar al meu blog personal: http://saeshmea.blogspot.com i buscar els escrits: "Popularitat" i "Un preu massa alt per no voler ser 'popoular'" dins del tema: a les aules del saber.

In albis

2007-10-26T23:17:00.001+02:00

Todo era blanco en el hospital psiquiátrico: baldosas blancas, paredes blancas, techos blancos… y muchas batas blancas paseándose arriba y debajo de los pasillos blancos. Era una albura extraña, que en otro lugar hubiera inspirado libertad, paz y felicidad; pero que allí dentro estaba tan reclusa como los pacientes internos; prisionera de los barrotes de las ventanas, encerrada por las cerraduras de cada una de aquellas cavidades cúbicas que formaban el conjunto de salas, habitadas por personas que, en el algún momento de su vida, perdieron la cabeza, y alguien las llevó allí para recuperarla.

Talena no soportaba estar rodeada de aquel color inmaculado, por eso pasaba la mayor parte del tiempo que no ocupaba en sesiones y terapias, fuera, en el jardín del centro.
El jardín le parecía muy bonito; lleno de colores brillantes que le iluminaban los ojos: amarillos, rojos, naranjas, violetas… y sobretodo aquel verde primaveral que le gustaba pisar descalza, para sentir la humedad que las noches dejaban en el césped.
Siempre se sentaba en una de las mesas a la sombra de los pinos, llevaba consigo los colores y u bloc de dibujo que le había traído su hermana. Y bajo la luz suavizada por el follaje de los pinos, Talena pintaba todo aquello que le permitiera de poner muchos colores sobre el papel blanco, inmaculado. Dibujaba y pintaba flores, mariposas, arco iris… siempre había tenido un don especial para mover sus manos con el grafito entre los dedos. A veces, incluso le parecía que dejaban de obedecer a su cabeza y se movían solas en el aire; dibujando maravillas sobre blanco.
Y mientras esto sucedía, mientras sus manos dejaban de formar parte de su cuerpo; su mente se preguntaba qué hacía en aquel lugar, qué hacía rodeada de tanto blanco todo el día, reclusa en aquella libertad limitada a un jardín cerrado, privada de ver a sus hijas, recibiendo sólo la visita de alguno de sus hermanos.
Entonces recordaba los últimos meses: el divorcio, las discusiones, los gritos, los arrebatos, la rabia, los ataques, los nervios, las rabietas, las pataletas… y de golpe, luces rojas y naranjas, sirenas continuas, uniformes azules y blanco… la policía y la ambulancia en su casa… los llantos de su familia… las miradas, escondidas tras ventanas y cortinas, de los vecinos, que no entendían nada.

Recordaba haber ido al psicólogo de la escuela cuando era pequeña. Entonces, debía tener unos diez años. Vivía en un piso con sus hermanos, su madre y su abuela. Su madre decía pasar los días trabajando, y algunas noches se llevaba consigo a Talena, también a trabajar, decía. Su abuela, ya sin edad de trabajar y alejada de aquellos campos en los que había nacido, crecido y vivido, obligada a pasar sus últimos días en la ciudad desconocida, se hacía cargo de las faenas que acarreaban sus cinco nietos, que pronto aumentarían a siete. Ésa mujer era un verdadero modelo de bondad, educó a su nietos lo mejor que pudo, intentando alejarlos lo más posible del camino de su madre, su propia hija; y para ello los amó y regañó con dulzura; con la dulzura de las arrugas savias de sus manos frías, de los besos calientes de sus labios temblorosos, de las miradas viejas de sus ojos azules.
Pero todos aquellos cuidados, con la madre descarriada cerca, no sirvieron para mucho. De más cerca o de más lejos, todos los hijos siguieron los pasos de su madre, solo una se salvó, y no fue Talena, no; fue Maite, la tercera de los hermanos. No es que fuera más lista al resto, simplemente se apartó de ella. A los siete años, estando su madre con el tercer hombre que los niños conocieron, la envió su progenitora a una casa de acogida en Gerona, donde pudieran buscarle otra familia y así no tener que mantenerla. Pero los niños son listos, y en la infancia es la sangre la que más llama, con el tiempo esa llamada revive o se apaga. El caso es que Maite no quiso estar separada de sus hermanos y, digamos que no mostró un buen comportamiento, aclarando: hartó a las monjas; hasta que la devolvieron al seno de aquella familia tan poco acogedora, pero su familia al fin y al cabo.

Decíamos que Talena siguió los pasos de su madre. Pues bien: a los diecinueve años se embarazó de un tipo que había conocido tres meses antes, en una discoteca, por Navidad. El chico, que era un buen hombre, de los que ya no se encuentran en ninguna parte, estuvo con ella durante los primeros meses del embarazo. Mimándola y ayudándola con sus seis hermanos y la abuela, que estaba ya muy vieja.
No haciendo caso de los consejos de su madre, en los que le decía que debería abortar, acabó teniendo al bebé: una niña, una criatura preciosa a la que bautizaron con el nombre de María Teresa.
Todo parecía ir bien, y el tiempo transcurría con cierta normalidad, hasta que por suerte para unos, y desgracia para otros, el padre de Teresa tuvo un accidente en la fábrica donde trabajaba, y perdió un brazo.

Que era el momento, le dijo su madre a Talena, el momento de atarlo y casarse, que ahora cobraría muchos millones de indemnización, y si se casaban serían suyos. No sé si con esa finalidad, si por pena, o por verdadero amor… pero sí, unos meses más tarde se convirtieron en marido y mujer.

Los años pasaron y su relación jamás llegó a mucho más que a discusiones continuas, gritos y platos que se rompían delante de la habitación de Teresa. En ese infierno creció, y en ese infierno se habría educado de no ser por la figura de la salvación, su abuela, la madre de su padre, otra auténtica santa.

Pero siguiendo con Talena y su esposo: los años siguieron pasando y, cuando Teresa llegó a la adolescencia, la relación de sus padres era más fría que el hielo del ártico. Pero todos se sabían bien su papel: en casa eran tres personas más en el mundo; delante de ése mundo, eran una familia feliz. Aquél fue el teatro eterno en el que creció la hija de Talena, y del que quiso desprenderse cuando tuvo oportunidad. Y que mayor oportunidad para distanciar la relación con los padres que la adolescencia. En ésta etapa, los estudios, los amigos, los hobbies… todo nos saca tiempo, y la falta de tiempo es perfecta para no ver ni hablar con los padres.
Todo iba bien, la función era un éxito, porque sólo debían representarla en la calle. Pero todo cambió cuando llegó Viola, la nueva hermana de Teresa; el pasaporte de Talena para evitar un divorcio que veía próximo.
Pero aquél nuevo bebé fue el detonante. Los nervios y las tensiones que seguían a la nueva responsabilidad acabaron por destrozar la función; la obra que habían creado durante tantos años se rompió como una torre cae sin su base. Todo se desvaneció.
Gritos en la calle, discusiones en público, llantos no silenciosos…

Su marido no aguantó más y le pidió el divorcio. Se había convencido al fin, de que para criar a su hija era mejor estar separados, que no vivir entre gritos.
Talena no soportó perder todo aquello que tenía, aquella vida perfecta que ella había creado en su propio sueño, aquella falsa burbuja que la protegía de las malas miradas, de los malos comentarios… lo perdió todo. Y con todo, también a sus hijas. La pequeña era demasiado pequeña para entender ni hacer nada; y la mayor estaba harta de todo, y el divorcio era otra excusa más para, poco a poco, ir creando su vida propia, alejado de todo aquello que la había dañado hasta entonces.

Todo aquello fue lo que la volvió loca. Aunque siempre lo había estado, su locura, hasta entonces, había sido solo una parte más de ella, de su mente… pero ahora lo era todo. No se controlaba a sí misma, porque era como si ella no existiera, como si no estuviese en este mundo… hasta que en los momentos que volvía en sí se daba cuenta de que se comportaba mal, de un modo extraño.

Así había llegado al hospital psiquiátrico, sin visitas, sin libertad, sin nada… sólo con aquél insistente color blanco que la perseguía a todas partes.
Por suerte, pintando, era ella misma, aunque sus manos trabajaran solas; en su mente no había locura mientras sus ojos miraran los colores del papel.

Una mano le tocó la espalda, dos veces, como si llamaran a la puerta. Tardó unos segundos en reaccionar y se giró, era su hermana Maite, la que más la visitaba. Talena no dijo nada, solo giró el cuello, la miró y sonrió.
- Qué dibujas hoy, Talena? – le preguntó su hermana aun sabiendo que su hermana ignoraría la pregunta.
- Hoy me han venido a visitar – dijo ella, como si nadie le hubiera dicho nada.
- ¿De veras? – exclamó ella del mismo modo que se hace caso a un niño de dos años – Y ¿quién ha venido? ¿Mamá?
- ¡No! – rectificó rápidamente a su hermana – Mamá no ha venido, ha venido mi niña, mi niñita pequeña, Viola… - y cruzó los brazos como si tuviera un bebé en su regazo.
- Talena – dijo Maite con las cejas fruncidas -, cuantas veces tengo que decirte que tu no tienes ninguna hija, que llevas años aquí dentro.
- ¡Eso no es verdad! – se enfadó.

Y se quedó pensativa, mirando su obra, con la mente en blanco… mirando aquél bloc de dibujo donde ella creía ver flores y mariposas, pero sin ningún color aún en sus hojas, con su color inicial inmaculado, todas ellas… en blanco.

Savia de àrbol

2007-10-26T23:11:00.001+02:00

Entre las sombras y silencios que llenan la sala, y mientras contemplo aquél lejano resplandor blanco perdido en medio del extenso manto negro que siempre lo envuelve, acostumbro siempre a recordar, con nostalgia, aquello que fui en un tiempo, para olvidar lo que ahora soy.
Yo, que fui sintiendo la pureza de los montes en primavera, el calor del Astro Rey en verano, el frío viento en otoño y la helada nieve en invierno; yo, que fui en la libertad de la naturaleza, soy ahora preso de la modernidad del mundo humano.
Hace ya muchos años que brotaron mis primeras hojas, tanto tiempo hace, que no recuerdo ya aquella sensación. Y pasaron muchas más primaveras hasta que oí mi primera palabra, un par de sílabas pronunciadas por una pequeña niña que me tocó con sus frías manos y dijo “árbol”.
La niña había ido con sus padres a ver los terrenos del alrededor, se los compraron y se construyeron una pequeña casita de cuento con la madera de mis hermanos.
Un día del primer verano que pasaron allí, dos cuerdas abrazaron mi rama más gruesa, y de ellas colgó el hombre una madera que sirvió de columpio a su hija. Y allí pasaba la niña sus tardes, columpiándose bajo mi sombra, contándome lo que hacía y aprendía en la escuela, confesándome sus penas y preocupaciones infantiles, y sus miedos y temores, esperando respuestas que no podía escuchar, esperando abrazos que no le podía dar. Pero de alguna manera nos encantaba estar juntos, yo le daba sombra, ella palabras que aprender; y ambos nos dábamos el calor de la amistad que nacía entre los dos.
Así pasaron los años, y el columpio se le hizo pequeño a la niña. Pero aún así siguió viniendo a mi lado, leyendo libros a mis pies, rozando su espalda en mi tronco. Hasta que una tarde, pocos años después, vino, me abrazó, y se fue. Se marchó a la ciudad, a un lugar donde podría aprender mucho más, a un lugar donde los árboles son de metal, donde los aromas huelen mal, donde la hierba verde es negra y donde el agua es cristal. Se fue y no volvió hasta muchos inviernos más tarde. Salió de un coche plateado que había subido a pesar de la nevada, pero no lo hizo sola, venia acompañada de un hombre y de un niño tan pequeño como lo era ella el primer día que me habló.
Pensé que venia para quedarse, pero no fue así, venia para llevarse consigo a sus padres, ya muy mayores para vivir solos en las montañas.
Ni siquiera vino a acariciar mi corteza, ni siquiera quiso ver mis ramas desnudas. Se marcharon cargando el coche con maletas y cajas, y se olvidaron del viejo árbol del jardín. El viento era el único que se columpiaba ahora bajo mi sombra; la nieve, la única que acariciaba mi tronco; y aquellas cuerdas que una vez me abrazaron, ahora me ahogaban cual serpiente a su presa.
Pasé muchos otoños solo, viendo como el tiempo deterioraba aquella casa que una vez había desprendido un dulce calor familiar. Las primaveras fueron inviernos sin nieve para mi; los veranos, otoños con follajes verdes. A los pájaros parecían no gustarles ya mis ramas, porque su canto era silencio cuando pasaban a mi lado.
Mi soledad se interrumpió un día, no sé si de frío o de calor, que un grupo de humanos llegaron armados con enormes bestias metálicas que arrebataron la vida a las montañas. No puedo decir si entonces morí o sólo caí en un breve sueño, pero en algún momento volví a sentirme parte del mundo. Mas algo era distinto, todo era oscuro, no había bosque, no había montaña, no había pájaros ni olores, ¿se habría acabado ya el mundo?, pensé.
De repente, una luz brillante me cegó y noté el tacto de unas manos arrugadas. Me dejaron sobre una mesa de madera, rodeado de folios y lápices en una habitación con grandes ventanas y una puerta de pino. Era como estar en el cementerio que guarda las almas de mis hermanos, y yo, yo creía ser la única alma viva en aquella necrópolis, hasta que me di cuenta de todo.
En mi estado de inconciencia el hombre había aprovechado sus avanzados conocimientos para, sin mi consentimiento, cambiar mi ente como árbol por uno nuevo; el hombre me había convertido en libro.
Y de aquella sala me llevó a otra, siempre acompañado de muchos más como yo, sin poder hacer nada para cambiar lo que el tiempo me deparaba. Y no sé muy bien como, quizás por suerte o por simple casualidad, pero un día de mi eterna tortura, me abrazaron dos manos frías a las que los años habían dañado arrugándolas como la noche arruga las sábanas de la cama. Quizá me equivocara, quizá solo quería que fuera así, pero yo estaba seguro que aquellas manos eran las mismas que una vez me bautizaron con el nombre de “árbol”.
No sé como, pero se me llevaron, consiguieron sacarme fuera de aquél cementerio de almas perdidas, y me protegieron entre sus dedos hasta llegar a un pequeño piso en algún rincón de aquél bosque gris al que la niña, una vez, huyó.
De pronto dejé de odiar mi suerte y empecé a valorar mi nueva forma de ser, a ver mi nueva vida desde otro punto de vista. Creo que ella, la niña vieja, en su interior sabía que yo era aquél árbol que una vez la columpió.
Todos los días, al caer la noche, encendía una tenue luz en la mesita de la sala y me abría y hojeaba, sin cansarse nunca de leer y releer las palabras escritas en mis páginas. A veces se quedaba dormida sentada en el sillón, con las gafas caídas, pero sin aflojar el abrazo que me protegía de una caída al suelo. Cuando el Sol entraba a través de los cristales, la niña vieja despertaba y me llevaba con sus otros libros. Pero su abrazo era cada día más tembloroso, y sus lecturas cada vez más lentas y pausadas, hasta que una mañana el Sol no consiguió despertarla, había caído en el sueño del que nadie despierta, y ambos nos quedamos allí; ella, en paz descansando, en el sillón, y yo, sin poder llorar, en su regazo; hasta que al día siguiente, preocupado por su madre, vino su hijo y la encontró muerta.
En cajas todo fue guardado. Vajillas, cuadros, figuras y libros, y entre estos últimos, yo. Nos llevaron a mis compañeros y a mí a un enorme lugar con montañas y montañas de almas presas en el papel. Y aunque volvía a estar triste, mi nuevo hogar resultó no ser tan malo, pues de no haber sido así, quizás no hubiera aguantado hasta el día de hoy.
Las noches las paso descansando, cansado de abrir mis páginas amarillentas, durante el día, para mostrar lo que en ellas se esconde, a un lector distinto cada vez. Observo la luna, abrazando mis páginas con mi cubierta desgastada, siendo prisión de tinta y cofre de imaginación, sentimientos y vivencias; siendo un mundo infinito donde las palabras cobran sentido al leerlas en silencio. Intentando recordar, todos los días, lo que sentía a cada caricia del viento, a cada hoja perdida, a cada llanto del cielo que alimentaba mi savia, a cada rayo de Sol rozando mi cuerpo… preguntándome porqué me privó el hombre, un día, de mi viejo ser; preguntándome hasta cuándo puede el alma de la savia de un árbol muerto, sobrevivir entre tinta y papel.

Correo para Blanca

2007-10-26T23:01:00.000+02:00

Querida Blanca,

Mi nombre es Marcos Limacos, aunque mis amigos y enemigos me conocen más como R.L.I (que no son nada más que las tres letras que no se repiten en mi nombre). Me puse ese mote a los trece años, cuando monté mi propia banda de delincuentes, y decidimos ponernos un mote cada uno. Éramos: Moco, bautizado así después de manchar la camisa rosa y amarilla de la profesora de matemáticas, de sus mocos pegajosos, con un estornudo de esos que se lo llevan todo por delante; Rabioso, le decíamos así porque siempre que suspendía un examen (que era algo muy normal, corriente y típico, en él) se ponía hecho una furia hasta el punto en que un día tiró la mesa por encima del profesor de sociales; Cojo, nombre que decidimos ponerle, no porque él fuera cojo, sino porqué dejaba cojo a todo el mundo que lo molestaba, una vez dejó un mes en silla de ruedas a uno de los de primer curso, porqué le rompió las dos piernas; Grifo, nombre extraño que se nos ocurrió después de notar que salía cada dos por tres de clases para ir al baño, aunque al final descubrimos que sólo iba a descansar de las aburridas clases de historia; y por último, yo, que me puse ese mote porque a los demás no se les ocurría nada más.
Mis primeros crímenes con la banda fueron coger el dinero del almuerzo de mis compañeros. Usábamos una táctica sencilla, Moco y Grifo les distraían con sus chistes, y Rabioso y yo cogíamos el dinero, mientras Cojo vigilaba que no viniese ningún profesor. Al final los compañeros se dieron cuenta de nuestro truco y se lo dijeron a nuestro tutor, que nos impuso un buen castigo encima: en un principio, devolver todo el dinero; y por otra parte, quedarnos todas las tardes a ayudar a los profesores que tuvieran que cargar cosas, a la señoras de la limpieza, al conserje, a la bibliotecaria...No era muy divertido, pero empezó a ser emocionante cuando empezamos a vaciar la biblioteca para revender los libros, a pintar los cristales de las ventanas de las aulas, rayar las mesas y las pizarras, o mojar todos los libros que había en la sala de profesores. Todo fue descubierto, claro, aún éramos unos novatos, pero acabamos aprendiendo.
Cuando por fin llegamos al último curso, después de haber repetido uno, llegó ella. Una chica nueva. Me pareció una sirena que, formando unas piernas largas y esbeltas había escapado de su hogar y se había dirigido a tierra firme. Con una figura perfecta, como la de una modelo; con una piel blanca, como las sábanas que deja la nieve sobre las montañas; y por encima de ese blanco inmaculado de su fina piel, pequeños lunares que le daban un toque simpático y algo más de color; con su cuello largo, luciendo siempre muchos collares de colores distintos a conjunto con sus pendientes; con su cara redondita, sus labios ni muy finos, ni muy gruesos, siempre pintados de rosas distintos; su pequeña nariz tan refinada como toda ella; y unos ojos de color verde-azul, que dibujaban las olas de la salada mar; y por encima de esos dos pequeños mares, movía el aire su pelirroja cabellera, recogida con una cinta de pelo blanca. Era la chica más bonita que habían visto mis ojos.
Se sentó al lado de Marta Tracta, una de las chicas más entrometida del instituto. Se llamaba Carolina Minina, pero la llamamos Carol. No era muy buena estudiante, pasaba los exámenes con notas muy justas. Y su media era de suficientes. Los primeros días que estuvo con nosotros me pasé las clases mirándola sin parar. A las dos semanas empecé a hablar con ella. Al mes y medio empezamos a salir como amigos, y al cabo de poco tiempo le pedí para salir juntos, me dijo que sí. Así fue como pase el último curso del instituto, con la belleza más bella del universo.
Mientras salí con ella, pero, también me dedicaba a mis negocios ilegales. Nuestra reventa de libros de la biblioteca fue muy bien. Pero eso era ya poca cosa para una banda como la nuestra, necesitábamos más emoción. Una banda de verdaderos delincuentes nos hablaron de lo que sería para nosotros un gran golpe, nuestra entrada al mundo de los fugitivos de la justicia. Estábamos a dos meses del final de curso, y luego el batxillerato, yo sabía que para mí y mis compañeros de banda no había mejor futuro, nos gustaba el crimen. Aceptamos.
Faltaban dos semanas para el gran golpe. Quise quedar con Carol para hablar sobre mi. No sabia exactamente porqué, pero necesitaba explicarle que estaba apunto de pasar a ser un delincuente juvenil. Ella ya sabía que yo era un gamberro, y no le molestó, pero quizás esto sí lo haría. Quedamos en el cine. Nos sentamos en la última fila, en el medio, para ver mejor la película que había escogido ella, una de miedo. Luego fuimos a su heladería favorita, y cuando ella ya estaba a punto de acabar se lo conté:
- ¡¿CÓMO?!” - gritó por todo lo alto después de oír mis palabras -. ¡pero que te crees!¡R.L.I., no es lo mismo ser un gamberro que ser un delincuente juvenil! -Intenté hacerla callar, porque todos los clientes se giraron hacia nosotros - Si aceptas ése trato, hemos acabado - con la mirada le dije que ya lo habíamos aceptado, y ella me dio un tortazo en toda la cara.
Volví a casa montado en mi moto, pensando. “¡Ella también ha hecho gamberradas, hasta a veces nos ayuda!” Me dije a mí mismo intentando encontrar un motivo para justificarme y culparla del tortazo.
Ya sólo quedaban dos horas. Nos habíamos reunido en frente del centro comercial. Primero vinieron Rabioso y Moco, y luego Cojo, que nos contó que había tenido que romper la pierna a Grifo por que le confesó que se había acobardado y que no quería hacerlo. Tuvimos que hacerlo sin él, aunque se libró de una buena. Finalmente llegaron T.K., Ojo de Tigre, y Lion, los de la otra banda. Nos repitieron el plan, que consistía en: entrar al centro comercial, y robar en varias tiendas armando un gran jaleo, y mientras los guardias estaban distraídos con nosotros, ellos tres robaban en el banco. Entramos las dos bandas por separado, luego ellos subieron al piso de arriba, y nosotros empezamos la diversión. Empezamos por algo sencillo, saltar dentro de la fuente central, para llamar la atención de los guardias. Después empezamos a robar algún que otro bolso de mujeres mayores, a entrar en la librería y coger algunos bolígrafos, unas cuantas libretas...rompimos algunos cristales... Y todo esto en pocos segundos, hasta que sonó la alarma. En ese momento se me paró el pensamiento y corrí hasta la furgoneta naranja de la banda de delincuentes. Subí sin pensar en nada más, tenía la mente en blanco. Mientras nos alejábamos del lugar del crimen me di cuenta que Moco se había quedado atrás. Lo habíamos abandonado allí, con los guardias a la espalda. Había traicionado a mi amigo.
Ya no podíamos hacer nada. Llegamos al almacén, donde ellos tenían su despacho, en menos de diez minutos. Una vez allí repartimos el botín.
- ¡Eh! – me quejé yo – ¡Esto es menos de la mitad de lo que habíamos acordado!
- No te quejes muchacho – dijo T.K. con aire amenazador – en el trato tampoco quedamos en que la pasma se llevaría a uno de los tuyos.
- Pero eso ha ocurrido porqué nos habéis dado poco tiempo – dije yo tratando de excusar a Moco.
- Perdón, chiquillo, creí que aquí mandábamos nosotros – dijo sin sacarme sus ojos grandes, redondos y rojos de encima, mientras se abría la gabardina para mostrarme su arma.
Después de que T.K. me recordara que ellos iban armados y nosotros no, Rabioso, Cojo y yo nos fuimos.
Al día siguiente, por la mañana, Moco apareció en las noticias: “ Cuatro chicos de unos trece años...” esos éramos nosotros, “...ayudaron ayer a una banda de delincuentes a robar en el banco del centro comercial de la ciudad. De todos ellos se pudo detener a uno de los menores: Antonio Milonio, que al parecer no pudo llegar a escapar. Hasta el momento no ha hecho declaraciones.” Eso era bueno. Aunque la verdad estaba amenazado por Cojo, que había dicho que si cogían a alguien y decía algo se arrepentiría. Y yo me pregunto, ¿y si lo cogían a él? Pero esto no viene al caso.

Mi historia con Carolina no prosiguió. Tal y cómo ella me había dicho: habíamos acabado. Al contrario que nosotros, Carol sí entró en Batxillerato, aunque por los pelos. Respecto a Moco, creo que lo enviaron a un reformatorio unos dos o tres años, sin aun confesar nuestros nombres. Y respecto a mí, bien, una vez mayor de edad seguí mi carrera de delincuente por separado. Me fui un tiempo al extranjero, estuve viajando por todo el mundo: Alemania, Suecia, Japón, EEUU... Y al cabo de un tiempo volví, y fue entonces cuando todo cambió. Me instalé en casa de mis padres, cosa que no les hacía mucha gracia si mi estancia allí tuviera que ser larga – no les caía muy bien, aún siendo su hijo -. Y estando con ellos recibí la carta:

Estimado señor Limacos,
Le escribimos desde el Instituto de Enseñanza Secundaria de Viendol, dónde se va a celebrar una reunión de antiguos alumnos del centro, y le agradeceríamos su asistencia. La celebración será el 23 de Abril.
Lo esperamos con una gran bienvenida,
La directora y los profesores / as del centro.

El 23 de Abril era el viernes siguiente, pensé que tampoco no tendría nada más interesante que hacer, así que fui.

Bajé de mi descapotable negro, y me dirigí a la puerta del edificio, donde estaban revisando las invitaciones el portero Jecob y la bibliotecaria Liliams. Les di mi invitación, y por la cara que pusieron al leer mi nombre no les hacía mucha ilusión el volverme a ver.
La fiesta era en el gimnasio. Música de los 80, ponche, vino, champán, canapés, bombones... y escenario. Muchos hablaban en grupos de cuatro, cinco... otros bailaban en la pista, y los profesores observaban desde los rincones. Me paseé un poco, y luego los vi, Cojo y Rabioso estaban en una de las esquinas hablando con no sé quién:
- ¡Eh, R.L.I.! – me reconoció Rabioso -. ¿Cómo va todo?
- Muy bien chicos, ¿y a vosotros?
- También – respondió Cojo – yo me dedico a las estafas informáticas – susurró -, y Rabioso se ha especializado en... ¿cómo has dicho?...ah sí, robos de bolsos – dijo burlándose, y el chico con el que les había visto hablando también se rió.
- Eh! Mi profesión es igual de digna que la vuestra.
- Pues mi especialidad son los robos complicados, y soy experto en abertura de cajas fuertes – quise presumir – y aún no he ido a la cárcel, ni pienso ir.
- Vaya, pues tienes suerte, porque aquí donde lo ves – dijo Rabioso señalando al chico -, Moco ya ha ido tres veces a la cárcel, contando el reformatorio.
Ese era Moco, no lo había reconocido, había cambiado mucho. Mientras nos reíamos de él me giré un momento queriendo observar el resto de antiguos alumnos, y encontré lo que había venido a buscar. Mi sirena perfecta estaba sentada en los bancos como esperando que yo la fuera a buscar.
- Aún no se ha casado – me dijo Moco -, dicen que se dedica a la mala vida, aunque no es verdad. Somos muy amigos, y está trabajando como camarera en una cafetería.
- ¿No pudo ir a la universidad? – me interesé.
- No, suspendió los exámenes de ingreso.
La vi tan sola. Todas las que pasaban por su lado se apartaban y murmuraban entre sí después. Estuve mirándola, preguntándome si acercarme o no, hasta que se fue. Corrí tras ella:
- ¡Carol, espera! – la llamé.
- R.L.I., ¿qué haces aquí? – me preguntó cuando se giraba para mirarme.
- Yo también soy un antiguo alumno, ¿Recuerdas?
- Pensaba que no te presentarías, que estarías ocupado con tus crímenes.
- Y lo estoy, pero quería verte – cuando lo dije se giró y se marchó. Yo volví a seguirla.
- ¿Quieres que te lleve a casa?
- No, gracias.
- ¿Prefieres ir a dar una vuelta, quizás?
- Si lo que pasa es que te has creído los rumores que dicen sobre mí...- no pudo continuar, se le caían las lágrimas.
- Yo no me he creído nada de lo que hayan podido decir todos los (...) de este pueblo. Pero ni que fuera cierto me importaría.
- Si es así, acepto tu invitación del paseo – y luego me regalo una sonrisa radiante y maravillosa.
Subimos a mi coche y nos dirigimos a la playa. Paseando por la orilla, con los pies en el agua, y bajo la luz blanca de la luna llena de ese día y las pequeñas estrellas que la acompañaban, nos besamos. Fue tan romántico, tan bello, bonito, tan mágico...
Después de esa noche no podía pasar otra más sin verla. La llevaba a cenar cada noche, le llevaba una rosa cada día, y un regalo cada semana. Hasta que llegó el gran día, la llevé a los jardines municipales, estuvimos paseando un rato, hasta que llegamos al puente, allí nos paramos, me arrodillé y le besé la mano y le pedí que nos casáramos, dándole el anillo de diamantes que nos uniría hasta la muerte.
Tres meses después ya estábamos en el altar. Ella con su majestuoso vestido blanco, con una larga cola, y yo con mi elegante esmoquin. Empezó el cura a decir sus palabras hasta que llegó el momento. Le puse la alianza en su dedo y ella en el mío, y nos convertimos en marido y mujer.
La luna de miel la pasamos viajando por París, Londres, Venecia, Roma, y finalmente...Las Vegas, el gran sueño de un delincuente rico. Todo nos fue bien durante el viaje, pero nuestra felicidad acabó en el regreso. Cuando bajábamos del avión un coche de la policía me esperaba, intenté huir, pero me cogieron. Naturalmente, en mi juicio salí culpable. Me enviaron a prisión. Cada semana Carol iba a verme, y a la cuarta me informó de que estaba embarazada, que gran felicidad, y que gran pena para un padre el no poder ver crecer a su hijo. Al cabo de siete meses se me informó a través de mis padres de que la niña, mi hija, ya había nacido, qué había sido un parto adelantado y complicado, y Carol había fallecido en él. Eso me destrozó, y acabé de hundirme en la oscuridad cuando mi madre vino diciéndome que había perdido el juicio y la niña sería dada en adopción.
Ahora ya he cumplido los veinte años de prisión a los que me habían condenado por todos mis crímenes. Quiero empezar una nueva vida, y me gustaría tenerte a ti conmigo.

Espero que me comprendas,
Marcos Limacos, TU PADRE.

Relatos de amor

2007-10-26T22:59:00.000+02:00

Ya la había visto antes, siempre me había gustado, su forma de andar, su pelo. Pero nunca me había atrevido a decirle nada hasta aquel día. Llevaba ya unas semanas que venía bastante a la tienda, empezaba a parecerme raro que su madre, siempre tan cuidadosa con la fruta que vendía en el mercado, rompiera tantos cacharros. Ese día lo recuerdo como si fuera ayer. Yo tenía unos catorce años, estaba trabajando en la ferretería y entró ella. Comparada con el resto de chicas, era bastante más alta; sus ojos eran como dos grandes esmeraldas; sus labios reflejaban un color carmín; su pelo era largo y liso, y de un brillante negro; su piel no era muy morena, pero sí muy fina. Mi corazón parecía estallar en cualquier instante, me enamoré solo al verla. Su belleza me había paralizado.
- Perdona? – dijo su angelical voz, y yo desperté de mi sueño.
- Ah, eh, qué? – parecía imbecil – qué querías?
- Venía por si podrías arreglarme esta olla que te traigo – y señaló el utensilio de cocina que llevaba en brazos.
- Claro – dije tartamudeando – mañana estará lista.
- Bien, gracias.
Se fue, se marchó sin decir más nada. Pero mañana la vería, y entonces le pediría para ir al cine juntos.

La mañana siguiente la estuve esperando, y no apareció hasta la una o las dos del mediodía.
- Aquí tienes tu olla, como nueva.
- Gracias, cuanto te debo?
- Nada, paga la casa.
- Ah, gracias – dijo, y me dedicó su sonrisa. Sus dientes relucían como estrellas para mis ojos.
- Haces algo el viernes? – pregunté de un tirón. Y cerré los ojos, esperando un bofetón por atrevido.
- Salgo con unos amigos, quieres venir?
- Claro que sí, me encantará.
- Bien, pues hasta el viernes a las cinco, en la plaza.
Y volvió a irse. Había quedado con ella, no podía creérmelo. Saldría con ella, y sus amigos. En esa época, o salías con muchos amigos, o con una celestina de sombra.

Llegó el viernes, y yo me puse más guapo que para mi comunión. Estrené camisa, me puse los pantalones más limpios, me afeité, y me puse colonia. Mi padre se emocionó al verme tan guapo. A los padres les hace ilusión que los hijos tengan novia, pero con las hijas es distinto. Aunque en casa éramos todos barones. Mi madre, que en paz descanse, había tenido once hijos, cuatro partos dobles, y tres trillizas. Las trillizas murieron en el parto, junto a ella. Yo y mi gemelo fuimos los progenitores, él murió a los dos días de vida; en el siguiente parto uno salió con una malformación y lo mataron; el tercer parto fue bien, pero uno murió por enfermedad a los tres años; el cuarto parto doble fue bien, fueron dos gemelos muy sanos, pero la mala suerte nunca desaparece, a los seis años, uno cayó de en un columpio y se desnucó. Solo quedamos cuatro hermanos, sin un solo gemelo.
Cuando llegué a la plaza del pueblo ella aún no estaba, pero sí habían un par de chicas y tres chicos en el centro, ¿serían esos sus amigos? Pronto llegó ella, con una falda de pana color marrón claro, y una camisa blanca. Llevaba la melena recogida en una trenza larga, que le recorría toda la espalda. Primero se acercó a mí:
- Estás muy guapa – le dije, mirándole a esos ojos verdes tan lindos.
- Gracias – me respondió.
Me cogió de la mano, y me llevo junto a ese grupo en el que antes me había fijado. Ahora eran tres chicas y cuatro chicos. ¿Sería alguno de esos su novio? Los nervios me comían por dentro, miraba a esos chicos como si fuera a fusilarlos al instante. Si cualquiera se atrevía a tocarla...
- Hola chicos – les dijo -, este es...
Ups! Aún no me había presentado. Ella se quedó señalándome con su mano, y yo me presenté ante sus amigos:
- Me llamo Pedro, encantado – demasiado formal, ¿verdad?, pero nadie lo alertó.
- Yo soy Juan – dijo el más alto del grupo – y estos son: Pablo, Antonio y Marco – y señaló a cada uno de los normados.
- Estas son Ana Maria, aunque puedes llamarla Ana – empezó ella, con su voz celestial – Lourdes y Maria del Carmen, pero dile Mari Carmen.
Y cada una de sus amigas me dieron dos besos. Y ahora me diréis que falta su nombre, el de ella, pero no me hacia falta escucharlo, porqué ya lo sabía: Maria Helena, así se llamaba mi enamorada.
Fuimos al cine, donde solo daban una película, una de amor, donde se habían cortado las escenas con besos o desnudos, a causa de la censura franquista. Después nos estuvimos un buen rato charlando en una terraza, hasta que oscureció y todos debíamos volver a casa. Les caí bien a sus amigos, o al menos eso me pareció a mi. Ninguno era su novio, aunque sí habían parejas en el grupo: Juan y Ana, que se pasaron la sesión de cine bazuqueándose en la oscuridad de la sala; y Marcos con Mari Carmen, que eran más discretos, pero se cogían de la mano para pasear.
Cuando ya todos nos despedimos, yo acompañé a Maria Helena hasta el inicio de su calle, no era bueno que nos vieran llegar juntos hasta la puerta.
- Lo he pasado muy bien – le dije, sin apartar la mirada de sus esmeraldas.
- Yo también – se acercó a mí, y me dio un pequeño pero lindo besito en los labios. Luego se fue, y yo me quedé inmóvil, hasta que empezó a llover, y desperté de mi mundo de ensueño.

Los Domingos, Maria Helena ayudaba a su madre y a su abuela a vender verduras en el mercado, así que yo quise acompañar a mi abuela, que descansa ahora en los cielos, a comprar, diciéndole que cargar peso no le iba bien para su espalda, y que mejor la acompañaba yo.
Y allí estaba ella, con su pelo recogido, esta vez, en un moño, escondido bajo un pañuelo azul claro, a conjunto con su falda. Y mientras su abuela le vendía a la mía, nosotros nos mirábamos, ajenos a lo que pudiera suceder a nuestro alrededor, mas en ese instante no encontrábamos en un mundo sólo para los dos.
Pero de golpe desperté, cuando mi madre dejó caer el peso del cesto en mis manos. Y antes de marchar, le pedí de vernos esa tarde, moviendo solo los labios, y con la mano me dijo a las cuatro, allí mismo, en la plaza.
Mi segunda cita, y esta vez, asolas.

Cuando llegué, ella ya me esperaba.
- Siento haberte hecho esperar – le dije.
- No hay nada que sentir, he salido antes, para que no me vieran salir.
- ¿Te has escapado? – exclamé sorprendido.
- Más o menos.
Sin decir nada, nuestros pies empezaron a andar, y el silencio irrumpió en nuestro alrededor. Hasta que me armé de valor:
- Maria Helena...
- Sólo Helena – me corrigió.
- Helena – volví a empezar -, desde pequeños, que solo sé mirarte, y ahora, solo quiero enamorarte. ¿Querrías ser mi novia?
- Claro que sí – no podía creer esa respuesta, y además añadió -, llevo tiempo esperando esa pregunta de tu boca. He roto un montón de cacharros de casa, solo para verte en la tienda.

Después de confesarnos nuestros sentimientos mutuos, no existió día en el que no nos viéramos. Y así pasaron semanas, meses... en total tres años, siete meses, dos semanas y tres días de novios. Ya tenía dieciocho años, y ella estaba a punto de cumplirlos, cuando su madre, viuda a los tres años de vida de su hija, decidió volverse a casar con otro hombre. Y me diréis que eso no nos afectaba a nosotros, pero no es así. Su madre se la llevó con ella a otra ciudad. Claro que Salt no està tan lejos de Anglès, pero a mi me parecía estar a una eternidad de ella. Cuando la vi marchar en ese automóvil que en el pueblo nos pareció un carruaje de reyes, mi corazón se encogió, y allí entendí que sin ella, mi vida no sería nada. Vi como giraba la cabeza, encerrado en ese caballo de metal, me dirigió su mirada, me dedicó sus lágrimas, pero su madre la miró y tuvo que darme la espalda. Esa bruja, perdón, esa mujer, no quería vernos juntos, ni siquiera le dijo la dirección de su nuevo hogar a su hija, para que no me la diera a mí.
Y encerrado en mi tristeza, mi padre me envió, como a todos los chicos de mi edad, al camino que hace de cualquiera, un hombre, a ese camino militar, que en mis tiempos era obligatorio para todo hombre sano, y prohibido para cualquier mujer.

Durante mi estancia allí, en Portugal, conocí a algunos chicos, que al igual que yo, dejaban a sus chicas muy lejos, algunos con promesas de amor, de matrimonio, e incluso con futuros hijos en sus vientres. Pero todos sabían donde encontrarlas a su vuelta, excepto yo.
Allí mantuve entre mis brazos mi primer arma, una escopeta que me hizo sentir hombre, me hizo sentir el mas fuerte de todos, pero jamás maté a ningún hombre con ella, mas jamás estuve en ninguna guerra.

Y al fin llegó el esperado día, con ya diecinueve años, a punto de cumplir los veinte, pude regresar a casa, saluda a mi padre, a mis hermanos, y recibir la noticia de la triste muerte de mi abuela. Con ese panorama, decidí quedarme, y ayudar en casa, mas sin una mujer, era difícil organizarlo todo. Ayudé a mi padre en el campo, y volví a mi trabajo en la ferretería.

Y pasaron así dos años, hasta que un día desperté, miré el amanecer por mi ventana, y me preparé una maleta con algo de ropa, dinero y comida. Cuando mi padre volvió del trabajó me preguntó que qué hacia, y mi respuesta fue: “Voy a buscar mi pasado interrumpido, para continuarlo en mi futuro inesperado”. Y con el primer autobús me fui a Salt, cogí una habitación en una pensión, y con solo un nombre y un apellido, tardé dos semanas en dar con ella.
Trabajaba en una fábrica de radios en Gerona, se trasladaba de Salt a su trabajo en bicicleta, y yo la esperé en el portal donde me habían dicho que vivía. De pronto la vi aparecer con un cochecito de bebé, donde llevaba un niño de unos dos años. Se me paralizó el pulso, había tenido un hijo, se había casado, me había olvidado. ¿Que debía hacer?, me iría, no volvería, pero...
- ¿Pedro? – era su voz en mi espalda, su angelical voz llamándome. Me di la vuelta.
- Hola, Maria Helena – dije en un tono muy seco.
- Pedro, te he echado mucho de menos, no ha habido día en el que no pensara en ti al despertar...
- En serio, pues no lo parece – dije mirando de reojo al bebé.
- ¡Oh! – exclamó – es mi hermano.
- Tu hermano – balbuceé, algo incrédulo.
- Mi madre se casó, recuerdas. Y tuvo a Jaime.

Esas palabras me aliviaron mucho. Fuimos a su casa, merendamos, me enseñó su televisor, algo que yo había visto en Portugal, que en el pueblo solo estaba en el bar, y que en la ciudad, todo el mundo tenía una. Una caja de luces y colores, que yo encontraba algo estúpida, y de la que hoy día no puedo desengancharme. Nos contamos muchas cosas, lo pasamos muy bien, pero llegó el ogro. Perdón, su madre. Me echó fuera, me cerró la puerta en mis narices.
Empecé a trabajar en la ciudad, en una ferretería, también. Cada día iba a ver-la, su madre parecía empezar a aceptarme. Y un día, con todos mis ahorros, le compré una sortija, que le puse en el dedo, mientras le recitaba:

Mi querida Maria Helena;
Única razón de mi ser;
Lo único que mi corazón llena.
Luz de mis ojos;
Sonido de mi voz;
Deseo ser tu esposo,
Darte todo mi querer.
Solo a ti poderte amar,
Y regalarte cada amanecer.
¿Deseas tu, ser mi mujer?

- Sí, sí – repetía mientras me abrazaba, miraba su sortija, y me besaba una y otra vez, sonriendo si cesar.
Pero los dos sabíamos que ahora no encontraríamos con la parte más difícil, la petición de mano, a su madre.

- No, jamás – fue la negación rotunda que recibimos de ella. Ningún pero sirvió.
Nos seguimos viendo cada día, incluso algunas noches, y en una de esas preciosas oscuridades, bajo esas velas llamadas estrellas, nos decidimos por la única solución.

En pocos meses su madre se dio cuenta de lo que sucedía. Yo había embarazado a su hija, y ésta debería casarse, o sufrir los comentarios de familiares y vecinos. Fue una boda muy privada, en la parroquia del pueblo, bajo los ojos del Seños, y solo yo sabía, que también los de mi madre, y los de mi abuela. Asistieron mi padre y mis hermanos, y acabada la ceremonia, lo celebramos en mi casa, con una comida excelente, pero no muy abundante. Tomamos vino y champagne, y por esto maldigo ese día. Maldigo el día en que quise encontrar mi futuro en el fondo de una botella. Bebí algo más de la cuenta, y le debí encontrar algo en el sabor de ese líquido rosado que me enganchó durante casi toda mi vida.

Yo encontré faena en un pequeño pueblo de la costa: Sant Feliu de Guixols. Nos mudamos a una pequeña casa de alquiler, no muy lejana a la estación de tren. Y allí nacieron tres de nuestros hijos: Alberto, Laura y Pedro. Pero se vendió la casa, y Maria Helena intentó comprarla; pero sin la firma del marido, en aquél entonces, nada era posible para una mujer. Y el vino le negó mi firma, así que tuvimos que mudarnos, pero no muy lejos, justo a la casa de al lado, que también se alquilaba, era algo más pequeña, pero seria nuestro hogar hasta el día de hoy. Y allí nació nuestro cuarto y último hijo, Jaime, que tardó tres años en decir su primera palabra.
Maria Helena empezó trabajando limpiando habitaciones en un pequeño hostal cercano, más tarde, al cabo de unos pocos años, empezaría en una fábrica de peines y cepillos, donde yo entré un año antes que ella. Los niños empezaron el colegio uno tras otro. Y los fueron cambiando de colegio según se iban construyendo. Al final acabaron todos en la Estación, que al acabar todos los trayectos de su tren, la convirtieron en una nueva escuela.

Y los años pasaron, nuestros hijos crecieron, y se casaron, y tuvimos nuestra primera nieta, Judit; mi esposa, siguió dándolo todo por la felicidad de sus hijos, y se fue destruyendo interiormente, se deprimía al encerrar sus pensamientos y sus penas en su interior; y yo vivía junto a todo esto, pero ajeno a lo que sucedía a la vez, mas el único objetivo de mi triste existencia, era encontrar el final de una y otra y otra botella de vino. Poco a poco, sin darme yo cuenta, mi fuente de vida me la arrebataba a la vez, hasta que un día me levanté en un hospital, después de haberme visto entre la vida y la muerte, realmente consciente de mi alrededor. Y allí la vi, a mi Maria Helena, desechando lágrimas por mí, por un marido que la amó desde detrás de una botella. Desde ese día, en el que viví mi renacer, en el que volví a ser consciente, en el que me di cuenta de todo lo sucedido, decidí dedicar la poca vida que me pudiera quedar, a mi primera razón de vida, a mi esposa Maria Helena, mis cuatro hijos, y mis seis nietos.
Cada fin de semana volvíamos a nuestro pasado, dando una vuelta por Anglés, Olot, Amer, Bon Matí, la Cellera de Ter, Banyoles, Bescanó, Girona, o incluso Salt, cuando íbamos a visitar a su madre, aún viva entre nosotros, pero inmóvil en la silla de una residencia de ancianos.

Pronto cumplimos nuestras bodas de oro, cincuenta años juntos, y yo la llevé allí donde un día, nos dijimos ser novios. Y bajo los rayos de sol, de un día de primavera, y con nuestros setenta y tantos años, le recité, arrodillado a sus pies, esa poesía que un día escribí solo para ella. Y le pedí ser mi esposa hasta después de nuestras muertes.
Y con su sí de respuesta, su abrazo, su beso, y su tan cambiada belleza, nos prometimos seguir amándonos, incluso después de la muerte.
Y no mucho más tarde, unos pocos meses después, Helena ingresó en el hospital, no quise saber el porqué, no me hacía ninguna falta el saberlo. Recibió la visita de nuestros hijos, nietos, solo los mayores, y su hermano le trajo también a su madre, pero solo un día. Yo me quedé con ella día y noche, confiando en una mejora inesperada en su salud, mas yo ya sabía que pronto llegaría nuestra momentánea separación.
Y ayer, en su último suspiro, le cogía yo la mano, esperando coger su alma, para que se quedara conmigo. Ella y yo, mi amada.

Mirando el mar

2007-10-26T22:56:00.000+02:00

Demasiado nerviosa para coger el ciclomotor, Alicia decidió ir a clase andando. Eran las ocho y media de la mañana, la oscuridad del cielo empezaba a desaparecer y Alicia arrastraba sus pies con desanimo. Pronto estuvo cerca de la playa, y pudo oler ese aroma a agua salada que hace revivir la estación de Sol.
Esa mañana, a excepción de muchas, no tenía ganas de ir al instituto; no se sentía con ánimos de fingir estar bien frente a sus amigas, para que no pensaran que deseaba llamar la atención con estúpidos teatros; ya lo hizo una mañana y se arrepentía, porqué no le gustaba que la vieran llorando. Tampoco se creía capaz de prestar la suficiente atención en clase como para que no se notase ningún cambió en su actitud. Pero lo que más incapaz se veía de hacer esa mañana era evitar llorar o gritar para dejar ir el sentimiento que la comía por dentro.
Para llegar a su instituto, hacía falta subir una cuesta que seguía el contorno del mar, de modo que Alicia se detuvo a la mitad de ésta, en el mirador desde donde el mar parece ser una obra maestra pintada por ángeles. Ese día y a esas horas, el Sol teñía las aguas de naranjas, rojos y violetas; y las nubes del cielo hacían parecer a éste una tela con mil manchas de colores. Se sentó en la baranda de piedra, su rizado pelo se movía con la brisa de la mañana, un extraño frío le recorrió el cuerpo, miró el punto brillante que amanecía detrás de ese prado de agua, cerró los ojos, los volvió a abrir y empezó a llorar.
Se sentía culpable, en algunos instantes; en otros, impotente por no poder, ya, hacer nada para solucionarlo; pero la mayor parte del tiempo, y eso era lo que más la preocupaba, se sentía feliz por haber conseguido por fin dar un paso más hacía la tranquilidad, aunque significara pasar por eso durante unas semanas. Aún así, en algún momento, sentía nostalgia por singulares momentos felices; pero pronto su mente se llenaba de malos recuerdos que la hacían volver a la idea de que eso era lo mejor, y que ella no tenía nada que ver. Era inevitable. Pero, ¿tenía que doler tanto?
Durante un instante llegó a pensar que lanzarse desde donde se encontraba y poner fin a su corta vida estallando contra las rocas podría resultar una fácil solución a la inquietud de los últimos días. Pero se dio cuenta de que no tenía valor suficiente para cometer tal locura, así que dejó estar esos malos pensamientos, y volvió a centrarse en aquella horrible mañana en la que había recibido la noticia.

Desde pequeña había estado esperando ese día, sabía que solo podía acabar así, hacía meses que veía el día más y más cercano; mas jamás imaginó que al llegar fuera tan doloroso como lo estaba siendo desde que se lo dijeron. Sus padres iban a divorciar-se.
La noche anterior sus padres habían estado discutiendo en el comedor, mientras ella dormía a Claudia, su hermanita de dos años. Cuando la niña quedó dormida, Alicia se levantó de la cama, miró el reloj – las once y cuarenta y pocos minutos -, y se sentó en la escalera, sin hacer ruido, observando la luz del comedor, desde los cristales translúcidos de la puerta, y las sombras que aparecían y desaparecían desdibujadas, tras ella.
Desde donde se encontraba Alicia, oía hablar a su madre, muy nerviosa, medio a gritos, medio a llantos; al no responder nunca nadie, dedujo que estaba llamando por teléfono, y efectivamente, pronto apareció en la conversación el nombre de Marta, la hermana menor de su madre, que vive en Badalona.
Para que su madre estuviera de ese modo, y hubiera llamado a su hermana a esas horas, algo muy grave hubiera tenido que suceder. Pero, además, al cabo de un rato, sonó el timbre, Alicia pegó un salto del susto, pero no gritó para no llamar la atención de nadie. Miró entre las barandillas de la escalera para ver quien era, entonces supo que lo que sucedía era realmente grave, porqué eran casi las dos de la mañana, y su abuela acababa de entrar en la casa. Tuvo que contener las ganas de bajar, abrazarla y darle un beso. Siguió escuchando la conversación.
Su abuela se puso al teléfono, tranquilizó a Marta, y le dijo que se fuera a descansar, que le convenía para el embarazo – Marta esperaba un bebé para septiembre -, se despidió y colgó. Entonces la escucho decir que le prepararía una tila a su madre. Los tres empezaron a hablar demasiado bajito para que Alicia pudiera escucharlos bien.
Cuando los ojos ya se le cerraban solos, la puerta del comedor se abrió, iluminando toda la escalera, Alicia subió un par de escalones más para que no la pudieran ver, y escuchó marchar a su abuela con su padre, mientras su madre le gritaba que no volviera más. Entonces, Alicia se fue a dormir, con un único deseo: que su padre no se fuera a casa de su abuela para mucho tiempo.
A la mañana siguiente pudo comprobar que no sería así, ya que su padre ya estaba allí. Nadie dijo nada, hasta que el padre de Alicia le dijo que al mediodía deberían hablar, si no quería hacerlo ahora. Alicia mintió al decir que el profesor de la primera clase de la mañana no estaba, y que por lo tanto podían hablar tranquilamente en ese momento.
Se sentaron los tres en el sofá, mientras Claudia desayunaba en la mesa, con su inocencia de bebé, sin darse cuenta de lo que sucedía.
Con pocas palabras, pero lentas, explicaron la situación a Alicia que, al ya tenerlo asumido, no mostró ningún gesto que señalara tristeza, nervios o alegría en ella. Entonces su madre se puso a llorar, la abrazó y Alicia acabó llorando también. Se abrazaron los tres y entonces fue cuando Alicia empezó a sentir ese sentimiento, ese algo extraño que le hacía sentir cosas tan distintas a la vez que acababa por no entender nada
Su padre la acompañó a clase, y ella bajó del coche con una sonrisa algo forzada. Una vez se aseguró que ya no podía verla, cambió su rostro por una mirada perdida, unos labios sin expresión alguna, y sus pensamientos recordando la conversación.
Lo primero que hizo fue buscar a sus amigas, necesitaba abrazar a alguien, alguien que entendiera lo que le sucedía con solo verla; y esa era Berta, su amiga del alma, la persona con la que mas había confiado desde que se conocieron en el primer curso de instituto.
Encontró a Berta en la biblioteca, también estaban Lidia, Vanesa y Natalia. Estaban allí porqué a esa hora hacían una clase partida – mitad y mitad de la lista -; unos iban al laboratorio y otros al aula de informática. El profesor de informática no estaba, pero a Alicia le tocaba después; por eso, pensó, su mentira tenía parte de verdad.
Alicia se abrazó a Berta y le susurró lo sucedido, sin pensar en lo que las demás pensarían o en que se estaba mostrando débil ante quienes pensaban que era fuerte. Nada le importaba, solo deseaba desahogarse en el hombro de una amiga, y allí la encontró.
El timbre sonó, y sus amigas tuvieron que ir a clase en el laboratorio, mientras ella se quedaba en la biblioteca con el resto del grupo, que había estado haciendo la clase que ella se había saltado.
Alicia pasó esa hora con Sara, una de las amigas del grupo. Sara le caía muy bien, porqué era muy alegre. Ella hizo que Sara dejara de pensar en la conversación que había tenido con sus padres. Pero Alicia prefirió no contarle nada. Prefería no decir nada, no contárselo a nadie más hasta dentro de unos días. No quería ocultárselo a sus amigas, pero tampoco quería publicar algo tan delicado pocas horas después de saberlo.
Pero tampoco hizo falta decirles nada, porqué Berta se encargó de que el resto del grupo de amigas estuviera enterado de la novedad. Alicia no se enfadó con ella por eso, pero le molestó muchísimo que se lo contara sin su permiso, y que éstas, después, no le dijeran nada.
Unos días más tarde, su madre había pasado ya por tres ataques de ansiedad. Se pasaba día y noche llorando en su habitación. Su padre se negaba a tomar las pastillas para los nervios, se repetía a si mismo una y otra vez que estaba bien, mas no lo estaba, llevaba los nervios por dentro, tan adentro que sólo él los notaba. Y su hermana, que justo aprendía a nombrar los colores, pasaba de unas manos a otras, sin darse cuenta, o quizás sí, de lo que sucedía a su alrededor. Todos sufrían con esta separación.
Alicia deseaba desaparecer. Solo a veces se tranquilizaba en el instituto, pero tampoco quería andar aburriendo a sus amigas con los problemas que tenía en casa. La única persona que sentía siempre cercana era su abuela, pero la amaba tanto que prefería no decirle nada para no entristecerla.

- Alicia! – gritó una voz a la lejanía haciendo dar un bote a Alicia, que estaba posada en sus pensamientos sin esperar a nadie.
Eran sus amigas: Berta, Lidia, Vanesa, Natalia, Sara y Carina. Las seis subían andando, a paso tranquilo, con los brazos entrelazados, formando una cadena. Estaban un poco más atrás de donde Alicia se encontraba, la vieron y la llamaron para que las esperara.
Alicia las saludó levantando el brazo, y esperó sentada a que la alcanzaran. Cuando llegaron, Lidia la cogió del brazo y la unió a esa maravillosa cadena de amistad que a veces se desmontaba para poder pasar por un tramo más estrecho, o para saltar un obstáculo; y se volvía a unir como si nada. Alicia dedicó una sonrisa a sus amigas, pero ellas no se dieron cuenta.
- ¿Porqué no has subido en moto? – le preguntó Natalia – Ha sucedido algo.
Alicia sonrió, suspiró, giró un momento la cabeza para observar por última vez ese cuadro marino pintado por ángeles, y dijo:
- Solo tenía ganas de andar un poco...

Sangre en Roma

2007-10-26T22:47:00.000+02:00

Sus ojos verdes se reflectaban en ese río de humor de vida que se mezclaba con el agua derramada en el suelo de mármol blanco. Se arrodilló ante su esposo, clavándose los diminutos trozos de cerámica de la jarra tirada al suelo en las rodillas, y acarició su cara pálida y arrugada por los años, cerró con sus finas y heladas manos esos ojos sin mirada, cogió con fuerza esa mano grande que un día acarició su cuerpo con ternura, observó la túnica blanca teñida de vida y la besó con sus labios temblorosos. Entonces empezó a llorar, y su suave llanto despertó a los criados que soñaban con su libertad.
La ama de llaves fue la primera en llegar, se quedó quieta en la entrada de la habitación, el río de vida llegaba a sus pies, desde la herida en el cuello de su amo; la viuda se giró al oír su respiración y la observó desde detrás de una capa de lágrimas de muerte, pero no dijo nada. La pobre mujer, casi sin respiración y paralizada al ver sangrar el cadáver de su amo, dijo: “¿Q-qué ocurrió?”.
Mientras sus labios pálidos por el pánico se movían para decir estas palabras, su mirada se perdía tras la herida de aquél a quien había servido durante años como esclava. No quería oír la respuesta a su pregunta; ella ya había sacado sus conclusiones: una discusión y una pelea; una jarra de agua tirada al suelo convertida así en diminutas armas cortantes; una mano coge la más grande y con fuerza la lleva al cuello del otro; llegando así a la escena observada.
“Llegué, y lo encontré así”, ésta fue la respuesta de la viuda.
Las voces del pueblo no tardaron en hacer llegar los guardias a la casa. Entraron cinco, y guiados por dos esclavos del difunto, llegaron a la habitación donde la viuda aún lloraba a su esposo. La ama de llaves aún se posaba en la entrada, sin dejar de observar el cuerpo sin vida; sin dejar de escuchar el llanto que ella creía sin tristeza. Los oficiales entraron uno tras otro en aquella sala que disputaba una discusión en el silencio.
Los cinco hombres quedaron petrificados al ver que lo que el pueblo rumoreaba era cierto: uno de los nobles de Roma había muerto; asesinado.
El oficial que parecía estar al mando hizo un gesto a dos de sus hombres y estos se dirigieron a la viuda y la hicieron levantar. Ella no dijo nada, se encontraba ausente del mundo, su mirada se perdía entre las ropas de quien fue su esposo, en su mano izquierda guardaba una cadena de oro que su esposo le había regalado; sus manos, rodillas y pies sangraban por los cortes producidos por la jarra de agua rota, ni si quiera intentó librarse de las fuertes manos que la sujetaban por los brazos. Uno de los oficiales se quitó la capa y tapó el difunto con ella, de pies a cabeza; otro salió de la casa un momento y volvió al poco rato con unas cadenas con las que maniataron a la viuda para llevársela al calabozo. Ésta siguió sin decir palabra alguna.
La llevaron hasta una cámara subterránea donde la luz era tenue y llegaba por las antorchas del pasadizo húmedo y maloliente. Dos hombres guardaban la entrada al corredor. Des de la puerta del calabozo se oían voces, gritos y llantos que llevaban al viento locuras, miedos y tristezas escondidas detrás de cada puerta de ese corredor de piedra.
La viuda empezó a despertar de su estado ausente, y se dio cuenta de la situación; entendió que si se encontraba allí, era porqué creían que ella había matado a su esposo. Notó algo en su mano, la abrió y recordó que allí escondía el último regalo de su esposa una cadena de oro manchada ahora con su sangre. Con las manos encadenadas, se echó al suelo y abrazó sus piernas con sus brazos. No hizo más que llorar por su esposo y rezar por su vida, hasta que la puerta se abrió dejando entrar algo más de claridad.
Entraron dos sombras y otra cerró la puerta. Sus ojos humedecidos por las lágrimas no le permitían ver bien esas siluetas, hasta que una de estas la ayudó a levantarse de nuevo y la abrazó, llorando también.
“Madre, cuánto lo siento” decía su hija mientras la abrazaba, “debemos intentar que os saquen de aquí. Vos no merecéis esto, no habéis hecho nada.”
“No estoy muy segura de eso, querida” dijo la viuda, “Vuestro padre me confesó tener una amante, discutimos, me enfadé mucho con él, le dije que lo odiaba, que no deseaba volverlo a ver, y temo que quizás se quitara la vida.”
“Lo sé...” susurró la hija.
“¿Cómo que lo sabéis?” quiso saber la madre.
“Lo descubrí con su amante y fui a reclamarle, por eso os lo dijo”, contó la hija entre llantos, “Cuándo llegué él lloraba, pensé, pues, que ya os lo debía haber dicho. Estaba nervioso y me pegó echándome al suelo. Tenía su daga en la mano, y deseaba clavársela en el corazón, pero yo se lo impedí, cortándome en la mano”, y mostró la cicatriz aún abierta a su madre, que la acarició y la besó, “Conseguí quitarle el arma y dejarla en el suelo, entonces llegó mi hermano, y me pidió que los dejara solos”.
La hija alargó su mano, para acercar a su hermano a su madre, éste tenía los ojos rojos de haber llorado también. Intentó mostrarse firme ante su madre, pero ésta se echó a su cuello y lo besó, abrazándose a él con fuerza. “Hijo, mi hijo querido” decía mientras lo besaba con locura en las mejillas, en el cuello y en las manos. Éste acarició las mejillas frías de su madre, secó las lágrimas por su padre, le cogió las manos, llenas de sangre y las besó, tres veces cada una, encontrando en la mano izquierda la cadena de oro manchado; entonces empezó a contar:
“Al igual que mi hermana, yo también descubrí a mi padre; en mi casa; en mi cama; con mi esposa”, esas últimas palabras hicieron que necesitara respirar un momento, ese recuerdo se clavaba en su corazón cada vez que era recordado; pero ahora también se clavaba en el corazón de la viuda, que no podía creer que su esposo hubiera sido capaz de engañarla con su propia nuera.
“Los descubrí por la mañana, eché a mi padre de mi casa, y di su merecido a mi esposa”
“La habéis matado!”, exclamaron la viuda y la hermana a la vez.
“No, pero la golpeé bastante; deseaba matarla, pero sería un castigo bondadoso, prefiero tenerla a mi lado, y mortificarla cada día por lo que se atrevió a hacer”, el ambiente empezaba a estar muy tenso en cámara oscura, madre e hija se cogían fuerte de la mano, esperando oír lo peor, que él mató a su padre.
“Más tarde visité a mi padre, y me encontré con mi hermana, estaba nerviosa, no sabía qué debía haber sucedido allí, pero cuando entre en la habitación me encontré con la daga en el suelo. Cuando mi hermana nos dejó solos discutimos un buen rato, nos gritamos el uno al otro, el intentaba excusarse con observaciones sin sentido, yo le reclamaba lo sucedido. En un arrebató, antes de cometer alguna imprudencia peor, tiré la jarra de agua que había en la mesa. Entonces paramos la discusión y me fui”
Antes que ninguno de los tres presentes dijera nada, la puerta volvió a abrirse y entró el guardia, ordenó a los hijos de la viuda que se fueran, y dio lanzó al suelo un cacho de pan para la viuda, ésta lo despreció.
A la mañana siguiente, sin investigaciones, sin preguntas, los hijos del difunto contemplaron como su madre perdía la cabeza por ese misterioso asesinato.
El noble fallecido fue sepultado y honorado esa misma tarde. Asistieron a la ceremonia sus hijos, sus esclavos, la nobleza de la ciudad, y los oficiales más importantes de Roma.
Acabada la ceremonia, dos hermanos, destrozados por lo que habían visto esa mañana, se dirigieron al oficial mayor y le preguntaron si ya sabían como fue causada la herida en el cuello de su padre. Y éste respondió que el corte era pequeño pero profundo, que había llegado a la yugular, pero que era muy irregular, como si se hubiera hecho apretando con algo similar a una sierra o a una... cadena.

Benvolguts Reis d'Orient, aquest any us vull conèixer

2007-10-26T22:30:00.000+02:00

1. Carta per als Reis

Benvolguts Reis Melcior, Gaspar i Baltasar,
L’any passat us vaig demanar un munt de coses, però no me’n vau duu ni la meitat. La mama em va dir que no podíeu dur-les totes amb els camells, així que aquest any he decidit demanar menys joguines perquè no us en deixeu ni una. Les he contades i son cinc coses, us hi cabran, oi que sí?
1. La nina que surt a la “tele” que fa pipí (però vull que em porteu tot el que porta, els vestits, els bolquers, el cotxet, el bressol... perquè l’any passat només em vau duu la nina!)
2. La bicicleta de la Maria, la veïna de davant.
3. Pintures com les de la mama, per posar-me bonica.
4. Un joc per fer collars i braçalets, perquè el que la tieta Biela em va regalar per l’aniversari s’ha acabat (és que perdo les peces).
5. I la pel·lícula de dibuixos animats que vam anar a veure al cinema amb els papes.
Això és el que vull que em porteu per mi. Però també vull que porteu moltes joguines pel meu nou germanet, però com que encara és a la panxa de la mama, no sé quines joguines voldrà... I per la mama vull que li dugueu un vestit molt bonic, un vestit de princesa. I pel papa... pel papa una colònia, perquè no li facin pudor els peus.
Ai! Em descuidava dels avis! Per la iaia Adèlia vull que porteu unes arracades noves, perquè sempre diu que les seves són de quan es va casar, i d’això deu fer molts anys ja! A l’avi Manuel vull que li dugueu una pipa nova (li agraden molt!). I a la iaia Betsabé vull que li dugueu l’avi Vicenç, perquè l’any passat us vau equivocar i us el vau enduu a ell, i l’àvia ara està molt trista.

Una nena que es porta molt bé,
Aroa

Quan l’Aroa tingué acabada la carta, la desà dins del sobre blanc que la seva mare li havia deixat damunt la taula. Aquella tarda el pare la duria a veure els patges dels Reis Mags a la rambla. Ella hi havia insistit molt. Feia dies que estava molt pesada amb la idea, i ara que havien començat les vacances de Nadal, els pares van pensar que si a la nena li feia il·lusió, com més aviat la hi duguessin, més aviat callaria.
Al sobre hi havia el seu nom i al darrera el dels Reis sense cap direcció. L’Aroa el va agafar i va córrer cap al menjador, on el seu pare mirava l’informatiu de la televisió.
- Papa, papa! – cridava ella mentre baixava les escales de dos en dos – Ja he acabat la carta, anem, va!
La nena estava impacient. Com abans la donessin al patge, abans la tindrien els Reis a les mans, pensava ella. Però el pare semblava no sentir-la. L’Aroa es posà davant de la caixa negra que el tenia hipnotitzat amb aquelles notícies tristes d’arreu del món, però el pare només reaccionà amb un moviment de cap que el permeté seguí veient aquell quadre de llums.
Sense sentir-se vençuda, l’Aroa agafà empenta i saltà de sobte sobre la falda del seu progenitor, que ara sí, s’alçà de sobte deixant caure la nena a terra.
- Papa, va! – va dir ella, amb el cul encara a terra i fregant-se el clatell amb la mà amb una ganyota de dolor a la cara – Si no hi anem ara, quan arribem el patge haurà marxat!
- I per això m’has donat aquest ensurt, criatura? – preguntà ell, mentre apagava el televisor amb el comandament a distància.
No és que l’home no s’interessés per la seva filla, ni molt menys. L’Aroa era filla única, bé, almenys de moment, fins que nasqués el nadó. Era la nineta dels ulls del pare i de la mare. Però el pare, pobre, era força despistat; un novel·lista sense gaire sort a l’hora de publicar treballs, i resignat a fer classes a un grup de joves desmotivats a l’institut del poble.
Ja duien els abrics posats quan la porta del carrer se’ls obrir davant dels nassos. Eren la mare i l’àvia Betsabé que arribaven de ca el metge.
- Hola Aroa. On aneu? – preguntà la mare quan la nena la rebé amb una forta abraçada.
- Anem a duu la carta als Reis – digué ella.
La mare es tragué l’abric que amagava la seva gran panxa d’embarassada, on l’Aroa encara no creia possible que s’hi amagués el seu germà. Penjà l’abric a l’armari i feu un bes al seu home, que parlava amb l’àvia sobre què li havia dit el doctor. Mentre parlava, l’àvia només feia que tossir. L’Aroa intentà escoltar el que deien, però empraven paraules tan complicades que la nena no les entenia.
Quan els grans deixaren de parlar, el pare tornà al costat de la porta i digué a l’Aroa que digués adéu, que ja marxaven. La nena feu cas, anà amb l’àvia, que seia al sofà i l’abraçà mentre li deia a l’orella que ja veuria com es posava bona, la dóna somrigué i tornà l’abraçada a la seva néta:
- Confiaré amb les teves paraules, princeseta – digué, i li feu un d’aquells breus petons a la galta que a l’Aroa li agradava guardar sota la bufanda, perquè semblaven abrigar-la més.

A la rambla hi havia un munt gent. Hi havia molts infants esperant davant d’aquella cadira d’or de cartró on seuria el honorat patge reial. Darrera del grup d’infants s’alçava la comunió de pares, mares i avis que els acompanyaven. I anant amunt i avall de la rambla, joves que sortien a passejar, parelles d’enamorats, i aquella gent que, segons creia l’Aroa, semblaven no saber que els regals de Nadal els porten els Reis Mags d’Orient, perquè carregaven paquets embolicats, que segurament amagaven joguines i altres regals per algú.
El missatger entre els infants i ses majestats no trigà a arribar, s’assegué i saludà als nens i nenes, que l’esperaven entre crits i empentes per ser els primers a dur-li el sobre on havien escrit la llista de les seves il·lusions. Fou força l’estona que l’Aroa hagué d’esperar fins que li arribà el torn. Pujà els tres esglaons que la durien davant mateix d’aquell personatge reial, s’hi apropà i es col·locà al seu costat. L’home, vestit d’una manera estrafolària, somrigué a la nena i allargà la mà perquè li donés la carta. Ella ho feu i li tornà el somriure després que el patge l’obsequiés amb un caramel. Tenia moltes preguntes per fer-li: on vivia, si arribaria la carta a ses majestats, si tindrien temps de llegir-les totes... tantes coses que volia saber i que ningú no sabia respondre-li. Però quan tingué aquell personatge al davant, aquell patge que venia del mateix lloc que els Reis, fos quin fos aquell lloc; quan pensà que aquell home els havia conegut, i que possiblement també tenia poders, l’Aroa es quedà muda, paralitzada, com tot infant en aquesta situació típica del Nadal.

Poques passes més enllà de la recepció del patge, la nena i el pare es trobaren amb els oncles i el cosí Abel. La tieta Aulina era la germana del pare, i el cosí Abel era quatre anys més gran que l’Aroa. Però tot i saber-ho, ella seguia pensant que l’Abel era un cap de suro.
S’assegueren a l’interior d’una de les cafeteries de la rambla, on pogueren treure’s abrics i bufandes. L’Aroa explicava als tiets que havia dut la carta de Reis al patge, quan al seu cosí se li acudí pronunciar la frase prohibida:
- Però si els reis no existeixen, burra!
- Abel, no diguis mentides! – xisclà la tieta Aulina, escandalitzada, mentre l’oncle li donava un clatellot al seu fill.
- És clar que existeixen! – digué la nena – Sinó existissin qui duria els regals de Reis?
- Doncs els pares, qui vols que siguin – tornà ell a fotre la pota, mentre a la seva mare se li obrien els ulls com dues taronges, observant la immaduresa del seu nen d’onze anys que gosava robar la innocència de la seva neboda.
- Ja n’hi ha prou! – exclamà l’oncle Jan mentre agafava el nen pel canell – Marxem que és tard.
La tieta Aulina pagà el compte i el pare hi parlà amb un dolç somriure al rostre, dient que no passava res, que eren coses de nens.

Mentre tornaven cap a casa, l’Aroa anà lligant caps. Si els Reis Mags d’Orient no existien i els regals els duien els pares, perquè els nens donaven la carta a un misteriós patge, i no al pare o a la mare? Si els Reis Mags d’Orient no existien i els regals els duien els pares, perquè el dia sis de gener es diu Diada de Reis i no Diada dels Pares? Si els Reis Mags... i així anà l’Aroa donant voltes al tema, pensant que no podia ser veritat que no existissin, i alhora pensant que potser sí que ho era.
La nena arribà a casa feta un embolic. Anà directe a l’habitació, on s’estirà al llit, mirant el sostre i marejant més el tema.

A l’hora de sopar la mare la crida des de baix de l’escala i l’Aroa baixà corrents. Estava morta de gana, però el pensament no la deixava empassar-se l’escudella a gust. A la tercera cullerada, i com si preguntés el temps que feia, digué tot d’una:
- Els regals de reis els compreu vosaltres?
La mare gairebé s’ennuegà quan sentí la pregunta que li feia la seva filla. L’àvia es sorprengué, però mantingué la calma davant la situació. El pare, que després de l’escena a la cafeteria ja s’esperava la pregunta, contestà ràpidament amb un no.
- I per què m’ho ha dit, doncs, l’Abel? – insistí ella, amb aquella tossuderia que caracteritza l’edat.
- El teu cosí no sap el que es diu – digué l’àvia amb tal naturalitat, que semblava que s’hagués estudiat aquell diàleg dies abans -. Si els reis fossin els pares hauries de deixar dos gots d’aigua, i no tres – i després d’aquesta afirmació, feu una cullerada d’escudella.
Ni una sola paraula sortí de la boca de la seva néta, aquella frase havia sonat com una sentencia irrevocable, l’àvia tenia raó, i l’Aroa pogué seguir menjant tranquil·lament, com si mai no s’hagués qüestionat res.
Els pares estaven sorpresos de la capacitat d’acció de l’àvia Betsabé, aquella rapidesa de resposta havia estat una rematada impressionant; el punt final i decisiu en el partit entre la infància i la pubertat, la jugada que deixaria a l’Aroa un temps més d’il·lusió, d’innocència.... un temps indefinit més en aquella bombolla de la infància que ens permet imaginar i creure tot allò que volem.

El dia següent l’Aroa es despertà inquieta. Tot i que el que l’àvia Betsabé li havia dit l’havia convençut, durant la nit, un somni, o més aviat un malson on ella despertava la nit de Reis i veia els pares deixant els regals al menjador, l’havia desvetllat i intranquil·litzat de nou.
Les preguntes tornaven a donar-li voltes al cap. No pogué menjar més que quatre cullerades contades de la llet amb galetes que la mare li havia preparat. Però no volgué tornar a preguntar res als pares. Ja havia entès que per més que els preguntés sobre això, ells insistirien en la existència dels tres Reis. Necessitava quelcom que la convencés del tot. Estava convençuda que aquells tres personatges eren reals, però per creure-ho, ho havia de comprovar, ho havia de veure. Però no sabia com.

Aquella tarda, la mare li preguntà si volia acompanyar-les, a l’àvia i a ella, a comprar panellets per l’endemà, que era el dia del tió. L’Aroa no tenia gaires ganes de sortir, volia pensar la manera de veure els Reis Mags. Però la oferta de la mare es tornà temptadora quan hi afegí una passejada per la botiga de joguines o una estada als gronxadors.

La rambla tornava a ser plena. Ningú podia dir que no eren festes. No només les garlandes de balcons i carrers ho advertien, sinó el fet que una setmana abans, passejar pels carrers del poble era passejar immers en la soledat absoluta.
La pastisseria era plena de gom a gom. La olor dels panellets feia venir salivera, i si es barrejava amb la del pa acabat de fer, els pastissos que la gent havia encarregat i la xocolata de les pastes, podríem dir que ésser allí dins era tot un suplici. L’àvia, que coneixia molt bé la seva néta, li digué que no es preocupés, que ja li compraria un croasant de xocolata dels que tant li agradaven. L’Aroa es posà contenta i anà a mirar els pastissos de l’aparador. Hi havia molta gent i ella, enmig de la multitud de dónes i dónes grans, es sentia més petita del que ja era.
Li agradava aquella pastisseria, perquè a l’aparador hi tenien ninots fets de pa o de xocolata, però no eren mones de pasqua, simplement tenien forma de conills, ossets...
Semblava que aviat ja arribava el torn a la mare i l’àvia, l’Aroa ja es preparava per assaborir el seu berenar, quan alçà la vista un moment i veié, a l’altre costat del vidre de l’aparador, el patge reial recollint els trastos.
No crec que ni ella mateixa pogués dir-nos com li arribà aquella idea al cap. Necessitava saber la veritat i... els nens ja les fan aquestes coses. El cas és que, d’una revolada, sense que ningú la veiés, obrí la porta i sortí de la pastisseria. Sabia que no ho havia de fer, sabia que quan la mare no la trobés es preocuparia molt, sabia que començarien a buscar-la, i que quan la trobessin la renyarien molt; ella ho sabia, però en aquell moment no ho pensava.
Mentre es dirigia cap al patge tenia la sensació d’estar sola en un món pla. En un lloc inexistent on només hi eren ella i el sac on s’amagà, un dels sacs on el patge duia les cartes dels nens.
Amb el croasant a la mà, l’àvia Betsabé es girà amb el seu dolç somriure i oferí la pasta a una nena que no era allí. En un primer moment no s’estranyà, puix coneixia la seva néta i s’imaginà que estaria mirant l’aparador, però no era allà. Llavors sí que es preocupà.
La mare li digué que l’Aroa devia haver sortit, que seria a fora mirant l’aparador del darrera, que ja ho havia fet altres vegades. Però l’àvia sabia que no seria allà, que la seva néta l’avisava abans de sortir.
Preguntaren a tots els clients que encara eren allí si l’havien vist. Una nena de cabells castanys, deien, te els ulls verds i avui duu cuetes. Porta un vestit blanc i taronja, a ralles. Les sabates de xarol, molt brillants. Dues dones gran que seien al banc de davant la pastisseria els digueren que l’havien vist sortir. Però els clients de la pastisseria semblaven no estar pendents de res del que hi passava, perquè no els en saberen dir res.

Quan arribaren a la comissaria, la mare encara duia els panellets a la bossa, però la majoria ja no eren més que engrunes de tant que els havia marejat. L’àvia, en canvi, ja duia el croasant, se li havia caigut mentre obria la porta de la pastisseria d’una revolada, i s’havia quedat a terra, trepitjat, amb la xocolata desfeta... però ella no ho sabia, ja no hi pensava en el berenar de la nena. Només podia pensar en ella.
El pare feu una entrada triomfal, d’aquelles de pel·lícula, en les que la dona mira a la porta i de sobte entra l’home, la mira, i sense dir-se res s’abracen. Així succeí entre plors, llàgrimes i sanglots; davant la mirada trista, però serena de l’àvia Betsabé.
L’Aroa semblava no ser conscient del que acabava de fer, era com si estès en un somni on res tingués importància. Només sabia que era dins d’un sac que acabaria a les mans dels Reis Mags d’Orient.

2. Vaixell de paper

Dins del sac tot era negror. S’hi estava molt còmode, damunt les cartes dels infants. Però la ment de l’Aroa estava en un punt en el que no s’adonava ni d’això. La única cosa de la que era conscient era de que podria conèixer els Reis Mags. Fins que, de sobte, el sac deixà de moure’s i l’Aroa començà a tenir fred. Llavors reaccionà. S’havien aturat. Sentí els passos del patge allunyant-se, i obrí el sac per mirar què passava. A fora també era fosc, ja era de nit. La lluna decreixent regnava en el seu tron nocturn, i alguns núvols tapaven les poques estrelles visibles des dels carrers il·luminats del poble. Però no eren al carrer, eren al port.
El patge s’aturà a parlar amb una figura baixeta i regordeta d’un home que fumava pipa. Però eren massa lluny per escoltar la conversa. L’Aroa pensà que s’hi podria apropar si s’amagava darrera uns cubells d’escombraries, així que sortí a poc a poc i silenciosament del sac, i corregué mig ajupida cap al seu objectiu. Però tingué tanta cura de que no la veiessin, que no s’aturà a pensar que també podrien sentir-la. Topar amb els cubells i aquests, en el silenci de la nit, sonaren com una turmenta de trons, com una orquestra de timbals.
Els dos homes giraren la vista de cop cap on era l’Aroa. Per sort eren al port, i un gat tigrat passà per allí sense saber que acabava de fer un gran favor a una pobre nena que intentava seguir un patge reial.
Des del seu nou amagatall seguia sense poder escoltar el què deien, però podia veure-ho millor. La conversa acabà amb l’obsequi d’un grapat de monedes per part del patge a l’homenet, que se les guardà ràpidament a la butxaca de l’abric. Després anà corrents a la caseta del vigilant del port i no en tornà a sortir. En pocs segons totes les llums del port s’apagaren, començant per la més propera al far, fins la que l’Aroa tenia darrera l’esquena.
Mentrestant, el patge havia estat agafant els sacs de cartes i els havia apropat més a l’aigua. Quan ja els hi tingué tots, n’agafà un i el buidà sobre el llençol de la mar.
En cap moment arribà l’Aroa a pensar que aquell home era un estafador. Només s’estranyà per l’acció que realitzava i s’hi volgué apropar per veure què passava.
S’amagà entre les xarxes dels pescadors, contenta perquè el patge no l’havia vist caure quan se li enredaren les cordes als peus. Mirà a l’aigua i quedà bocabadada.
Les cartes no es mullaven, ni es desfeien amb l’aigua, es col·locaven una darrera l’altre com si algú els dictés la posició exacte on s’havien de col·locar.

Quan tots els sacs foren buidats, les cartes havien format un preciós veler d’uns quatre metres de llargada. El missatger reial es posà la mà a la butxaca i en tragué un feix més que deixà anà una a una i que anà formant una escala que el patge utilitzà per pujar a l’embarcació.
L’Aroa no sabia què fer llavors. Si pujava podria veure-la i fer-la fora. Si es quedava i tornava a casa no sabria mai què hagués passat d’haver pujat. Però si pujava i no la veia no sabia quan podria tornar a casa. Però si tornava ara a casa els pares la renyarien molt.

L’Aroa sempre pensà que estava destinada a viure aquella aventura. Ja s’havien allunyat del port i ella estava amagada sota els sacs buits de les cartes. Havia pogut pujar d’un sol salt i el veler gairebé no s’havia mogut. El soroll de les onades no deixava que el patge pogués sentir la intranquil·la respiració de l’Aroa, però ella sabia que en algun moment o altre s’adonaria que no viatjava sol.
Estant en mig del mar, no sabia l’Aroa si molt o poc lluny de la costa, es trobaren amb altres velers com aquell, altres embarcacions fetes amb les cartes que els nens havien escrit als Reis Mags, on altres patges seien esperant arribar al seu destí, fos quin fos.
Els missatgers es saludaren entre sí. N’hi havia set o vuit més, però a mesura que avançaren en trobaren més i més. Potser no exagero si dic que se n’ajuntaren més de cent quan pronunciaren tots a cor les paraules “nascere magna epistularum navis”, les quals donaren lloc al fenomen més espectacular que l’Aroa havia vist fins llavors.
Una a una, les cartes desferen els valers petits per construir un gran veler, una gran nau feta amb totes les cartes dels infants, que naixé del no res, i que semblà haver estat allí sempre, perquè mentre l’Aroa veia com es desmuntava el veler i es construïa la nau, ella no sabia si era al veler o a la nau, o si flotava damunt l’aigua del mar. Hagués anat com hagués anat, l’Aroa es trobava ara en mig d’un gran veler, sota una muntanya enorme de sacs buits de cartes, rodejada de missatgers reials que ni imaginaven la seva presència.
Una nena de set anys no podia desaparèixer així com així en un poble de poc menys de vint mil habitants, el qual la nena coneixia força bé. Això era el que el pare de l’Aroa no parava de repetir-se contínuament.
La policia ja els havia enviat cap a casa. Que no es preocupessin, els digueren, que ja se n’ocupaven ells, no feien més que dir. Però la mare de l’Aroa només feia que pensar en el que podia haver-li passat a la seva petita. No volia imaginar-se que potser algú se l’havia endut, però era la única cosa que el seu cap feia.
L’àvia estava com absent, conscient del que passava, pensativa, preocupada... però absent de l’habitació on es trobava.
Els oncles no trigaren gaire més a arribar. El pare els havia trucat. Pensà que era una notícia de la qual calia informar tota la família immediatament. La reacció de tots fou de sortir al carrer a buscar-la
La mare i l’àvia Betsabé es quedaren a casa, amb l’àvia Adélia i l’Avi Manuel, també. L’avi, perquè buscant-la al carrer hauria fet més nosa que servei. Amb el bastó i els seus passos de bebè, haurien acabat buscant-lo a ell. I l’àvia, perquè tenint en compte l’estat de xoc en el que es trobaven la mare i l’àvia Betsabé, algú havia de ser allà per preparar-los una til·la.
Segurament ja deurien ser molt lluny del port del que havien sortit. Molt lluny de casa i d’uns pares que la deurien enyorar, pensà l’Aroa mentre contemplava el sostre del mar ajaguda en el seu llit i amagatall de sacs.
Els patges no semblaven estar cansats, passaren la nit rient, parlant, i fins i tot n’hi havia un grup que tocaven unes flautes estranyes en forma de V i unes arpes petites, mentre cantaven cançons en llengües estranyes per la oïda de l’Aroa.
Aviat; massa aviat, pensà l’Aroa; a l’horitzó s’hi començà a distingir un color vermellós que deixaria veure la gran esfera de foc; l’Astre Rei destronant la lluna del seu tro celestial.
L’Aroa es començava a avorrir. L’emoció de l’espera pel que pogués trobar-se en el destí de la nau ja no era prou distracció. I a més, començava a tenir gana. Recordà aquell croasant de xocolata que l’àvia li devia haver comprat, i que ella podria haver menjat si no hagués sortit de la pastisseria.
Aquest pensament la deixà embadalida una estona, imaginant menjars en les formes dels núvols que passaven damunt dels seu cap, imaginant l’origen de la olor que sentia, imaginant... olor?
Buscà desesperada el lloc de on provenia aquell aroma que enganyava el seu estomac fent-li pensar que aviat tindria feina. No trigà gaire. No se n’havia adonat perquè era a l’altre costat de la muntanya de sacs. Un grup força nombrós de patges reials havien preparat tot un tiberi damunt d’una llarga catifa. Alguns, fins i tot, ja eren ajaguts de genolls a terra o amb les cames creuades agafant fruites amb les mans. Unes fruites brillants que aconseguien tallar per art de màgia amb un sol tancar i obrir d’ulls. També hi havia galetes i pastes; i gerres d’aigua i de sucs de colors llampants.
Aquell banquet feu venir una salivera enorme a l’Aroa, que no s’adonà que havia acabat a dalt de tot de la muntanya de sacs, així com tampoc de que aquesta havia començat a tremolar.
El sac on l’Aroa tenia el peu relliscà i sortir volant. El sac baixà a terra a poc a poc, però l’Aroa no. Ella baixà rodolant i molt ràpid muntanya de sacs avall, i acompanyada del seu propi crit i les mirades dels patges que l’havien vist rodolar.

Pensava que la renyarien, que ferien girar mitja cua al veler i la tornarien cap a casa; o que li ferien ves a saber què amb la seva màgia. Però en lloc d’això, la convidaren a menjar amb tota la normalitat del món, com si sabessin que era allí, o com si hi hagués de ser. Li preguntaren de on venia, i li explicaren que no podien tornar-la perquè perdrien dos dies de viatge i no podien fer tard.
El patge que l’Aroa havia seguit des de la rambla del poble es sorprengué molt de que hagués aconseguit arribar fins allà sense que la veiés i li digué que tot i que no ho hauria d’haver fet, era molt valenta. Es deia Galdric i era patge del Rei Gaspar, tot i que els missatges explicaren a l’Aroa que a l’hora de recollir les cartes totes anaven a parar allà mateix i que això no tenia importància.
Els patges també explicaren a l’Aroa que els quedava un dia i mig més de camí. I li digueren que seria millor que quan acabés de menjar anés a dormir una estona.
Li prepararen un llit amb els sacs i la màgia. Els sacs es col·locaren formant una mena d’hamaca que flotava a l’aire i es gronxava amb el moviment del vaixell. L’Aroa es dormí de seguida i quan es despertà era de nit i a l’horitzó s’hi tornava a distingir aquell fil vermellós que portava el nou dia.

Els patges contaren a l’Aroa que el dia arribava tan ràpid perquè d’alguna manera, mentre navegaven, s’hi anaven acostant.
Els patges tornaren a preparar el banquet per menjar. Feien aparèixer les fruites per art de màgia. Bé, no ben bé, digueren a l’Aroa que el que feien era portar-les dels arbres a les fruiteres de la catifa amb l’ajuda de la màgia.
Quan estigué tipa, l’Aroa anà amb els patges que tocaven i cantaven músiques curioses. I aquests li ensenyaren els instruments, li ensenyaren a tocar unes notes que ella no aprengué, i a dansar la música que tan estranya li semblava.
S’ho passà molt bé. Després de ballar, uns altres patges li oferiren un espectacle privat de trucs de màgia, fent aparèixer i desaparèixer coses tant normals com una taronja o un plàtan, que l’Aroa es menjà; o un mico que s’enfilà per les veles del vaixell, i un grup de coloms que tornaren volant allí on havien estat abans de trobar-se en mig de la mar.
L’Aroa volia aprendre moltes coses. Explicà als patges perquè havia decidit seguir el Galdric. I ells li explicaren coses sobre els Reis Mags, coses que havia de saber abans de trobar-se’ls cara a cara.
L’espera sense notícies era un autèntic calvari. Ningú no havia pogut dormir més d’una hora seguida. S’asseien al sofà, esperant que algú arribés amb notícies i s’endormiscaven, però de sobte, sense necessitat que ningú els digués res, tornaven a obrir els ulls.
La única que havia pogut dormir havia estat la mare, que encara era al llit; però aplacada pels efectes de tres til·les i un calmant que l’àvia Betsabé li havia fet prendre. El pare no estava gaire convençut de que allò hagués estat bona idea, però des de que l’àvia havia sortit de l’estat de xoc, era ella la que estava al front de la operació, era ella qui dirigia, de nou, la jugada.
L’àvia Adèlia havia sortit a comprar alguna cosa perquè tots poguessin dinar. Menjar preparat, puix que ningú no tenia esme per cuinar. I no hagués sortit a buscar res, si no fos perquè el dia abans només s’havien alimentat a base de panellets, galetes i algun iogurt.
Els cosins més petits l’Aroa es preguntaven què estava passant, on era la seva cosina i perquè encara no havien cagat el Tió. El pare havia insistit que intentessin dissimular davant els nens, però ni ell mateix, que era qui ho havia proposat, ho aconseguia.
Els patges reials explicaren a l’Aroa que els Reis d’Orient viuen en una illa perduda en mig del mar on hi tenen un gran palau de forma triangular. Cada Rei resideix amb la seva família, perquè estan casats i tenen fills, en un angle diferent del triangle. Al centre del triangle hi ha un gran jardí i una torre central i triangular on els Reis tenen la Sala dels Tres Trons i la Sala Epistular, el magatzem on hi ha guardades totes les cartes que han rebut des del inici de la tradició.
Quant l’Aroa preguntà al patge que li ho explicava com era aquesta illa, com era el palau, i els jardins i les famílies dels Reis; el patge somrigué i li digué que ara ho veuria amb els seus propis ulls, allargà el braç i assenyalar la direcció que seguia la nau.
I mirant altre cop a l’horitzó, l’Aroa pogué veure una massa de terra, una taca en mig del mar, una deformitat en la línia recte del firmament... el destí d’aquell trajecte, la fi dels seus dubtes, la residència reial dels Reis Mags d’Orient... un destí inimaginable, una terra que mai ningú més que els que hi vivien hauria trepitjat... S’apropaven amb les veles blanques del paper de les cartes entre les quals hi hauria la seva, a un món de somni en mig la realitat... s’apropaven a la Illa d’Orient.

3. Coneixent els Reis Mags

A mesura que s’hi apropaven, la illa es feia més i més gran. I arribaren a una platja d’arenes blanques, on amb la quietud de la que podia gaudir ara, sense el moviment continu del mar, ni el fort vent que sempre l’acompanya, l’Aroa notà que tenia calor.
Els patges havien agafat els seus sacs respectius i els havien deixat damunt la sorra, buits i oberts. Llavors pronunciaren “Epistulae eratis, epistulae estis” tots a l’hora, i el veler es desmuntà com si es tractés d’un trencaclosques, i les cartes descansaren dins els sacs altra vegada, com cartes que havien estat, i cartes que eren. Mentre es desfeien les veles, però, l’Aroa pogué llegir el nom que rebia l’embarcació en un dels costats: Orientum Stella; Estrella d’Orient.

La platja on es trobaven quedava tancada entre roques, alts penya-segats que s’alçaven a la seva esquena, però una escalinata molt ben esculpida a la pedra els permetia pujar a dalt la plana. La pujada fou esgotadora per l’Aroa, que no s’imaginava com podien, els patges, carregar set i vuit sacs cadascun.
Un cop a dalt, l’Aroa pogué observar la platja on havien desembarcat des de les altures, la filera de patges que pujaven de dos en dos, uns darrera els altres; i el meravellós paisatge que tenia davant dels seus ulls. Una plana, un bosc, muntanyes...
El camí fins al palau fou llarg, però pla. L’Aroa ja s’havia tret la jaqueta a la platja, però ara tenia més calor i no es podia treure res més.
El camí que seguiren entrava dins del bosc i travessava un rierol, en el que l’Aroa es mullà les sabates noves de xarol i les mitges; i un riu que pogueren travessar per un pont de pedra.
Els arbres no deixaren advertir l’Aroa de la proximitat del palau, així que quan es trobà davant d’aquells murs gegantins, més amunt dels quals s’alçava una torre que semblava infinita, la seva sorpresa fou enorme. Era una meravella per la vista. Aquells murs semblaven estar fets d’estrelles caigudes del cel de tan com brillaven. Era un blanc tan pur, que semblava transparent.
Una porta gegantina s’obrí de sobte, i una ciutat blanca envoltà l’Aroa. Les cases no eren altes i no semblaven grans, però eren boniques, i acollidores. El carrer per on passaven era ample, però els que el creuaven eren estrets i foscos. Però això no semblava importar, perquè a tot arreu hi havia garlandes, no de Nadal, simplement, tot estava decorat amb flors i petxines de mar.
Tothom deixava pas als patges dels Reis. Tothom semblava ésser feliç, o potser era que l’Aroa era molt feliç i per això tot semblava ser-ho també als seus ulls.
El palau era, indescriptible. La façana semblava haver estat construïda amb diminuts triangles de marbre blanc i cristall, col·locats un sobre l’altre, fins a fer formes de diferents triangles que completaven tota l’estructura. Cap porta no s’obrí. Aparegué un arc a la paret, sota el qual passaren tots, apareixent al centre d’aquell jardí del que havien parlat a l’Aroa.
I en el centre del jardí, la majestuosa torre a la que entraren a través d’unes escales de cargol.
Tres dies sense saber res d’aquella criatura que portares al ventre durant nou mesos, son molt dolorosos per una mare. Sense saber què fer per trobar-la, i massa nerviosa per fer res, la desesperació de la mare de l’Aroa no la deixava viure tranquil·la la desaparició de la seva filla; si és que es podia viure amb tranquil·litat. Suposo que la serenitat de l’àvia Betsabé des de feia dos dies, i la paciència de l’àvia Adélia n’eren alguns exemples. Així com també la vagància de l’avi Manuel, però això era perquè el pobre perdia els trucs, i cada matí cali recordar-li la situació en la que es trobava la família.
El dia abans, al vespre, tots, menys la mare, feren un esforç per celebrar un Tió improvisat pels nens més petits. Per sort, prou petits, encara, per no adonar-se que celebraven el Tió un dia tard. El Nadal si que quedaria abolit del calendari, aquell any. Suposo que, perquè celebrar la única festivitat en la que se’ns demana harmonia i unió en la família mentre un membre fràgil d’aquesta està desaparegut, no és gaire coherent.
El cas és que, mentre l’Aroa vivia meravelloses emocions mar enllà, la seva família es fragmentava en la penombra de la tristesa, la melancolia, la desgràcia... la incertesa de no saber on podia ser aquella a qui buscaven.
- Qui és questa criatura? – és el que exclamà Melcior quan la seva mirada es trobà amb els ullets angelicals de l’Aroa, que entrà a la Sala dels Tres Trons acompanyada de Galdric.
- Com heu gosat portar una nena a la Illa d’Orient? – és el que Gaspar digué escridassant a Galdric. I,
- Digues bonica, què hi fas aquí? – és el que les dolces paraules, que entre aquells crits semblaren melòdiques, de l’esposa de Baltasar, preguntaren a l’Aroa; mentre la dona, li acariciava la barbeta amb la mà.
La Sala dels Tres Trons era triangular. S’hi accedia per una escala que acabava just al centre de la cambra, on, a cada angle del triangle que dibuixava, seia un Rei i la seva esposa.
L’esposa del rei Baltasar era alta, molt alta i prima. Tenia els cabells recollits en petites trenes que començaven a les arrels i acabaven a les puntes, que arribaven fins als malucs de la dóna. Tot i ser una reina, no duia corona, duia una cinta d’un color entre vermell i taronja, al front. I moltes arracades a les orelles. Tenia uns ulles negres de mirada penetrant, i una pell fosca que a l’Aroa, pel fet de ser tant diferent a la seva pell pàl·lida, li encantava i li semblava preciosa. La dóna vestia una túnica llarga fins als peus amb un estampat molt llampant. El pit el duia descobert, però sense ensenyar els pits, i lluïa uns collars de fusta molt originals.
Al canell hi tenia molts braçalets, i als dits, molts anells. La túnica no tenia mànigues, i en un dels dos braços hi duia una mena de tatuatge de color taronja clar. Anava descalça i s’havia agenollat a terra per estar a l’alçada de la nena.
L’Aroa s’havia paralitzat amb els crists dels reis. Però ara se li apropaven també les esposes de Melcior i Gaspar, que volien escoltar el seu relat. Els marits, però, no acabaven d’estar convençuts de cedir amb aquella dolçor.
L’únic que semblava ser més raonable era Baltasar, que encara no havia dit res, no mostrant-se així a favor de cap opinió.
L’Aroa començar a explicar la seva aventura seguint a Galdric, sota la atenta mirada d’aquelles tres dones tan... reials.

L’esposa de Melcior era una dona que semblava molt vella. No era molt alta, i tampoc no era prima, però era d’aquelles persones que amb només mirar-les t’inspiren confiança. Tenia els cabells argentats, però podia veure’s fàcilment que en un temps llunyà els havia tingut negres com el carbó. Els duia recollits amb una cinta blava, a conjunt amb el vestit de vellut que duia. Era llarg i deixat anar, e inspirava el mar en un dia de sol brillant. Al coll, un sol penjoll, una cadena fina amb una llàgrima penjant. Al canell un braçalet no gaire ostentós, segurament un regal del seu espòs. Als peus, unes espardenyes planes, lligades, i força destapades.
Sense arracades, amb només l’anell de casada. Era una dona senzilla, es veia a simple vista; i devia haver viscut molt, almenys, això deien les arrugues de la seva pell pàl·lida, les marques del temps que ara li deixaven aquell atractiu de la saviesa de l’experiència, que tant atrau als infants de la gent gran.

L’esposa de Gaspar era, era molt bonica. Era prima, però no gaire més alta que la de Melcior. Tenia un aire asiàtic en el rostre, la pell morena, fosca, però no tan negra com l’esposa de Baltasar. La seva pell no deixava dubte que era la més jove de les tres, més jove que les altres dónes i també que el seu espòs. Tenia uns ulls verds hipnotitzadors, era com si tota la bellesa de la primavera es concentrés en aquelles dues maragdes. Els cabells castanys, llisos i llargs, deixats anar, recollits només en una diadema d’or.
Al front hi tenia una pedra en forma de llàgrima. Duia unes arracades molt grans i un collar també molt vistós d’or. Ella sí ensenyava pits, amb un jersei cenyit i amb unes mànigues exageradament amples. I marcava uns malucs perfectes amb una faldilla llarga que deixava a la vista un melic foradat amb una joia, també d’or.
Al canell no duia braçalets, però sí en duia als turmells. També anava descalça i duia molts anells a les mans.

Quan l’Aroa acabà d’explicar el que havia fet els últims tres dies, ja estava més tranquil·la. Les Reines estigueren atentes a la seva veu, observant el moviment dels seus llavis petits i el joc dels seus ulls, que observaven l’habitació intentant habitar trobar-se amb la mirada de qualsevol dels presents.
Els Reis no semblaren gaire contents amb la gesta de la nena, però les mirades de les Reines no els deixaren més opció que acceptà la situació.
- No podràs tornar a casa fins la nostra partida – digué Gaspar.
- Els vaixells de cartes aniran arribant durant els pròxims dies – explicà la seva esposa.
- Quan tots els vaixells siguin aquí – continuà Baltasar, que tenia una veu molt greu -, nosaltres ja haurem obert gran part de la correspondència.
- I quan totes siguin llegides – afegí l’esposa de Melcior -, naixerà el Gran Vaixell. La Magna Orientum Stella.
- Que com cada any, des de fa segles – parlà Melcior, aquest cop sense cridar, i sense fer por a l’Aroa -, ens portarà a les terres d’occident per portar la il·lusió als infants.
- Llavors – parlà altre cop Gaspar, amb una veu que no afavoria gens el seu aspecte -, tu ens acompanyaràs i tornaràs a casa.

El palau impressionava des de fora. Però des de dins, meravellava. Els Reis, molt més calmats, convidaren a l’Aroa a canviar-se de roba i acompanyar-los, a ells i les seves famílies, a sopar.
La cambra on es vestí tenia una gran finestra arquejada amb vistes al mar i a l’horitzó que l’Aroa havia estat seguint des de la seva sortida. Allí, el mantell de la nit tenia més estrelles que a la ciutat, i mentre les Reines la vestiren, l’Aroa s’embadalí amb aquell firmament tan il·luminat.
Li deixaren un vestit color lila preciós, de princesa, digué ella. Li arribava fins als turmells, i no pesava gens, semblava que no dugués res. Les sabates que les dones li posaren eren espardenyes blanques, l’Aroa no hi havia caminat mai, amb espardenyes, però ho trobà molt còmode.
Tan contentes estaven les Reines amb la seva visita inesperada, que li deixaren joies de pedres precioses i li recolliren els cabells amb cintes de seda i amb una diadema de plata.

L’àpat es celebrà en una cambra rectangular amb finestres enormes a les dues parets més llargues. Les que l’Aroa tenia a l’esquena, mostraven el jardí interior del palau, i les que tenia davant, mostraven la ciutat d’Orient, una ciutat que, segons li havien explicat, estava habitada només per descendents dels primeres tres Reis. Perquè els tres Reis que havia conegut l’Aroa, no ho havien estat sempre. Els Reis Mags, tot i ser mags, no vivien eternament, sinó que, la seva tradició es passava de pares a fills des de feia tant temps que ja ningú recordava quant. I per tal de seguir la tradició, el Reis posaven el seu nom al primer baró que tenien, i aquest seria el que continués la seva tasca. La resta de fills viurien a palau fins que els pares morissin i el nou rei comencés a formar la seva pròpia família reial.

Seien a terra, en una gran estora on els criats havien deixat tot de plates i bols amb menjar. Sobre uns coixins fins, però tous. I menjaven amb les mans, sense coberts; les sopes a glops i l’arròs utilitzant els dits de pinces.
Tots semblaven molt feliços. L’Aroa, tot i la seva joventut, comparà aquella escena amb el que hauria estat el dinar de Nadal que hauria celebrat de no haver marxat. Pensà que a casa seva era difícil trobar una harmonia semblant essent només els pares, els avis i els oncles, tots d’una mateixa família. I en canvi, aquelles tres famílies, tant diferents d’edat i d’origen, s’asseien plegades, menjaven i conversaven amb naturalitat, amb una pau meravellosa, acompanyada per l’aigua que queia de les fonts que envoltaven la sala.
Perquè tampoc ho he dit, però el palau era ple de fonts. Els passadissos tenien rierols interiors que refrescaven les habitacions, i alguns acabaven caient des dels balcons, formant petites cascades que omplien la piscina del jardí.
Els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, amb les seves esposes, Nèlida, Magali i Shamyr; seien junts i de tant en tant vigilaven el que feien els seus fills. També els més petits dels infants: Nausica, de dos anys i filla de Gaspar i Magali; i Lluc, d’un any i fill de Baltasar y Shamyr; jeien amb els Reis, a les faldes de les seves mares, que els donaven el menjar amb un amor que l’Aroa podia respirar a l’aire.
Ella seia amb la resta d’infants, que s’agrupaven per edats. Les més grans, filles de Melcior i Nèlida, seien amb els seus marits. Griselda, amb el seu nen de mesos a la falda; i Dàlia, embarassada de forces setmanes.

4. La màgia dels Tres Reis

Quan l’Aroa es despertà es trobà en una habitació decorada amb cortines i teles de colors roses i liles. Amb molts matalassos i coixins al terra, on dues nenes de pell negra dormien plàcidament, una a cada costat seu. Trigà uns segons a recordà que era a l’Illa d’Orient, al palau dels Reis Mags, i que havia sopat amb ells, i que després de sopar, Shamyr, l’esposa de Baltasar, li havia oferint d’anar a dormir a l’habitació de les seves filles, perquè no passés la nit sola en una habitació de convidats.
Les nenes amb les que havia dormit eren l’Obdúlia i la Nuada, de vuit i tres anys. Ambdues tenien els ulls negres com llur mare, i duien els cabells recollits en trenes que començaven a les arrels.
Tant bon punt es despertaren, entrà Bela, la germana gran de les companyes d’habitació de l’Aroa, i ajudà a les tres nenes a vestir-se per anar a esmorzar al jardí.
La policia seguia sense portar notícies a casa. Els oncles de Barcelona de l’Aroa, la tieta Tiana, germana del pare, i l’oncle Marçal; amb els seus tres fills, havien arribat aquell vespre. I hagueren de dormir a casa de la tieta Aulina, perquè a casa de l’Aroa ja hi havia l’oncle Quel amb la tieta Biela i les bessones; que havien vingut de Banyoles.
Tota la família vingué per buscar la desapareguda Aroa. Imaginant que devia ser en algun racó que havien oblidat, en aquell carrer on encara no havien buscat; però pensant que potser se l’havien endut o l’havien malmès.
Una taula rodona en una clariana del jardí, oferia als infants del palau tot de llaminadures per esmorzar. Pastes de infinites formes diferents, xocolates i altres dolços. També unes fruites brillants temptaven la vista, però davant la xocolata, la tria ja estava feta per l’Aroa.
Magali, l’esposa de Gaspar, passejava a la vora de la piscina amb Griselda y Dàlia. Nèlida, l’esposa de Melcior, seia en un banc, observant el joc dels infants, gaudint d’aquell somni real on vivia. Shamyr oferia llaminadures als nens mentre jugaven, amb aquell somriure i els seus ulls hipnotitzadors, era impossible negar-se a menjar un bombó més, si era ella qui te l’oferia. Els Reis, no eren allí, segurament, pensà Aroa, tindrien feina llegint les cartes.
Amb la panxa plena, pensant que rebentaria; l’Aroa s’apropà a Nèlida i aquesta la convidà a seure al seu costat.
Aquella dóna devia haver viscut tantes coses, pensava l’Aroa cada vegada que aquells ulls vells la miraven. La dóna no deia res, mirava el cel, després les flors, i després l’Aroa. I ella es mirava aquell joc de coll i ulls, fins que es decidí a desfer els seus dubtes.
- Els Reis es llegeixen totes les cartes? – preguntà amb la naturalitat pròpia amb la que un nen ho pregunta tot.
- Sí – respongué Nèlida, inspirant la mateixa serenitat que l’àvia Betsabé -. Però no tot sols, els patges, els prínceps més grans i nosaltres, les seves mullers, també els ajudem.
- I com ho feu per aconseguir totes les joguines que els nens us demanen?
- No en regalem, nosaltres, de joguines... – i aquella afirmació sorprengué a l’Aroa, a qui els ànims li baixaren als peus en un instant.
- Com que no? – exclamà – Llavors, què fan els Reis? Perquè els escrivim les cartes, els nens? De on surten les joguines? – aquelles preguntes foren metrallades per l’Aroa com si volgués matar a qui les havia de respondre. Pensà que es posaria a plorar en qualsevol moment, però intentà aguantar. Volia semblar una nena gran.
- Les joguines que rebeu el dia de Reis us les compren els pares – digué Nèlida deixant l’Aroa amb uns ulls com taronges. Si els pares porten els regals, pensà, el cosí Abel tenia raó, i els Reis no existeixen. Però sí que existeixen, perquè jo els he conegut. La pobre Aroa no entenia res -. Els Reis i tots nosaltres llegim les cartes buscant els verdaders desitjos dels infants, aquelles il·lusions que nosaltres sí els podem complir, aquells anhels que no són materials – continuà la Reina.
Però l’Aroa seguia sense entendre res, i fou Magali, que passà davant seu amb Griselda i Dàlia, qui li aclarí l’explicació.
- La nostra màgia – digué -, no pot portar-vos les joguines que demaneu, però si la felicitat, l’alegria, l’amor... tot allò que demaneu amb el cor, allò que necessita d’un ajut... especial, per sorgí... – i mirà l’Aroa als ulls mentre s’ajupia, per saber si ja ho havia entés.
- Per tant – digué la nena, amb els ulls plorosos, però la ment clara -, els Reis no em duran les joguines que he demanat? Ni els regals que he escrit que vull pels pares i els avis?
- No – digueren Nèlida i Magali a l’hora.
- I l’avi? – volgué saber – tornaran l’avi Vicenç a l’àvia? Perquè ella està molt trista, i les dues us ho demanem amb el cor...
Les quatre dones es miraren, no sabien com dir-li que no podien tornar-li el seu avi sense que es decebés; no sabien com explicar-li que els morts marxen... i ja està.
- Aroa – s’atreví Nèlida a trencar el silenci que tot d’una les havia envoltat -, no t’han explicat els teus pares a on anà el teu avi quan marxà?
- Em digueren que havia anat al cel – digué la nena, tímidament -. Però si fos allà cauria.
Nèlida somrigué al comentari d’Aroa, i fent un esforç, confessà a la nena que ella també havia perdut algú que s’estimava. Li explicà que feia uns anys nasqué el seu cinquè fill, una nena que no arribà a complir els set mesos. Li contà que la nena nasqué malalta dels pulmons, i que una nit molt freda s’adormí i no tornà a despertar-se. L’Aroa s’escoltava la Reina amb atenció, observant com un una llàgrima li regalimava per la galta esquerra passant desapercebuda als ulls de les seves dues filles grans i de Magali, que també escoltaven el relat.
Nèlida digué a l’Aroa que havia anomenat el nadó amb el nom de El·lòdia, i que ara aquesta l’esperava allí on van tots els que ens deixen sense avisar, en algun lloc més enllà de l’horitzó, un lloc on només s’hi pot arribar abandonant el cos que ens abraça. Nèlida explicà a l’Aroa que estava segura que el seu avi era amb l’El·lòdia, esperant l’àvia Betsabé, i també la mare i l’oncle. Digué que estava convençuda que des d’allà la veia créixer i fer-se gran, que tenia cura d’ella i que esperava amb paciència el moment d’abraçar-la de nou. Però també li digué que tan el seu avi, com l’El·lòdia, no podien tornar del seu destí, que havien fet un viatge sense retorn; i que cap de les dues no podien posar-se tristes per això.
Griselda, que segurament recordava havia vist néixer i morir la seva última germana en menys de set mesos, es posà a plorar en silenci. Dàlia s’acariciava la panxa, intentant abraçà el nadó pel que no desitjava el mateix destí que el de sa germana. Magali s’emocionà de presenciar aquell relat, aquella història real, que ella havia viscut, durant la que ella havia donat suport a la seva amiga, explicada amb aquella emotivitat i serenitat. I Aroa, que ja no pensava en el seu avi, abraçà a Nèlida i la besà a la galta, com feu amb l’àvia el dia que la veié plorar la mort del seu marit.

Aquella tarda, després de dinar amb tots els membres de les famílies reials, l’Aroa demanà al rei Baltasar, que era al que havia agafat més confiança, si podia tornar-li la carta per corregir-la. Així que, Baltasar i els seus dos companys, dugueren a l’Aroa a la Sala Epistular.
Puc descriure-us la sala: un rectangle llarguíssim, fosc, il·luminat per espelmes que flotaven a l’aire, i amb tres pisos de balcons. Era com una biblioteca antiga, però en lloc de llibres, hi havia cartes, cartes endreçades segons la data en què foren escrites i el nom de la persona que les escrigué. Però a baix, just davant l’Aroa, hi havia una muntanya gegant de sobres per obrir. Per això, puc descriure-us la sala, però no l’emoció de trobar-se allí, de sentir-se diminuta davant un munt de sobres tancats, de sentir-se insignificant al veure la quantitat de nens que escrivien cartes als Reis, de sentir-se única al ser la nena que coneixeria els destinataris d’aquelles cartes...
Baltasar demanà a l’Aroa el seu nom complert, i ella li digué que el seu nom era Aroa López Corbí. I els tres homes cridaren davant la muntanya de cartes el nom d’Aroa López Corbí. I la muntanya començà a tremolar. I algunes cartes es mogueren deixant pas a un sobre, un sobre blanc i petit que li era familiar.
El sobre caigué a les mans de Gaspar, que li oferí a l’Aroa, i ella, en lloc d’agafar-lo, els digué que podien llançar la carta, que ja no servia, que res del que allà hi havia escrit podrien portar-li.

L’Aroa sortí sola de la torre. Estava contenta però ensopida. Ara que sabia què podien regalar-li els reis, no sabia què podia demanar-los. Bela, la filla gran de Baltasar, li havia donat un pergamí i li havia deixat tinta i una ploma a l’habitació on dormia perquè escrivís la nova carta. Però ella no sabia què escriure.
Nausica, el bebè de dos anys de Gaspar i Magali, topà amb ella mentre corria per amagar-se de Nuada, que estava contant de cara a un dels murs que tancaven el jardí. Dàlia, la filla embarassada de Melcior i Nèlida, li digué que jugaven a cuit i amagar, que si volia jugar havia d’amagar-se ràpid, i desprès s’ajupí darrera d’uns arbustos. Tots els nens jugaven junts, fins i tot els més grans, i també Magali participava. Només faltaven Shamyr, Nèlida i Griselda, que segons digueren a l’Aroa, havien anat a comprar teles a la ciutat.

5. Campanades llunyanes

Ja feia quatre dies que l’Aroa era a l’Illa d’Orient, i encara no havia escrit res al pergamí que havia de ser la seva nova carta. Tres vaixells més de paper havien arribat a l’Illa, i l’Aroa els podia veure des de que sorgien de l’horitzó, fins que es desfeien a la platja, des de la finestra de la cambra on dormia.
El dia abans havia acompanyat a Shamyr i a Griselda a la ciutat a comprar més teles. Li digueren que eren per fer vestits al bebè de Dàlia, que naixeria d’aquí a unes setmanes, i no tenia roba.
La ciutat era tan meravellosa com li havia semblat a l’Aroa en la primera impressió que en tingué el dia que arribà. Grans i petits vivien envoltats de màgia i colors. Al mercat i a les botigues no s’hi comprava amb monedes, sinó amb espècies o amb altres articles, la Reina ho comprava tot amb pedres precioses que duia guardades en una bosseta de vellut lligada a la cintura.
En una parada, l’Aroa trobà una pipa de fusta tallada a mà molt bonica, se la quedà mirant una bona estona, i després d’explicar a Shamyr que allò era el que havia demanat pel seu avi abans de saber que no li durien, ella la hi comprà. L’Aroa insistí que no feia falta, però aquell somriure i aquella mirada penetrant seguia hipnotitzant-la com el primer dia que veié la reina.

Ara, un dia després de la visita a la ciutat, l’Aroa tenia la pipa pel seu avi desada en una bossa, embolcallada amb una tella estampada i amb un llas verd. Però com he dit, seguia sense haver escrit res a la carta.
La família de l’Aroa ja no sabia què havia de fer. Els oncles ja es resignaven a pensar que no tornarien a veure la seva neboda. Els avis no volien fer-ho, però, essent raonables i sincers, és el que feien en silenci. I davant la mare tot eren comentaris optimistes, assegurant que aviat la trobarien, que apareixeria en qualsevol moment, que algú la deuria haver trobat perduda i no sabia que la buscaven. Pura fantasia, una fantasia que la mare sabia que no era veritat, però que li agradava sentir i fer veure que s’ho creia, per no perdre l’esperança.
El pare començava a consumir-se per la impotència. La seva filla estava desapareguda i no podia trobar-la. I la seva dóna, embarassada, s’estava tornant boja, i no podia tranquil·litzar-se.
Més enllà de l’horitzó que es veia des del poble, l’Aroa semblava no recordar que havia deixat enrere una família preocupada. Ella gaudia feliçment de la seva estança al palau dels Reis Mags. Jugant amb els nens, parlant amb els grans i escoltant a les Reines. Als Reis gairebé mai els veia.
Aquell dia tothom estava neguitós. Tot el palau es guarnia per celebrar, l’endemà, l’últim dia de l’any.
A l’Aroa li explicaren que, com que el dia de Reis els grans marxaven a omplir el món d’il·lusió, els regals se’ls donaven la nit de Cap d’Any. Així que ella també estigué neguitosa, esperant a veure com devia ser una festa entre aquells murs blancs.

El matí del dia 31 foren tot cridòries i corredisses pels passadissos. Els nens, fins i tot els més petits, sabien el que els esperava aquella nit: plats deliciosos, moltes llaminadures i regals. L’Aroa sempre rebia els regals a casa, quan arribaven la tieta Aulina i l’oncle Jan amb l’Abel, i l’oncle Quel amb la tieta Biela i les bessones. Algun any també arribaven a temps la teta Tiana i l’oncle Marçal amb els cosins Nèlida, Marcel·lí i Nielet. Però pensà que el seu matí de Reis podia semblar tranquil, davant del que seria un repartiment de regals entre els quatre fills de Melcior i Nèlida, i el seu nét; els cinc fills de Gaspar i Magali; i els set de Baltasar i Shamyr. Això sense comptar els cosins dels nens que Nèlida explicà a l’Aroa que també vindrien. L’últim sopar de l’any aspirava a no ser gens avorrit.

L’Aroa no els comptà un per un, però poder es quedava curta dient que allí ja hi havia cinquanta persones entre Reis, Infants, i els oncles i cosins que havien convidat. Allò sí que era una família nombrosa, pensà l’Aroa.
El sopar fou deliciós, com tots els àpats que l’Aroa havia tastat durant la seva estança al palau. Podria començar a explicar cada un dels plats que omplien la sala de temptadors flaires, podria enumerar els colors de les innumerables llaminadures que l’Aroa s’endugué a la boca, o a descriure el sabor de cada xocolata que arreplegà. Però si ho fes, us entraria salivera, aniríeu a menjar i deixaríeu de llegir la meva història.
La mitjanit s’apropava, i els presents anaren al jardí amb copes plenes de dotze peces de fruita. No només el típic raïm, també pomes torcejades, o síndries, o cireres, o maduixes, o qualsevol fruita que us vingui a la ment. Tots es posaren de cares a una de les parets que tancava el pati, on, per sorpresa de l’Aroa, hi havia un rellotge que encara no havia vist.
La primera campanada sonà, però l’Aroa no sabia de on venia. Semblava que repiquessin unes campanes invisibles damunt dels seus caps, però preferí no fer-ne cas, ja havia vist altres coses estranyes en aquella illa, i es posà el primer raïm a la boca. Dos, tres, quatre... quant el cinquè gong ressonà a l’aire, l’Aroa encara mastegava el tercer raïm. Set, vuit... amb el novè recordà que l’any anterior el seu pare gairebé s’ennuegà amb els raïms. Deu, onze... l’any acabava i ella era lluny de casa. Dotze.
Tothom començà a abraçar-se i a felicitar-se l’any nou, però l’Aroa s’havia quedat glaçada, paralitzada... recordà la cara que feu la mare quan es perdé un dia a mercat aquell estiu; recordà com s’enfadà el pare quan li explicaren, tant amb ella per marxar, com amb la mare per no vigilar-la prou; recordà aquell croasant que l’àvia no li pogué donar...
- Aroa! – la cridà Nèlida preocupada quan veié que no entrava amb la resta de gent – Aroa, bonica, estàs bé?
- Sí – mentí quan reaccionà a la veu de la Reina -. Només pensava en els pares.
Nèlida entengué ràpidament el que devia sentir la nena. Suposà que s’enyorava, i pensà que era normal, perquè fins llavors encara no els havia dit res dels seus pares.
- Va, no et preocupis, que demà ja agafarem el vaixell que et tornarà a casa – i li besà la galta, com ho feia l’àvia, sempre que marxava. I l’Aroa guardà el bes de la Reina amb la mà -. Ara anem cap a dins, que començarem a donà els regals.
Desitjar un feliç any nou en aquella situació, reflectia com n’arriben a ser, de robotitzades i automàtiques, les tradicions més antigues, avui dia.
Tornava a ser tota la família sota el mateix sostre. Les bessones i els cosins Marcel·lí i Nielet, dormien ja, a l’habitació dels pares, tots quatre junts al mateix llit. Les dues àvies es distreien preparant la xocolata desfeta que cada any esmorzava la família el primer dia de l’any. L’avi Manuel feia pipades continues, formant núvols foscos que topaven contra el llum del sostre. Els oncles convenceren al pare per tornar a sortir i provar sort, de nou. I les tietes, amb el cosí Abel i la cosina Nèlida, intentaven aguantar serenes mentre la mare els explicava anècdotes de l’Aroa a cada pàgina de l’àlbum fotogràfic que tenia a la falda.
Seria impossible recordar què i qui regalà cada cosa a cadascun dels nens que eren feliços a la cambra on havien estat menjant. Però puc dir-vos que alguns dels regals que es repartiren foren cavallets de fusta, casetes de nines, castells de joguina, nines petites i grans, vestidets per les nines i vestits per les nenes... i moltes llaminadures. Si no n’havien menjades prou durant el sopar, encara els en regalaren més, moltes més!
L’Aroa també rebé regals, i allò la sorprengué i l’afalagà, perquè ella no hi havia de ser allí, ella no tenia dret a cap regal d’aquella gent que l’havia acollit tot i haver arribat fent malfet... Però tot i així, l’obsequiaren amb un magnífic vestit semblant al que duia Nèlida el primer dia que la veié. Quan l’Aroa els anava a dir que s’havien equivocat, les tres Reines digueren que no, que allò era un regal perquè ella li donés a la seva mare, era el vestit de princesa que havia demanat a la primera carta. I també li donaren les arracades per l’àvia Adèlia i una colònia pel pare. Rebé també moltes llaminadures, i moltes abraçades i petons.
L’Aroa dugué tots els regals a l’habitació, i els guardà a la bossa on hi havia la pipa per l’avi. Llavors veié el pergamí sobre l’escriptori de les nenes, i la ploma mullada en tinta que encara no havia fet servir. I pensà que ja era hora d’escriure el primer desig de Reis.
Quant tornà a la festa estava molt més contenta. Tots estaven asseguts al voltant de Melcior, que era dret damunt la catifa. Aroa s’assegué al costat de Dàlia, que li digué que el seu pare sempre els explicava històries la nit de Cap d’Any.
- Què voleu que us expliqui? – preguntà Melcior a totes les criatures que l’envoltaven.
Els infants no digueren res. Estaven embadalits amb l’escena. El Rei estava envoltat per dotze espelmes, la única il·luminació que tenia la cambra en aquells moment. Semblava que pogués passar qualsevol cosa allí dins. I fou un noi força gran, d’uns vint anys, qui digué que volia que els expliqués la llegenda del Tió.
- Però aquesta ja la sabeu tots... – digué el Rei.
- Però l’Aroa no l’ha escoltat – digué Gaspar -. I no pot marxar d’aquí sense sentir-la.
- Sí pare, va! – replicà Griselda amb el seu fill entre les cames.
- Si us plau, oncle Melcior! – suplicaren a cor Nausica, Obdúlia, Nuada i els bessons de Baltasar; com si ho haguessin practicat.
El Rei Melcior somrigué i donà la raó al seu company. Manà silenci als qui xiuxiuejaven en la foscor i començà a contar:

L’arbre de les llaminadures

Fa molts i molts anys. Potser tants anys com fa que viu la nostra tradició. En algun bosc perdut de la Terra, el fill d’un mag enterrà una bossa de llaminadures per tal que el seu germà gran no les hi arreplegués. Però tan sapastre era aquell fill de mag, que quan anà a buscar-les no recordava el lloc on les havia enterrat.
Com que eren les llaminadures d’un mag, eren màgiques. I aviat començaren a imitar les llavors que com elles, estaven enterrades sota terra. I, com elles, començaren a arrelar, i a pujar per la terra, i a alimentar-se de l’aigua del subsòl. Fins que a la primavera feren néixer la serva primera fulla, una fulla molt fina del color de la xocolata. Els mesos passaren i la fulla ben aviat fou una planta molt bonica que, a la primavera següent, tragué unes flors petites de colors llampants. Els anys passaren i la planta creixé fins a fer-se un arbre alt i gros, ple de fulles de xocolata i flors de sucre.
Un dia d’hivern, moltes primaveres més tard, un llenyataire que acabava de construir una casa per la seva família en una clariana d’aquell bosc, trobà l’arbre, que com tots els del seu voltant, havia quedat nuu pel fred de l’ultima estació de l’any. L’home serrà les branques més fortes de l’arbre i les portà a casa seva, on les aprofità per fer un cavallet de fusta al seu fill.
Gràcies a la màgia que aquell tronc tenia, tot i ésser lluny de les seves arrels, pogué fer néixer una branqueta de la que en sortiren un parell de fulles i una flor. Quan la dóna del llenyataire veié que el nen s’estava menjant una de les fulles, li arreplegà de les mans. Però al fer-ho, es tacà els dits de xocolata, tastà la fulla, i sentí aquell gust dolç amb el que tant ens delita la xocolata quan la tenim a la boca. La mare del nen anà corrents a explicar-ho al seu marit, i li preguntà de on havia tret aquella fusta màgica.
Aquella mateixa tarda, la família anà a trobar l’arbre, però no el saberen diferenciar de tots els altres, puix que, arribant ja la tardor, tots eren tronc amb branques nues. I pensant que tots els arbres del bosc feien el mateix miracle, tallaren una branca d’aquí i una branca d’allí. Tal fou la sorpresa de la família del llenyataire quan dies després encara no n’hagué sortit ni un sol gra de sucre, que pensaren que aquella fulla de xocolata havia estat la mala passada d’un somni trapella.
I acabà el hivern, i després la tardor. I amb el inici de la primavera el bosc es tenyí de verd, vestint els seus arbres amb bells fullatges verds, tots guarnien la seva corona, però un no seguia la norma. Un sol arbre de tot el bosc era del color de la xocolata. I el llenyataire no trigà a descobrir-ho, i collir moltes fulles i flors per dur-les a la seva dóna. L’esposa es meravellà de comprovar que el miracle del hivern era cert, i pensà que podien vendre les fulles al mercat del poble.
Haguessin fet molts diners venent la xocolata, si no fos perquè el seu fill explicà el secret de l’arbre a un amic, que ho digué al seu pare, que ho explicà als veïns, que incrèduls ho anaren a comprovar. No podem culpar el pobre nen de fer el que fan tots els nens, a més, si no ho hagués explicat, potser mai s’hagués sabut i no hagués pogut néixer la tradició.
El cas és que els homes del poble arribaren als peus de l’arbre pastisser i començaren a agafar-ne fulles i flors. Tant els agradà la xocolata i el sucre de l’arbre, que el deixaren nuu, semblava que l’arbre tot sol hagués passat el hivern.
Quan el llenyataire arribà, demanà perdó als homes del poble pel que havien fet la seva esposa i ell, però els renyà per haver estat tant golafres i haver despullat l’arbre. Els homes entengueren que tampoc no havien fet bé. I hagueren d’esperar a que l’arbre tornés a florir per tornar a menjar-ne la xocolata i el sucre.
Per aquelles coses que només pot aconseguir la màgia, l’arbre florí el hivern següent, la tercera setmana de desembre. Per tal que tothom pogués tastar les llaminadures de l’arbre, el llenyataire s’hi enfilà i n’anà tallant branques, fins que cada casa del poble en tingué una. Quant acabà, l’arbre tornà a estar despullat.
L’any següent l’arbre florí la mateixa setmana, i l’escena fou la mateixa. I així començà la tradició en el poble. I aquest costum que tenim la gent d’explicar-nos les coses a mitges, permeté que als pobles de les rodalies la tradició hi naixés amagant llaminadures comprades sota troncs normals i corrents. I amb els anys la tradició s’anà expandint pel territori, amb el defecte del boca a boca, que permeté que no tothom ho entengués igual, i que alguna gent substituís les llaminadures per joguines. Així és com ha arribat la tradició fins als nostres dies, tot i que gairebé ningú en recorda el principi.
Respecta a el poble del llenyataire, diuen que desaparegué amb una de les pestes terribles del segle sis. Ningú pogué sobreviure, ningú pogué corregir les versions errònies de la tradició, ningú pogué explicà el lloc on es trobava l’arbre. I ara, aquell arbre de llaminadures deu estar florint en algun bosc de la Terra, allí on el fill sapastre d’un mag enterrà les llaminadures que mai pogué menjar.

6. Des de més enllà de l’horitzó

El comiat fou dolorós. Els grans acompanyarien l’Aroa al vaixell, però els més petits dels Infants, no, i l’Aroa s’ho havia passat molt bé, jugant amb ells.
Ja feia més d’una setmana que no sabien res de l’Aroa, si haguessin sabut que ja estava tornant cap a casa, segurament no els haurien afectat les paraules de la policia al dir-los que comencessin a fer-se a la idea que no la trobarien mai. Si aquestes paraules no haguessin fet tant mal al cor de la mare, segurament no s’hauria posat de part un mes abans del compte, i segurament, no hauria hagut d’ingressar a l’hospital, d’urgències.
L’Aroa ja s’imaginava la cara d’alegria que posaria la mare quan la veiés. Tenia ganes d’abraçar-la, a ella, a l’àvia, al pare... i també de fer un petó a la panxa de la mare, i de dir al cosí Abel que s’equivocava, i de donar els regals a tots. Tenia ganes de tornar a casa i no podia deixar de pensar en la mare.
La Dàlia li recordava la mare, perquè també tenia un bebè a la panxa. L’Aroa encara no li ho havia dit, i mentre s’acomiadaven del paisatge de l’illa, a bord d’aquell gran vaixell de veles construït amb els milers de cartes dels nens d’arreu del món que creien en els Reis Mags, l’Aroa li explicà a la Dàlia que la seva mare també guardava un nen petit al ventre, que seria el seu germà, i que tenia ganes que sortís d’allí dins per jugar amb ell.
La Dàlia s’alegrà de veure tan contenta a l’Aroa i li digué que estava segura que el seu germà l’estimaria molt. Aquelles paraules inspiraren l’Aroa per acabar la seva carta, que duia doblegada dins la bossa on havia guardat tots els regals. Agafà la tinta i la ploma, que la Bela li havia dit que ja podia quedar-se, i deixant el pergamí sobre el terra del vaixell, acabà d’escriure allò que desitjava rebre per parts de les famílies reials d’Orient.

Benvolguts Reis Melcior, Gaspar i Baltasar; i Reines Nèlida, Magali i Shamyr,
M’ho he passat molt bé amb vosaltres a l’Illa d’Orient, al vostre palau, amb els vostres fills i filles. Per això, una de les coses que us vull demanar és que no deixeu que el temps m’esborri aquest record de la memòria.
La Reina Nèlida m’ensenyà que no he d’estar trista perquè l’avi Vicenç ja no sigui aquí, així que vull demanar-li que ensenyi també a no estar trista a l’àvia Betsabé.
Pensava que ja no se m’acudiria res més per demanar-vos, fins que la Dàlia m’ha dit que el meu germanet m’estimaria molt... doncs bé, per si això no passa, i per estar-ne segura, la darrera cosa que us vull demanar és que el meu germanet m’estimi molt

La nena que us ha pogut conèixer,
Aroa

Doblegà el pergamí en els dos plecs que ja tenia marcats, i l’anà a portar als Reis, que seien tots junts, amb les seves esposes, a la proa de la nau. La donà a Baltasar però l’agafà Melcior, que li feu una ullada i quan aixecà la vista oferí la seva falda de seient a l’Aroa, amb un somriure els llavis. Li digué que no es preocupés, que els seus desitjos, aquell any, es complirien.

Potser per les ganes que tenia de tornar, potser perquè no calia que es preocupés perquè no la trobessin, o perquè aquest cop viatjaven en el sentit contrari al sol i sempre trobaven la nit... el viatge de tornada se li feu més curt a l’Aroa. La Gran Estrella d’Orient portà els Reis fins on la costa començava a distingir-se a l’horitzó. Ja era de nit, no hi havia rastre de la lluna al cel, i les poques estrelles que es veien des d’allà lluïen amb tota la seva intensitat.
- I ara què? – preguntà l’Aroa, impacient per veure com s’ho feien els Reis i les Reines per complir els desitjos dels nens i nenes.
- Ara ho veuràs – digué Magali.
I l’Aroa veié com Gaspar fou el primer a agafà una de les cartes que formaven el vaixell, l’exprimí amb el puny esquerra, i la convertí en una pols platejada que caigué a la ma dreta. Llavors bufà a la mà i la pols marxà amb la brisa del mar. Quan obrí la mà esquerra, la carta encara hi era, però tot i no haver canviat, semblava diferent. La deixà anar i aquesta tornà al seu lloc.
- La pols és la màgia de la il·lusió dels nens que escriuen les cartes – digué Shamyr -. Quan bufem, hi afegim la nostra màgia, i les il·lusions es compleixen mentre els nens somien amb nosaltres.
L’Aroa quedà impressionada, i observà l’espectacle durant tota la nit. Era quelcom magnífic pensar que les nostres il·lusions podien ser una pols platejada que podies aguantar amb les mans.
Quan a l’horitzó es començà a tacar amb la vermellor del dia, els reis recolliren algunes cartes i en feren un veler com el que el patge Galdric havia fet néixer al port la nit que l’Aroa marxà.
En el veler petit hi pujaren els tres matrimonis reials i l’Aroa, que s’acomiadà de Griselda, Dàlia i Melcior fill, de Gaspar fill i de Bela i Baltasar fill.

Deixaren el veler a la platja del poble, no al port. I el viatge fins allà fou silenciós. Segurament ningú sabia què dir, sense mencionar l’adéu que no volien dir-se.
L’Aroa els guià fins la porta de casa seva. Caminaren sota la llum de les faroles i immersos en aquella soledat que caracteritzava els carrers de la ciutat.
Ningú no el pronuncià l’adéu, sabien que aquella paraula podia voler dir que no es veurien més. S’abraçaren e intercanviaren molts petons. I abans de desaparèixer per art de màgia, i deixar la nena sola al llindar de la porta amb la bossa dels regals, Nèlida agafà la carta de l’Aroa de les mans de Melcior i l’exprimí amb el puny esquerra. Una pols platejada caigué sobre la seva mà dreta, i mostrant de nou aquella tímida llàgrima, que passava desapercebuda als ulls de tothom menys als d’Aroa, bufà la pols que sortí volant cap a la cara de la nena. Aroa tancà els ulls perquè la pols no hi entrés, i quan els tornà a obrir ja no hi havia ningú amb ella.

7. Vet aquí un gat, vet aquí un gos; aquest conte ja s’ha fos

Voldria saber què va pensar l’àvia quan escoltà el timbre a aquelles hores de la nit. No crec que després de tants dies tingués la fe de que fos l’Aroa. Però el cas és que obrí la porta i la trobà allí, a la seva néta, a la seva petita princesa, vestida amb una roba diferent i carregant una bossa plena de regals. Però d’això no se’n donà, pas, compte. Simplement caigué de genolls a terra i abraçà l’Aroa que s’hi llençà sense pensar-s’ho dues vegades.
Si fos possible, l’àvia se li hagués menjat les galtes de tants petons com li va fer.

Les dues juntes anaren a l’hospital. A aquelles hores hagueren de fer venir un taxi, però tant era, perquè l’Aroa ja era a casa.

Tal fou l’alegria dels pares quan la veieren que no la renyaren, ni li preguntaren on havia estat. I mai no ho ferien, potser perquè no els calia saber-ho, potser per un màgica intervenció dels Res Mags per tal d’evitar que l’Aroa hagués d’explicar on havia anat.
La mare només feia que plorar d’alegria. L’Aroa mai l’havia vist així. Preguntà pel seu germà. La mare ja no tenia panxa, i l’àvia li havia dit que ja volia sortir, així que el nen ja devia ser fora.
El pare s’aixecà de la butaca i s’apropà a un bressol a l’altre costat del llit de la mare. Estirar els braços, i en tragué la criatura més delicada i bonica que l’Aroa havia pogut contemplar. Aquell era el seu germà. Aquell cap amb peus i braços, i amb uns ulls blaus que la miraven sense veure-la, havia estat dins la panxa de la seva mare; esperant a que ella arribés per néixer, esperant la seva germana gran per estimar-la.

El dia següent, amb tota la família a casa reunida, l’Aroa repartí els regals a cadascú. La pipa per l’avi, la colònia pel pare, les arracades per l’avia Adélia, el vestit per la mare... i moltes llaminadures pels oncles i els cosins. Però entre les llaminadures hi trobar una altra cosa, un anell, un anell d’or molt lleig que quan l’àvia Betsabé el veié l’agafà d’una revolada. Exclamà que aquell era el seu anell de noces, que feia anys que l’havia perdut... i l’Aroa deduí que aquell era el regal que Nèlida li feia a la seva àvia per recordar l’avi Vicenç sense posar-se trista.

I així fou com els fets es succeïren. Com una nena, una simple nena petita, no volgué deixà de creure en els Reis Mags; i amb la seva tossuderia els arribà a conèixer. I podria seguir explicant-vos els dies que prosseguiren a aquell, però no crec que fossin ni la meitat de interessant que el viatge a Orient.

Mirades d'un temps

2007-10-26T22:19:00.000+02:00

El sol semblava un ull més entre mig de la gentada, que observava el camp de batalla des del punt més alt, i escalfava l’arena com si desitgés preparar-la per rebre el bany de sang que ben aviat hi hauria al seu damunt. Les mirades del públic esperaven amb ànsia que la lluita comencés. La gent parlava, comentava i apostava sobre el final del combat que encara havia de començar. Tothom estava pendent del punt per on els lluitadors entrarien, excepte uns ulls; uns ulls plens d’un sentiment estrany, que rebutjaven els murmuris del voltant i en buscaven uns altres coneguts, entre la gent del castell que seia a les grades.
Aquells ulls misteriosos, del mateix color que l’escollit per la primavera per pintar els prats del voltant, es mogueren d’un cantó a l’altre, repassant cada una de les mirades que trobaren, fins que s’aturaren a observar els ulls petits i vells del Senyor Aulí, l’amo del castell, la vila i de totes les terres del voltant. A la seva esquerra, sa muller, la Senyora Abrília, amb uns ulls blaus com el rierol de la plana a ple estiu, seia lluint un preciós vestit color rosella i guarnia el seu coll blanquinós amb bonics penjolls de pedres precioses.
Llavors, els ulls misteriosos cessaren de moure’s, satisfets de contemplar els ulls cercats. Aquests, que compartien el color amb la mel que feien les abelles, formaven part d’un rostre femení molt bell: ulls color mel, nas arrodonit, llavis marcats, i orelles petites. Aquest preciós rostre seia a la dreta del Senyor Aulí, i intentava no donar-li el plaer de veure’l plorar: era Adaia, presonera de l’Amo del castell des de feia més d’una setmana. Era una dona de cos desitjós que agradà al Senyor del Castell com a dama de companyia i no la deixà marxar, fent-la presonera durant el que ja feien nou dies. Duia un vestit color verd poma, no tan luxós com el de la Senyora Abrília, mes li dibuixava unes corbes perfectes, i ensenyava un generós escot. Els cabells de seda negre els duia recollits en una llarga trena que es recolzava sobre la seva espatlla dreta, lligada amb una cinta a conjunt amb el vestit. Duia nus els peus, mostrant les marques de les cordes que els havien lligat durant els dies que havia estat presonera. Aquestes mateixes marques les tenia també als canells. I a l’esquena, amagades per la roba del vestit, hi tenia les ferides, encara obertes, que durant aquells dies li havien fet els soldats del castell.
La Senyora Abrília, que duia viscuts alguns anys més que Adaia, jeia callada, sense dir ni un sol mot, responent a cada comentari que li feien amb un senzill moviment de cap.
El Senyor Aulí, que feia el que desitjava sense que ningú se’n pogués queixar, ignorava en aquells moments la seva muller, i acariciava lentament els cabells sedosos i recollits d’Adaia amb les seves mans de cavaller, gastades per anys d’agafar amb força una espasa.
En aquell moment, els ulls verds hagueren d’abaixar la mirada, tot i el seu anhel de veure patir aquella dona buscada i per fi trobada, durant un instant desitjaren ser allí dalt per poder-la protegir d’aquelles mans; no entengueren aquell canvi sobtat en els seus sentiments, però tot i així no pogueren fer res per la dona.
A Adaia tampoc no li agradaren aquelles carícies, li recordaren les anteriors nits en què hagué de deixar el seu cos a la voluntat del l’Amo del Castell , perdent així l’honra que li quedava. Però així que intentà desfer-se d’aquella mà gran i vella, el Senyor Aulí començà a acariciar amb força el fràgil coll d’Adaia, com si l’amenacés de matar-la si intentava desautoritzar-lo davant dels seus serfs. Adaia s’hagué de reprimir a la voluntat de l’Amo, i deixà que les seves mans li resseguissin els braços, li duguessin la mà fins als seus llavis, li bases... mes quan aquelles mans desitjoses d’amor anaren cap als pits d’Adaia, els tambors començaren a sonar. Per un moment, ella agraí aquella melodia, emperò llavors recordà el que aquelles notes de percussió significaven.
La mirada perduda entra els vilatans no volgué deixar de contemplar el rostre d’Adaia ni un instant, tenia la sensació que ella els sentia, que notava la presència d’una mirada perduda entre la gentada; creien que al deixar-la de mirar l’abandonarien per sempre.
El Senyor Aulí deixà d’acariciar a Adaia. La Senyora Abrília, que ignorava el que fes el seu espòs, aixecà el cap. La gent que seia s’alçà. Els que ja eren drets giraren els caps i fixaren la vista en un mateix punt. I el Senyor del Castell, que tan li agradava posseir la gent com veure-la patir, aprofità per gaudir de l’instant en què la primera llàgrima regalimà per les galtes d’Adaia, deixant una marca brillant en aquell rostre que s’empal·lidí de pànic en pocs segons, en el moment que veié com aquells peus estimats feren el primer pas i trepitjaren l’arena en busca d’una victòria gairebé impossible.
Aquella mirada reflectia una ànima destrossada per un sentiment molt trist. La llàgrima s’aturà al arribar a la barbeta, però allò no ho observà ningú més que els ulls de la mirada misteriosa. Al cap de pocs segons la llàgrima es deixà caure fent sonà una nota molt trista al tocar amb el terra de fusta de les grades. Una nota musical que els ulls perduts pogueren escoltar més fort que els crits i aplaudiments de la gent que els envoltava. Un so que rebotà dins d’aquella mirada fins forçar-la a tancar-se i recordar els records més llunyans que tenia...

De sobte una llum brillant feu obrí aquells ulls color primavera, que ara eren més petits i no es trobaven entre mig del públic que esperava veure un combat, sinó que eren a casa, al dormitori, i una dona se’ls apropava a pas lleuger.
- Desperta Abdó – digué sa mare amb un to molt dolç i una mirada suau –, ton pare t’espera perquè l’ajudis.
- És molt d’hora, mare. Vull dormir més.
- No reneguis tant, que encara no ets un vell. I a més, el gall ja ha cantat dues vegades, i ton germà està esmorzat i tot.
La mare el besà al front, i parpellejar d’una manera peculiar. Després marxà del dormitori perquè el noi es pogués vestir.
El dormitori era una gran habitació col·locada a un segon nivell de la casa. Allí hi dormia tothom, sense cap divisió; l’avia, els pares i els tres germans compartien les mateixes quatre parets fetes de fustes i fang.
Abdó baixà al primer pis per una escala feta amb quatre troncs lligats amb cordes. Allí hi havia una habitació que servia de cuina i menjador alhora, i l’estable on guardaven la vaca, i les gallines amb el gall i els pollets que anaven naixent.
L’àvia Carisa preparava el dinar amb un foc fet a terra, i una marmita penjada d’unes fustes. Sa mare i sa germana, Laureana; d’ulls color cendra i mirada perduda, era sega; paraven la taula per esmorzar amb molta cura i rapidesa. Son pare ja jeia a taula, i començava a menjar. Ell s’assegué i esperà a que la mare li dugués el plat. Estava mort de gana, i la primera cullerada de sopa fou deliciosa.
Quant acabaren d’esmorzar entrà Abel, el germà petit, tres anys menor que Abdó, i dos que Laureana. Aquella criatura era tot un nervi, no parava quiet ni un instant, tenia sis anys, l’energia de cinc homes i els mateixos ulls que son germà.
Travessà tota l’habitació, seguit per la mirada d’Abdó. Estirà les faldilles de sa mare amb una mà, amagant l’altre darrera l’esquena.
- Què vols Abel? – digué ella somrient i mirant-lo amb ulls tendres – Ja t’he dit que no pots tornar a esmorzar.
Mes el nen no digué res, simplement negà amb el cap, com si volgués dir que no era allò el que volia. L’àvia també estava pendent del que faria el seu nét petit, i l’observava amb els seus ulls mig tancats, que perdien visió amb els anys. En canvi, Abdó repugnava aquella simpatia que son germà tenia per pròpia naturalesa. Llavors, el nen tragué l’altre mà de darrera l’esquena, mostrant un senzill ram de flors silvestres.
- Són per a mi? – preguntà la mare.
El nen, de poques paraules, feu que si amb el cap, i li donà les flors a la mare, que s’ajupí i li agrair el regal amb una abraçada, un bes a la galta i una mirada d’aquelles que diuen tot el que es diria amb una vida i mitja, en un sol instant.
Mentrestant, l’àvia somrigué de goig de veure que son nét petit estimava a sa filla; Laureana l’agafà de la mà i el dugué a fora amb les bèsties; el pare es mostrà indiferent a aquell gest, i seguí menjant; i un sentiment estrany creixia dins la ment d’Abdó, un sentiment en contra d’aquell amor especial entre fill i mare que tan gelós el posava, perquè ell era incapaç d’aconseguir-lo.
Quant el pare acabà d’esmorzar, ell i Abdó, anaren a fora i prepararen els bous per treballar l’hort. El pare posà el jou als animals, i Abdó els començà a dirigir. Abel, que encara era petit per ajudar en les feines més pesades, anà a dins i demanà a l’àvia que li deixés donar de menjar a les gallines. La mare manà a Laureana que anés amb el petit per vigilar-lo, mentre ella munyia la vaca. Ja que tot i no veure-hi, Laureana, es coneixia perfectament la zona.
Quant pare i fill tingueren el sol damunt dels caps feren un descans i anaren a dinar. Les dones ja tenien la taula parada, el dinar ja era servit, i només calia esperar que l’home i els fills de la casa seguessin i comencessin a menjar per iniciar l’àpat.
Després d’omplir l’estómac tornaren a la feina. L’àvia es posà a teixir mantes per la pròxima època de fred; Laureana es quedà vigilant a son germà petit; i la mare començà a tallar llenya per escalfar el sopar.
La tarda passà ràpida fins que el Sol s’amagà rera els turons. La nit s’alçà, i arribà l’hora de sopar.
Després de sopar, l’àvia, a vegades, els explicava alguna anècdota de quant ella era petita, però duia forces nits sense explicar-los-en cap. Ella els deia que estava cansada, mes tots sabien que aquell cansament no era normal, era un cansament que mai no acabava.
Així que aquella nit hagueren d’anar a dormir de seguit. Abdó tancà els ulls, i després ho feren Laureana i Abel. Més tard foren els pares els qui jagueren abrigats sota la mateixa manta. Mes ningú no escoltà brogir l’escala quan l’àvia pujà. Emperò no era que aquella nit hagués estat més silenciosa que les altres, sinó que no volia tancar els ulls, perquè ella mateixa sabia que si ho feia no els obriria l’endemà.
Quan Abdó es llevà s’estranyà que la llum fos més forta que la resta de dies. Ningú no l’havia despertat, i pensà que alguna cosa succeïa.
Sa germà petit dormia encara, però la resta de llits eren desfets i buits, excepte el de l’àvia, que no tenia mostres de que ningú hi hagués dormit aquella nit.
Abdó baixà l’escala i trobà a sa germana asseguda a terra, abraçant-se les cames, amb la mirada perduda, com sempre, però plorant.
- Què succeeix, Laureana? – preguntà, preocupat per l’estat de sa germana.
Ella, no digué res. Però aixecà el braç i amb el dit assenyalà el carrer.
Abdó no entenia el que passava, i si ho feia, no desitjava creure-ho. Sortí a fora, i allí, sa mare s’abraçava a son pare plorant desesperadament, com si algú hagués mort. I no era res més que això el que produïa aquell plor. Sobre el carro, mig tapat amb una manta vella, restava inert el cos de la seva àvia.
Abdó s’hi llençà, incrèdul de que allò fos un cadàver. Esperançat de que encara respirava. Però quan fou dalt del carro, i observà amb atenció aquell rostre arrugat, empal·lidit en una sola nit, i aquells ulls, aquella mirada sense vida es creuà amb la seva, s’adonà de la realitat. Hagué d’allunyar-se d’allí. Acabava de veure els ulls de la Mort, eren foscos, de mirada fixa i perduda, i s’apoderaven de tota ànima pura que els mirava.
Anà a dins, i segué al costat de sa germana. Sa mare el seguí, per consolar-lo a ell i a Laureana, però no fou així, tots tres s’abraçaren i ploraren junts.
Mentre plorava, els ulls d’Abdó restaren tancats, descansant en una absoluta foscor que aviat es convertí en una llum blanca que feu que obrís els ulls de cop i s’adonés que encara era allà, en mig de gent que cridava, gent que aclamava a algú; tornava a ser al voltant de l’arena dels combats.

Els ulls d’Abdó hagueren de tornar a cercar el rostre d’Adaia. Restaren tancats durant només uns segons, però fou prou temps per quedar ben desconcertats. Un cop la retrobaren, pogueren veure com li tremolaven les cames sota les faldilles del vestit. Abdó cregué poder sentí el neguit que recorria les benes d’Adaia en aquell instant, mentre no deixava d’observar cada moviment d’aquells peus llunyans d’on era ella.
Llavors, una mà es recolzà sobre l’espatlla esquerra d’Abdó, causant-li un gran ensurt.
- Laureana – digué ell, agafant pel braç a sa germana -, ja no recordava que eres aquí, feia estona que no deies res.
- No tinc res a dir, no veig el que passa. Mes ara s’han escoltat tambors, què ha passat?
- Abel està entrant a l’arena.
El segon pas d’aquelles cames joves, però fortes, es clavà en el cor d’Adaia com l’espasa més afilada d’un cavaller. Aquells peus s’apropaven lents, tremolosos i temorosos; pensant que ja no es podien fer enrera; mes el perquè eren allí els donava prou forces per fer el següent pas.
Aviat arribaren davant del Senyor del Castell, i s’aturaren en sec deixant una marca a l’arena. Els ulls plorosos, color mel, d’Adaia es quedaren observant els peus, tapats per una tela lligada al turmell. Des dels peus, la mirada d’Adaia anà resseguint aquella figura, contemplant la lloriga vella i fina que en protegia el cos, per falta d’una bona armadura. El pes de l’espasa cenyida a la cintura el feia anà una mica de cantó. I al cap, duia un elm abonyegat, que es tragué amb la mà dreta, per tal que Adaia li pogués contemplar el rostre encara no ferit.
En aquell instant, els ulls color esmaragda, del rostre d’un jove de cara fina, nas rodó i llavis prims; es creuaren, tremolosos de pànic, amb els ulls color mel d’Adaia, que intentava amb la mirada, suplicar a aquell jove que no donés la vida en una lluita de final decidit, mes era tard per retirar-se.
Aquest joc de mirades fou observat pels ulls d’Abdó amb gran repugnància. Ara recordava perquè era allí, i tornava a sentir el desig de veure morir el jove dret sobre l’arena, i veure com patia, així, la dóna presonera del Senyor.
L’Amo del Castell s’aixecà del seient, i amb un to sec i seriós, i una mirada que inspirava grandesa i ambició digué:
- Jove Abel, sabeu perfectament perquè sou aquí; creieu que podeu desafiar-me i endur-vos així la meva presonera – s’aturà per respirar, i observà amb orgull com tots els seus serfs l’escoltaven amb atenció -. Un altre Senyor us hagués deixat sense cap; però jo, que sóc un Senyor bondadós, us he donat la possibilitat de lluitar per el vostre afany. Teniu res a dir, abans de conèixer a qui acabarà amb la vostre vida?
- M’agradaria agrair-vos la tan generosa oportunitat que se m’ha estat donada de part vostre, mon Senyor – digué el jove Abel -. I com que no sé del tot cert si tindré altra oportunitat per dirigir-me a la dama, us prego que aquesta carta, a ella sigui donada i llegida , quan jo hagi mort o vençut amb l’espasa – callà uns segons, i dirigí una mirada especial a la presonera del Senyor Aulí. Fou una mirada molt tendre; una mirada que quasi es podria dir que fou una mirada enamorada. I continuà, dirigint-se ara a la dama -. He manat escriure-us això per a vos, aquí us dic el que ara no tinc temps de dir-vos. Així que escorçaré les mil frases que tenia pensades i us diré que us he anhelat més que la papallona a l’última flor florida de la primavera; i us demano que no ploreu per ma vida, sinó que rieu per la vostra.
El jove acabà així les seves paraules, i donà el pergamí a un patge del Senyor del Castell, que pujà a les grades per donar-lo a Adaia. Aquesta l’obrí, però al no saber llegir, allò no foren més que línies de tinta traçades amb ploma sobre paper, per a ses ulls.
Tothom escoltà aquelles paraules, que sortiren d’un jove enamorat. Mes ningú no n’entengué el significat tan bé com qui les deia, i per qui anaven dites. Ni tan sols Abdó.
Laureana, que agraí poder escoltar la veu de son germà, encara que fos a la llunyania, s’agafà amb força al braç d’Abdó, patint pel que ara pogués passar.
Abdó preferí no capficar-se en aquelles paraules i observà amb atenció la reacció d’Adaia. Ses ulls s’entendriren, i no ploraren, com el jove demanava. Mes Abdó, al igual que Abel, sabia que per dins, Adaia, era ara una llacuna plena de llàgrimes que ben aviat estellaria sortint a l’exterior.
Al costat d’Adaia, el Senyor del Castell encara no s’havia assegut, per rebre amb gran aclamació el cavaller que en el seu nom lluitaria.
Abdó tancà els ulls, per no haver d’observar la mirada que Adaia i Abel mantenien en aquells moments per tranquil·litzar-se l’un a l’altre. Preferia no pensar-hi més i esperar a que arribés el moment en què la lluita comencés. Perquè com més hi pensava, més remordiments li venien a la ment.
Mentre la seva mirada es protegia en la foscor que existeix rera les parpelles; li vingué a la ment un record no tant llunyà com l’altre...

Tenia els ulls plens de llàgrimes, una ràbia immensa li recorria el cos esperant l’instant en què poder sortir d’aquella presó de forma humana. Els ulls d’Abdó es perdien dins les fustes de les parets de la casa. Ara era més gran, tenia ja quinze anys, i acabava de perdre allò que més havia honrat en la vida: son pare.
Tancà el puny dret amb força, fins fer ressaltar les benes dels braços, i clavà un cop de puny a la paret. Les fustes s’escardaren, i perderen desenes d’estelles que es clavaren al puny i feren vessar gotes de sang que tacaren el terra.
La mare entrà a la casa, duia un vel negra tapant-li el rostre entristit. Aquell líquid roig l’escandalitzà i anà corrents a veure què li havia passat a son fill.
- Fill! Estàs bé? Què ha passat? – al veure les fustes esquerdades entengué la situació. Amb un to suau i pausat, digué les següents paraules a son fill – Tots estem dolguts, fill. Mes així no es solucionaran les coses – mentre ho deia, agafà el puny d’Abdó, i l’acaricià en senyal de voler-li curar les ferides.
Abdó, però, rebutjà l’ajut de sa mare, i esquivà les seves carícies. Mes la mare no es rendí, i tornà a intentar apropar-se a son fill. Aquest, potser trasbalsat per la pèrdua de son pare, com potser no; respongué al nou intent d’ajut de sa mare amb una bufetada que la deixà estesa a terra.
- Deixeu-me! – l’escridassà – no necessito el vostre amor; mare. Podeu donar-lo tot al vostre fill estimat; mes a mi ja podeu deixar-me de dir fill.
- Germà! – cridà Abel, que entrà per la porta acompanyat de Laureana -. Com t’atreveixes a pegar la nostre mare!
- Serà la vostre mare, perquè jo la vaig perdre quan tu vas néixer – feu una pausa, i continuà dient, a crits -. A partir d’avui jo passo a ser l’home d’aquesta família, així que deixeu-me de dir fill – i mirà a sa mare –, i dir-me germà – i mirà a Abel i a Laureana -; i digueu-me simplement Abdó.
- No et permetré tal abusaria – digué Abel, mentre recollia a Adaia del terra, ajudat per Laureana.
- Intenta-ho – l’amenaçà Abdó.
Llavors, Abel deixà a sa mare a mans de sa germana, i anà a fora amb son germà, on començaren una forta baralla.
Mare i filla els seguiren intentant impedir que prenguessin mal, però fou impossible. La mare es posà una mà sobre la galta força inflada a causa de la plantofada, li feia molt mal, però no tant com les paraules del seu fill gran.
Abel començà la baralla amb un cop de puny que feu sagnà els llavis d’Abdó, aquest s’hi tronar amb un altre cop de puny a l’estómac de son germà petit. Abel intentà tornar-li aquest últim cop, però Abdó l’esquivà i li clavà una puntada de peu al turmell esquerra, que el feu caure sobre el fang de l’entrada de la casa. La mare plorava desesperada, volia que aquell malson acabés, cap pare desitja veure barallar-se els seus fills, i ella els veié matant-se l’un a l’altre. I Laureana, que no sentia res més que els cops i els crits, començà a posar-se nerviosa.
Mentre Abel era a terra, Abdó feu unes passes i agafà la falç, que era a terra oblidada, segurament, per son pare en el moment en què caigué agonitzant a terra. Abel s’arrossegà per terra fins agafà els peus de son germà i fer-lo caure al fang, també. Mes aquest, ara anava armat, i amenaça amb la falç a Abel fins que aquest, quedà atrapat entre el terra i la fulla de l’eina tallant, es rendí.
- Obeireu les meves ordres com ho fèieu amb les de mon pare – digué Abdó amb un to molt sever i una veu molt més greu que la que normalment tenia.
Deixà anà a son germà i entrà cap a dins, dirigint una mirada amenaçadora a sa mare i sa germana, com si els preguntés si els havien quedat clares les noves condicions.
Laureana i Abel acompanyaren a sa mare dins la casa. Cap dels tres no digué res. Ningú no entengué el canvi sobtat en Abdó, ningú no entengué perquè es comportà d’aquella manera tan salvatge. I la mare començà a pensar que potser era culpa seva, que potser sí que havia atès més a un fill que a un altre. Però Abel no deixà que aquell sentiment tingués gaires oportunitats de créixer dins de sa mare. No volia que patís, i li feu entendre que ella havia estat igual de mare per a ell, com per Laureana, com per aquell que deia deixar de ser fill seu.
Abel també intentà convèncer a la seva mare de que podrien marxà d’aquella casa, allunyar-se d’Abdó i oblidar-ho tot. Laureana també aniria amb ells. Mes la mare no volia deixà sol a son fill. Creia que allò no fou més que un cop de ràbia que el noi tingué després de la mort del pare. Així que demanà a Abel que es quedés allí, i que l’ajudés amb tot, amb el camp, la casa, i amb Abdó.
Després d’escoltar la conversa, Abdó s’adonà que estava molt penedit del que acabava de fer. La seva mare tenia raó, i allò no era més que un cop de ràbia que desitjava sortir d’allí. Mes el seu orgull impedí que es disculpés aquella nit, ni el matí següent... fins que aquella farsa fou tan i tan gran que ell mateix es cregué que era veritat.
Cada nit anava a dormir amb una sensació estranya que no el deixava dormir tranquil, i la seva cançó de bressol era el seu propi plor; escoltat, amb preocupació, per la seva mare, que cada matí, tot i les males paraules i les males maneres del seu fill vers a ella cada dia, es llevava fent-li la mateixa pregunta.
- Abdó, fill, estàs bé?
Però Abdó mai no responia, girava la cara, es vestia i anava a baix a esperar el seu esmorzar.

Quan Abdó tornà a obrí els ulls un calfred feu que tot el cos li tremolés, però sentir l’escalfor del braç de Laureana amb ell el reconfortà. Llavors una música començà a sonar, però aquest cop no foren només els tambors, també els corns sonaren amb força per rebre un cavaller dos pams més alt que Abel, i tres homes més d’amplada. Duia una armadura forta, amb guarniments d’or i de plata; al cap i duia un elm amb el gravat d’un drac, i a la cintura cenyida, una llarga espasa, amb una empunyadura guarnida amb pedres precioses. Amb el braç esquerra aguantava, a més, un escut d’acer amb el relleu del mateix drac que a l’elm.
Laureana preguntà a Abdó què passava, emperò ell, no feu més res que dir-li que s’esperés.
El cavaller avançà a pas lleuger mentre sonava la música d’anunciament. Al darrera, dos escuders comprovaren que tot estava en ordre, i un cop comprovat tornaren enrera.
- Aquest és Basili, el millor cavaller del castell – anuncià el Senyor Aulí -. Ses mans lluitaran per les meves. La seva sang serà la meva. El seu patiment serà el meu...
Abel caminà fins al seu lloc quan el Senyor del Castell acabà el seu discurs. Entre l’altre cavaller i ell només hi havia cinc passes, i una mirada d’odi.
- El combat començarà – digué el Senyor Aulí – quan el mocador arribi a terra – i mostrà als seus serfs i als dos lluitadors un mocador blanc que tenia a la mà dreta. Es girà vers a Adaia i la feu aixecà -. Vos fareu els honors – digué mentre li posava el mocador blanc entre les seves delicades mans.
Adaia no volia haver de fer allò, i intentà suplicar amb la mirada trista, que ho fes qualsevol altre dama de les que hi havia allí. Però els ulls color carbó del Senyor aguantaren més la mirada severa, i Adaia s’oferí a la seva voluntat.
Abdó observà la situació amb dos sentiments diferents: un es compadia d’Adaia per haver de ser qui iniciés el combat, l’altre s’alegrava de veure-la en tal dilema.
El braç d’Adaia estava completament estirat cap endavant. No volia deixà anar aquell mocador, no volia ser el botxí del jove que pensava en ella allí baix.
Abel observava de reüll aquell mocador, i demanava, mentalment, que Adaia tingués forces per deixar-lo anar.
Ella no ho volia fer, però la mà li tremolà tant, era tal el pànic que sentia, que sense adonar-se’n, el mocador li relliscà de les mans.
Intentà recuperar-lo, si no queia, el combat no s’iniciaria, però el Senyor Aulí li ho impedir amb els braços, rodejant-la per la cintura, i empentant-la fins la cadira.
Abdó observà el trajecte del mocador des de l’instant en què relliscà d’aquella mà tremolosa. Adaia, des d’on era, no aconseguia veure si el mocador ja arribava, o encara no.
Per Abel, i també per l’altre lluitador, aquell temps d’espera es feu etern. Semblava que el terra s’allunyés del mocador, o que aquest es resistís de tocar a terra.
Caigué lentament, com una fulla cau de l’arbre a principis de tardor. A poc a poc arribà al terra, fins que... el primer espetec de les espases s’escoltà, ressonant com una pedra al caure dins d’un pou fons.
Els primers segons foren cops entre les espases, després, l’espasa del lluitador quasi tocà a Abel, però aquest pogué esquivar-la. Abel volgué tornar-s’hi, però la seva espasa no aconseguí més res que rascà l’escut.
Al cap d’una estona, una de les espases es tacà de sang, i els lluitadors feren una pausa de dos segons per respirar. L’espasa tacada era la d’Abel, i la causa: un tall, força profund a la galta del seu contrincant. Adaia respirà alleujada de que el jove encara no hagués pres mal; Abdó ho mirava amb ulls de gran sorpresa, al veure la possibilitat de que Abel vencés.
Abdó tancà els ulls, intentant-se treure aquell pensament del cap. Era impossible que son germà guanyés aquell combat, ell no sabia res de lluita, i aquell era el millor lluitador del castell... Abdó començà a pensar, i un pensament dugué a l’altre, fins que un record molt proper li vingué a la ment...

Era de camí a casa amb el carro, amb les cistelles buides i el sac de diners ple. Quan veié uns soldats que entraven dins la casa. Aturà el carro en mig del camí i corregué a darrera la casa, per escoltar des de sota la finestra com els soldats demanaven els tributs a la mare, però aquesta encara no tenia els diners, mes els duia Abdó que havia anat a mercat a vendre les verdures de l’hort. La mare creia que era de camí, però no era així, Abdó era allí, observant-ho tot des de darrera la finestra. Observà la mirada de súplica de sa mare, aquella mirada d’inferioritat que implorava que creguessin la seva paraula. Quan els soldats escoltaren aquella negació, però, agafaren la mare pels braços i se l’endugueren a fora.
- Els qui no paguen els tributs al Senyor són criminals – digué un.
- I els criminals han de ser tancats a les masmorres per entendre el seu càstig – continuà l’altre.
- No, si us plau – suplicava la mare -. Els dic que el meu fill ha de estar a punt d’arribar. Esperin-se.
- Dons el seu fill haurà d’anar a pagar els tributs al Castell, perquè nosaltres tenim moltes més coses a fer.
La pujaren al carro i li encadenaren les mans. Els ulls d’aquells soldats eren inexpressius, ningú no podia dir si el que feien els agradaven, o simplement acataven ordres.
Abdó s’ho mirà tot des del darrera de la casa. Podria haver-hi fet alguna cosa. Tenia temps de dur els diners a aquells soldats, mes no s’hi atreví. Dins seu seguia convençut que odiava a sa mare, mes no s’adonava de que allò no era més que una mentida que ell mateix s’estava creient.
Quan el carro dels soldats començà a marxar, arribà Abel, amb Laureana agafada del seu braç. Llavors, Abel reconegué a sa mare sobre aquell carro, que el mirava mentre els seus ulls demanaven auxili, però no podia dir res perquè estava amenaçada per l’espasa del soldat. Abel intentà corre al darrera del carro, però fou impossible. Quan tornà enrera, sa germana li preguntar què passava, però ell no contestar, ell anà a buscar el seu germà, amagat encara sota la finestra del menjador, quan el trobà, l’agafà pel coll i l’aixecà d’una estirada. Abel ja tenia quinze anys, Laureana disset, i Abdó divuit.
- Tu – digué Abel enfurismat -, tu ho has vist tot! Tu podies haver-ho aturat! Per culpa teva se l’han endut!
- Jo estava venint cap a casa, quan he arribat ja eren al carro – mentí -, ja no hi podia fer res. Però aquí duc els diners. Si els dus al castell la deixaran lliure en unes hores.
Laureana, una mica confosa perquè no veia el que passava i ningú li explicava; havia de guiar-se només pels tons de veu i pel que cadascú deia.
Abel no perdé ni un moment, agafà el sac de diners, pujà al carro i anà cap al castell, acompanyat de sa germana, a qui no volgué deixar sola amb Abdó.
Quan Abel i Laureana tornaren del castell, ho feren amb cares llargues.
- Ens demanen més diners per haver pagat amb retard – digué Laureana, mentre escalfava la sopa. Les seves mans es movien en aquella habitació com si no necessitessin ulls per trobar les coses.
- Més diners?! - exclamà Abdó – Quants?
- La meitat del que ja hem pagat.
- No aconseguirem tants diners!
- Ho farem – assegurà Abel -. Ho farem perquè és la nostre mare la que està tancada a les fosques masmorres del castell; per culpa de la teva covardia.
- Jo no soc cap covard! – cridà Abdó, picant fort a la taula. S’aixecà i pujà al dormitori.
- Ho ets – xiuxiuejar Abel mentre prenia la primera cullerada de sopa, acompanyat de sa germana, i amb la sopa freda de son germà al davant.

Abdó sacsejà el cap com si cregués que així es trauria aquell record de la ment. Començà a sentir-se culpable de tot el que estava passant, i sentí la necessitat de demanar perdó a aquells a qui havia fet més mal. Demanà a Laureana que es quedés allí on era, i li digué que havia de fer una cosa molt important.
Llavors, Abdó decidí disculpar-se en primer lloc amb Adaia, que es trobava asseguda allí dalt, encara, observant amb gran dolor com Abel rebia cada cop d’espasa, i patint perquè un d’aquells pogués ser el cop final.
Abdó començà a moure’s entre la gent, necessitava apropar-se a Adaia com més millor. Els espetecs de les espases s’escoltaven més fort des d’on era ara, era al començament de les escales que duien a les grades. Allí també hi havia gent que observava el combat; servents del castell, segurament.
Quan Abdó arribà a dalt d’aquelles escales de fusta que grinyolaven a cada pas, les llances de dos soldats li barraren el pas, creuant-se al seu davat.
- Necessito passar – digué -. He de parlar amb ella. Si us plau – suplicà. Però els soldats no l’escoltaren.
Llavors, una gran aclamació s’escoltà. Abdó, que feia estona que no mirava el combat, observà què era el que succeïa a l’arena. De seguit entengué els aplaudiments de la gent; son germà havia ferit la cama del seu contrincant amb un tall força profund, quan tot just duien tres minuts de combat.
Abdó recordà què feia allí dalt, i seguí intentant passar. Quan ja duia una estona, i els soldats es començaren a cansar d’ell, Adaia volgué observà què passava allí, i veié a Abdó forcejant amb els vigilants. La seva mirada fou primer de sorpresa, després d’estranyesa i finalment, Abdó rebé una mirada plena d’amor que acabà de donar-li forces. Anava a dir-li la primera disculpa, quan els soldats l’empentaren i el tiraren per les escales.

Tres dies després de que la mare fos portada al castell, Abel encara no tenia prou diners, però volgué intentar-ho i anà a dur-los al Senyor Aulí. Aquesta vegada hi anaren tots tres germans.
- Què desitgeu, joves? – preguntà el Senyor del Castell quan els nois foren davant seu.
- El meu únic anhel és recuperar la llibertat de la nostre mare, mon Senyor – digué Abel -. Us duc tots els diners que he pogut guanyar.
El Senyor Aulí obrí la bossa i digué:
- La vostre mare és ara la meva dama de companyia – aquelles paraules trasbalsaren als tres nois, fins i tot Abdó es penedí d’haver permès que s’enduguessin a la seva mare, ja que sabia que ser la dama de companyia del Senyor del Castell, volia dir oferir el seu cos en absoluta plenitud; oferir-se a la seva voluntat del Senyor. Llavors, el Senyor Aulí afegí -. La vostre mare us costarà molt més que aquesta bossa de monedes.
- Us donaré el que desitgeu – digué Abel -. Faré qualsevol cosa. Però us prego que li torneu la llibertat.
- Està bé – digué el Senyor Aulí -. T’oferiré un tracte que no podràs rebutjar – Abel no sabia el que el Senyor del Castell diria, però digués el que digués, ho acceptaria -: Si guanyes a un dels meus lluitadors en un combat d’espases, la vostre mare obtindrà la seva llibertat – callà uns segons, observant als tres fills amb ulls de superioritat, fins que el noi respongué que acceptava el tracte.
Mentre marxaven del castell, Laureana preguntà a son germà si s’estava tornant boig; i Abdó, li assegurà que no guanyaria mai. Abel només contestà que estimava a sa mare, i que faria qualsevol cosa per ella.
El combat seria el dissabte, quan el sol s’hagués llevat i observés l’arena del camp de combats des del punt més alt.

Abdó es llevà de terra amb l’ajuda d’un jove que es girà al veure’l caure. Un cop dret tornà a pujar les escales, s’assegurà que Adaia l’observava, i llavors cridà ben fort:
- Ho sento, perdoneu-me. Anhelo el vostre perdó més que a l’aire que respiro. Us juro per la cosa més sagrada d’aquest i de l’altre món que us estimo més que a cap altre dona. Vos sou i sereu sempre... la meva mare.
- Fill... – cap més paraula no sortí dels llavis d’Adaia, es quedà commoguda d’escoltar les paraules que esperava des de feia anys.
El Senyor Aulí impedí que Adaia es mogués d’allà on seia. Abel ho observà tot des de l’arena i l’altre lluitador aprofità aquell instant de distracció per malferir-lo. Adaia sentí, aquell cop d’espasa a les costelles que son fill rebé, com si fos ella qui sagnava.
Es desfeu de les gruixudes mans del Senyor del Castell que l’agafaven pels braços, i es llençà a la barana de les grades, estirant els braços, amb la falsa esperança de poder ajudar a son fill. Però la barana de fustes cedí, i Adaia caigué a l’arena amb un peu en fals.
Al veure l’escena Abdó, des de les escales de les grades, i Abel, des del centre del camp de batalla, anaren a socórrer a sa mare. Laureana només escoltava el que la gent del seu voltant comentava, però no sabia què passava.
Llavors, amb més malícia que res més, el Senyor Aulí ordenà al seu lluitador que ataqués a Adaia.
Ella jeia al terra sense poder moure el peu dret. L’ombra de l’espasa del lluitador era just sobre el seu pit. I un crit agut, escoltat per Laureana, sortí d’aquells llavis carmins, quant la fulla afilada de l’espasa es clavà, en un instant, a l’estómac d’Abdó, que es llançà sobre sa mare per protegir-la, i forcejà amb el botxí fins que aquest introduí l’espasa dins de la seva carn.
La sang es vessà sobre el vestit d’Adaia, que cridà i plorà desesperada. Aviat vingué Abel, coix per la ferida; arrossegà el cos de son germà al costat d’Adaia, en tragué l’espasa de l’estómac, i d’un sol cop feu caure el cap de l’assassí de son germà als peus del Senyor del Castell i tots els seus serfs.
- Ja he mort el vostre lluitador – cridà, dirigint-se al Senyor -. Aquest combat ja ha tingut més sang de la que calia. Deixareu que la nostra mare torni a casa, mon Senyor? – preguntà, mentre plorava la mort del seu germà.
- Us en doní la paraula, la vostra mare, Adaia – s’aturà -, és lliure.
Laureana es posà molt feliç al escoltà aquelles paraules, mes la felicitat s’esvaí quan la mare li explicà que son germà gran havia mort, mentre tornava coixa a casa.
Aquell vespre ningú no digué res. Estaven dolguts pel que havia passat, però alhora eren feliços d’haver-ho solucionat tot.
Quan Adaia es canvià de roba per posar-se un dels seus vestits, un paper caigué a terra, un tros de pergamí, el pergamí on hi havia els versos manats a escriure per Abel. Però Adaia no se n’adonà.
Més tard, quan Abel pujà al llit, donà un cop a la taula i el cubell de llet caigué a terra, al damunt del pergamí.

Al matí següent tot foren crits i plors. Laureana sentia una gran escalfor a fora, i una gran tristor a dins. Els soldats vingueren a la nit. Ella escoltà els cavalls i avisà a son germà. Miraren per la finestra i ell els veié arribar amb torxes de foc a les mans.
- Ves a fora, Laureana. Jo despertaré la mare i l’ajudaré a baixar.
Laureana sortí a fora, i s’amagà entre els arbustos. Però no escoltà que sa mare i son germà sortissin. Només escoltà forts cops i al cap d’una estona, una forta escalfor.
Els soldats arribaren a temps d’impedir que sortissin de la casa. Els barraren el pas segellant portes i finestres, i cremaren la casa amb Abel, Adaia i els animals dins.

Laureana restà dreta, notant aquella escalfor tan forta que encara es sentia, sense saber ben bé el que passava al seu voltant en aquell moment. Els sorolls de la gent l’ajudaren a no parar boja estant allí, sola. Al cap d’una estona, arribà Jezabel, germana de sa mare. L’abraçà per l’esquena i li digué:
- Laureana, estimada, mes val que aquesta nit la passis a casa meva.
Laureana no digué res, quedà callada, pensant en tot el que havia perdut el dia anterior.
- Laureana – digué Jezabel – Ha quedat això sota les runes, potser ho vols conservar, era sota del cubell de la llet... – i li posà a la mà un tros de paper, el pergamí on son germà Abel feu escriure uns versos per sa mare.
Laureana es mostrà forta i poques llàgrimes foren les que li mullaren les galtes. Tot i que durant uns dies no volgué veure a gaire gent, i no volgué sortir al carrer. Al cap d’unes setmanes, passejant pel poble amb Jezabel, es trobaren un trobador que visitava el castell explicant rondalles a la mainada.
Quan el trobador acabà de rondar una història sobre un cavaller que matà un drac muntant un cavall blanc, Laureana s’hi apropà, i sense mirar-li els ulls, mes no podia fer-ho, agafar les mans del trobador i li deixà el pergamí de son germà entre elles. Li demanà a aquell home que li llegís el que hi posava, perquè al poble ningú no en sabia, i ella no podia ni imaginar-se com devia ser una paraula per escrit.
Aquell home de cabells blancs i llarga barba grisa, llegir els versos del pergamí amb una veu dolça que s’anà entristint vers a vers. Quan l’home acabà, fins i tot Jezabel plorava. Aquells versos eren molt bonics, i molt durs de llegir ara que qui els havia fet escriure i per qui anaven escrits eren morts.
Laureana recità cada vers una i una altra vegada, fins que s’aprengué aquella poesia de memòria. Ja que aquelles paraules, i el sentiment que amagaven, eren l’únic record que li quedaren de la seva família.

Vos sabeu que sou la dama
per mi, més estimada i adorada;
vos la vida me l’heu dada,
i per vos ma vida serà donada.

Així que us prego, mare estimada,
que cap llàgrima sigui vessada
quan al cor de la vostre mainada
la fulla d’acer sigui clavada.

I si és la meva espasa,
La que de sang queda tacada;
Vos sereu per l’amo deslliurada,
I aquesta gesta, sempre recordada;

Els fets quedaran gravats en la història;
les mirades s’oblidaran en la memòria
d’aquells qui s’atreviren a observar
els ulls de qui mai més se’n parlarà.

Un fill enamorat,

Abel

Haver

2007-09-19T16:09:00.000+02:00

Haver sentit i haver plorat;

haver viscut i haver oblidat;

per tornar ara a recordar

les males veus del vell passat.

Haver caigut en un forat,

en un vell pou abandonat,

un clot d'allò més fosc

on s'amaguen vells records.

Sense corda per pujar,

ni aire per respirar;

aquí em mor, en soletat;

aquí s'acaba... s'ha acabat.

. . .

Poema del novembre de 2006, ara farà ben bé un any. Llavors estava molt ensupida, estava molt baixa de moral. Un dia em despertava feliç, i l'altra no tenia ganes de llevar-me i només volia plorar. El 2006 es seperaren els meus pares; i a l'estiu, vaig "perdre" - deixar de parlar-me -, amb una bona amiga; suposo que això, i la presió de començar batxillerat em sumiren en aquest pou sense sortida. Per sort en vaig sortir, i aquí estic, amb prou humor per dir-vos tot això!!

El robatori

2007-09-10T20:12:00.001+02:00

Com un regal del cel,

s'ha complert el meu anhel.

I havent-me fet desaparèixer

la capacitat de fer nèixer,

el present més apreciat;

el cruel lladre ja l'ha tornat,

en silenci i cautelós,

com si una altra cosa fós;

la meva joia mes preciosa:

el talismà de tota dona.

...

Aquests versos expresen el moment en què vaig tornar a tenir la regla després de no tenir-la durant més de quatre mesos. És del 2006, jo patia d'extrés amb els exàmens, nervis amb la situació familiar, i havia arribat a una notòria obesitat. Després d'unes setmanes de dieta controlada, vaig tornar a tacar de sang, i sincerament, vaig ser molt feliç.

Sant Jordi

2007-09-10T20:06:00.000+02:00

Som diada senyalada,

és festa catalana;

alcem, donç, nostra bandera,

l'estelada i la senyera.

En record d'una gran gesta,

d'una flor i rosa vermella,

de la dama més bella,

d'un drac, una gran béstia.

Un cavaller, una matança,

una dama rescatada,

un agraïment rebutjat;

i un cor enamorat.

...

El 23 d'abril és un dia especial per tot aquell que aprecïi l'art de l'escriptura en tots els seus camps. No només es celebra una llegenda, es celebra l'enterrament del més gran dramaturg i poeta; i el dia internacional del llibre. Però evidentment, per una catalana, és la llegenda el que té més rellevància. I sobretot la tradició: una rosa i un llibre... Aquest poema no representa els meus sentiments vers aquest dia, cada any ho intento, però em costa, no trobo les paraules precises. Però també s'escau per la diada de demà: 11 de Setembre, així que aquí us el deixo, i ja me'n direu alguna cosa.

Bon Nadal

2007-09-10T20:01:00.000+02:00

El 25 de desembre

celebrem, nos, la festa

del neixament de Crist,

fill de Déu i el Sant Esperit.

De Maria naixé,

mare de tots,

esposa de Josep,

Verge del Senyor.

I d'Orient arribaren:

Malcior, Gaspar i Baltasar;

repertidors de regals,

que al Nen, ells, donaren.

I celebrem a la nit,

els últims segons de l'any,

menjant tots raïm,

celebrem el Cap d'Any.

El 31 o bé l'1

d'aquen nou Gener,

per esperar més tard els Reis,

el 6 d'aquest mes també.

I acabat aquest any,

a tots, ara us dic:

QUE TINGUEU BON NADAL,

I UN FELIÇ 2005!!!

...

Com podeu veure, un any abans el meu esperit nadalenc era una mica més alegre, tot i que això no era més que un felicitació "feliç" de nadal, la realitat no era gaire diferent a la de l'any següent.

Teatre de Nadal

2007-09-10T19:58:00.000+02:00

Com cada any arriba,

la data odiada i estimada,

la bella festa, el vell Nadal,

que uneix tothom en la funció teatral

d'un sopar familiar,

on ningú no és original.

Una representació anual

que mai no varia, sempre és igual.

I així, cada any preparem,

el paper que per Nadal farem.

La frase més important del qual

és: BON NADAL

I FELIÇ ANY (dos mil i tal).

...

Així començava jo el meu Nadal de 2006. Familiarment va ser un Nadal horrible, dels pitjors que he tingut. Però per sort el vaig salvar amb les meves bones amigues. Gràces, nenes!

La persecució

2007-09-10T19:52:00.000+02:00

Com l'hivern a la tardor,

com un any a l'anterior,

com cada agost a tot juliol,

o el divendres al dijous;

ens segueix l'Obra inesperada

que de nos mai no es separa

i que com més llum, més il·lumina;

més s'aferra i més s'estima.

No sabem acomiadar-la,

no sabem com ignorar-la,

és un punt entre mil línies,

un quadrat entre cent cercles.

¿Algú sap com ajudar-nos?

...

De tant en tant sorgeixen de la meva imaginació creacions tan espectaculars com aquesta. Però no per això em considero poetessa, només una noia que es desfoga amb la ploma.
La situació era tan senzilla com una nova incorporació al grup d'amigues que a ningú no queia bé, però que per més que intentessim ignorar, no marxava. Finalment ho va fer, però la situació era incòmode i molesta.
D'aquí, de quelcom tan simple i cotidià, en sorgiren aquests versos que per més que mels miro, mai no em desagraden. (2006)

Poema a una mare - "Mirades d'un temps" -

2007-09-10T19:46:00.000+02:00

Vos sabeu que sou la dama
per mi, més estimada i adorada;
vos la vida me l’heu dada,
i per vos ma vida serà donada.
.
Així que us prego, mare estimada,
que cap llàgrima sigui vessada
quan al cor de la vostre mainada
la fulla d’acer sigui clavada.
.
I si és la meva espasa,
La que de sang queda tacada;
Vos sereu per l’amo deslliurada,
I aquesta gesta, sempre recordada;
.
Els fets quedaran gravats en la història;
les mirades s’oblidaran en la memòria
d’aquells qui s’atreviren a observar
els ulls de qui mai més se’n parlarà.
.
Un fill enamorat,

Abel

...

Aquest és un poema que vaig escriure per un dels meus relats més bonics: "Mirades d'un temps". El poema és la nota de comiat que deixa un fill a la seva mare quan lluita per deslliurar-la del seu amo. La història està ambientada a l'Edat Mitjana.

Perseguida per la soletat

2007-09-10T19:43:00.000+02:00

Em segueixo sentint sola,

en aquest món de tristesa,

el sentiment torna i retorna,

aprofitant ma feblesa.

Quan més falta em fa una amiga,

totes em giren l'esquena;

quan més falta em fa la família,

deixo, ja, de ser una nena.

Vull que es cansi de seguir-me,

dia i nit, llum i ombra;

que cesi ja de consumir-me

aquesta llum en la penombra.

...

Ses mirades i Ell

2007-09-10T19:35:00.000+02:00

No em puc esborrar

aquest dolç somriure;

no deixo de somiar

mentre això vull escriure.

Ara és al meu davant,

llegint mos pensaments;

i mon cor està saltant,

arribant al setè cel.

És tan maco i tan singular,

és mon únic amor,

i jo el vull estimar

sempre, de tot cor.

Em sembla un infant,

tot tranqui, Ell, jugant;

i dins la meva ment,

son nom es va escrivent.

Si pogués dir-li això,

tot això i motíssim més,

regalant-li mon amor;

el cor que guardo per a Ell.

Però una ombra impedeix

la meva comfessió;

vergonya, son nom és,

i me'n priva de l'amor.

Noto ses dolces mirades,

cada cop que tallen l'aire,

quan les meves s'aparten

i quan es creuen ses viatges.

I aquestes mirades,

sorgides de ses ulls,

s'asseuen davant l'ànima,

i em diuen allò que vull.

...

Bonic, no? És infantil, senzill... però bonic. Tan bonic com l'amor. Aquest és el mateix amor dels meus altres poemes, puix no n'he conegut cap més. És un amor d'infants, aquells que ens bosquem sense estar-ne enamorats. És el meu amor platonic que m'inspira rimes i paraules com aquestes... És la meva musa pròpia... - i secreta ;-)

Soletat

2007-09-10T19:29:00.000+02:00

Tan dolça, tan melosa;

quan t'abraça i t'acarona,

amb sa fina suavitat;

és la vella soletat.

L'he anyorada en companyia,

l'he anyorada nit i dia,

mes és l'única persona

que mai no m'abandona.

I ara, en sa foscor,

en ses braços encongida;

m'encomana sa fredor

i m'acarona, sense vida.

En sa dolç silenci empresonada,

atrapada en sa tranquil·litat,

em sento, com mai, estimada,

mes ella és l'eterna amistat.

...

Així de sola em sento quan crec està perdent les meves amigues. Crec que aquest és un dels meus majors defectes, al mínim signe d'ignorància crec estar perdent l'amistat... sempre pateixo per haver fet quelcom malament... suposo que pateixo d'inseguretat. (poema del 2005)

VII. Les petjades de l'Ombra

2007-09-10T19:18:00.000+02:00

Desapareguda la gran Ombra,
la Llum es fon en la foscor;
és com una nova guerra
que creix en son interior.
.
I la Terra, deconcertada,
s'abraça a la Natura, Mare,
que l'ajuda, amb amor,
a vèncer una foscor,
.
que creix sense saber
ben bé d'on ha sorgit;
les petjades, deuen ser,
de la Foscor que s'ha extingit.
.
Velles obres del passat,
que al cor han descansat,
creant un odi que ha esclatat
i amb la Terra ha topat.
. . . . .
. . . .
. . .
. .
.

VI. La mort final

2007-09-10T19:14:00.000+02:00

Ja ha arribat el dolç final,

la fi d'aquesta era glacial;

viu la Llum i morta l'Ombra.

Nus els arbres, nua jo,

davant el cos inhert a la tomba,

que anhela vida e il·lusió.

I així queda soterrada,

la abans temuda foscor,

sota la gran corona caiguda

de son imperi sense amor.

. . . . .

. . . .

. . .

. .

V. Última poesia

2007-09-10T19:10:00.000+02:00

Srà aquest el final:

Primavera ofuscada

en mig del fred hivernal?

La Terra condemnada

a morir en la tardor,

i per la llum il·luminada?

Amagats en un racó,

tenebres i tempestes

acompanyen la foscor.

I totes les penombres

desaparèixen amb la por

de ser un dia recordades

per la Terra i sa foscor.

. . . . .

. . . .

. . .

. .

IV. Terra tranquil·la

2007-09-10T19:05:00.001+02:00

La Primavera dorm tranquil·la,

mentra la Llum i l'Ombra criden;

i entre un i altre hi ha la Terra

que anhela silenci. Pau anhela.

Aquest, cop, però,

no sols lluiten Llum i Foscor;

també els acompanyes les Estrelles

que ni a un ni a l'atra diuen maravelles.

I la gran Ombra, de sobte,

es sent desprotegida,

i el glaç d'un volcà explota

i l'obra ja fa figa.

Finalment és tancada

en una fosca cambra,

on la forma no és vista,

on sols sa escència és notada.

I els Estels fan companyia.

I mentrestant, dorm Primavera;

mentrestant, Llum il·lumina;

mentrestant, Terra tranquil·la.

. . . . .

. . . .

. . .

. .

III. El secret de l'Ombra

2007-09-10T19:00:00.000+02:00

Fugirà la Terra de penombres
que glaçaran son calor.
Fugirà la Terra de les ombres
que ompliran la Llum amb foscor.
.
I l'Ombra començarà a desaparèixer,
quan arribi la nit novament;
mentre la penombra secreta
es descobrirà finalment.
.
Estrelles Llunyanes
que el secret descobriran,
a la Terra enfosquida
per cercar-la vindràn.
.
I llavors serà dit
que no és la mateixa Ombra
la il·luminada per la nit,
que la que surt de la fosca.
. . . . .
. . . .
. . .
. .
.

II. Llum i Ombra

2007-09-10T18:56:00.000+02:00

Quan la Primavera somniava

amb l'última llum eterna,

l'Obra fosca ja arribava

robant la llum a la Terra.

Anhelava les penombres,

el fred que glaça l'alegria,

desitjosa de tenebres,

s'apropava més dia a dia.

I la Terra tremolava,

i sota tempestes s'ofegava;

mentra la bella Primavera

entre els braços d'ella, era.

Ni una mica de claror,

la Llum ja no hi era;

tot tenebres, tot foscor,

tot de l'Ombra, era.

. . . . .

. . . .

. . .

. .

I. Separació del Món

2007-09-10T18:44:00.000+02:00

En elcau de la foscor

sols s'escolta una remor,

acompanyada de dos cants

que sonen fluix i seperats.

Un d'ells demana ajuda

i l'acompanya la tristó;

l'altra mana companyia

i l'acompanya un gran temor.

I entre mig del sentiment,

entre mig de la foscor;

un raig que ve del cel

il·lumina un fosc racó,

on un cor entristit,

no indiferent de l'amanaça;

el silenci ha escollit

per amagar-se del que passa.

I amaga sa tristó

en llàgrimes de tinta.

I amaga son temor

en crits muts a la vida.

I tot sol, ell, es pregunta;

i tot sol, ell, es respón:

"Què passarà ara?;

ara es separarà el món".

. . . . .

. . . .

. . .

. .

Quan els meus pares van voler dir oficialment que el seu matrimoni estava acabat, que es separaven, la situació a casa era desastrosa. Jo em movia en una gran inestavilitat que va fer devallar les meves notes escolars, els meus nervis, i els meus sentiments. Jo sempre havia volgut que es teatral matrimoni dels meus progenitors acabés, però mai havia previst la gran ecatombe que se'm vindria a sobre quan això passés.
Aquest va ser el primer poema que vaig escriure per desfogar-me - no m'agrada demanar a la gent que m'escolti, però el paper sempre està disposat a que algú li faci pessigolles amb la punta del llàpis -. Quan el vaig escriure no vaig pensar en tots els que el seguirien després, aquest és un recull dels millors.

Tardor

2007-09-10T18:40:00.000+02:00

Anyorada Tardor

que el fred ens amagues

sota llençols de colors,

rera fortes ventades.

Pintora de corones

daurades i vermelles,

pintora de mil flames

a les branques dels arbres.

Tu que despulles

les reines pintades,

i amb ses vestimentes

el sòl del fred abrigues.

T'acompanya una amiga,

la forta tramuntana,

que se t'enduu a una altra banda

quan ta feina està acabada.

...

Senzill i més recent: del 2006. Diria que és un retorn a les meves rimes més primàries, no té gaire escència i és una simpla oda a la Tardor, a l'estació de la nostàlgia.

Records en l'oblit de la ment

2007-09-08T13:04:00.000+02:00

En aquell temps, devia tenir uns set o vuit anys. Era molt petit, sí, però recordo molt bé aquell dia. Era el 3 de Febrer de 1939, quan Sant Feliu fou ocupat per l’exèrcit franquista. El poble celebrava la fi d’una guerra que els havia atacat amb bombes, amb morts, i que els havia robat la companyia de molts guixolencs; uns perquè s’havien exiliat a França, com el president del Parlament de Catalunya, Josep Irla, que s’exilià a Ceret, com vaig saber uns anys després, però que més tard, alguns tornarien a la seva terra natal; i d’altres, perquè havien lluitat, molt valentament contra l’exercit franquista, i foren empresonats, o alguns, afusellats a Girona, per estar en contra de la dictadura, com és el cas del meu avi, em deia sempre l’àvia, que plorava la seva mort nit rera nit, en les seves pregàries.
Recordo molt bé, perquè la vaig viure i sentir, la fam d’aquells anys, després d’una guerra que havia deixat a moltes famílies sense res. I és que fou, més que mai, en aquells anys, quan es notà els qui tenien per menjar, i els qui no. Aquests, s’havien de conformar amb el menjar, que setmana rera setmana, se’ls era estrictament subministrat per l’exercit franquista. Que els segellava una espècie de targetes, conforme ja havien rebut els aliment, normalment, farro, ordi, pa i sucre moreno, civada... Cosa que poguí veure més d’una vegada, acompanyant a ma mare a buscar-ho.
Nosaltres, però, ens podíem estalviar el pa, perquè el canviàvem a la veïna, a canvi d’un pollastre o mitja dotzena d’ous. I és que tenir una petita granja a casa, o simplement unes quantes gallines, anava molt bé, per a saber que sempre teníem assegurat el plat a taula. A demés, almenys aquí a St. Feliu, entre el veïnat ens ajudarem molt durant aquella època pesada i eterna.
Recordo també, una temporada, en la que mon pare, son germà, i jo anàrem a Barcelona, a vendre la carn dels xais del meu oncle, amagada dins d’unes maletes. Aquella era la manera d’aconseguir diners per a “tenir un Bon Nadal”, com deia sempre la meva tieta. I és que tenint tanta família, un regal de reis era un mes passant fam. A casa érem: els pares, les meves tres germanes i jo, que era el tercer fill. També hi havia l’àvia, en aquell temps, els fills sempre vivien a casa dels seus pares, però les filles se’n anaven un cop casades. L’oncle no vivia a St. Feliu, ell era d’Anglès, per això tenia xais, i fins i tot tenia un cotxe. Allò m’il·lusionava força, perquè dels meus amics, ni havia ben pocs que haguessin pujat en un cotxe, i encara menys que aquest fos d’algú de la seva família. Però és que l’oncle havia fet sort amb la dona, la tieta, pares de la qual tenien terres en propietat.
.
El primer estiu de la dictadura, al 1940 feu que la platja de Sant Feliu de Guíxols es dividís en dues parts: a Garbí els homes, i a Llevant les dones. I a part, la prohibició de l’ús de l’eslip. Jo no sabia nedar, com la majoria de nois i noies. Ningú ens n’havia ensenyat mai, però ens divertia jugar amb l’aigua, o mirar que aguantava més estona submergit.
Aquell mateix any, una tràgica notícia afecta a Catalunya: l’afusellament del President Companys.
Poc a poc, l’economia familiar anà baixant, nosaltres, els petits, no ho notàrem fins que pel 1943-44 veiérem morir a les gallines de fam. I sense gallines, ens quedarem sense carn, sense ous i sense pa. I el que era important, sense diners, en una època en què un pa de mig quilo et costava, ja, vint-i-cinc pessetes.
Al trobant-se en aquesta situació, la mare i les meves germanes grans es veieren obligades a anar a treballar a la fàbrica tèxtil Godó, després de la seva reobertura. A casa ens quedarem l’àvia, ma germana petita i jo.
A ma germana li agradava jugar a nines, evidentment, no en tenia pas, però sempre ha desitjat tenir una nina de porcellana, com la que la seva cosina tenia. No, la meva germana jugava amb unes nines que jo li havia regalat per reis, fetes amb panotxes de blat de moro, i trossos vells de roba. Jo, en canvi, em passava el dia jugant al carrer amb els meus amics, amb els quals vaig cometre el meu primer, i únic delicte.
Quan un és jove, fa moltes bogeries per seguir als seus amics. Jo només veia que molta gent del poble anava a robar als camps dels veïns, no gaire, només algunes verdures o fruites. Mai enxampaven ningú, així que jo també ho vaig fer. La família passava gana, així que volguí agafar un parell de tomàquets, quatre pomes... però l’amo de l’hort sortí, i els meus amics fugiren cames ajudeu-me, abandonant-me allí mig, sense saber què havia de fer. Els seguí, correguí fins arribar a casa, on em trobí amb mon pare, no gaire content.
- D’on has tret tot això? – em preguntà l’àvia, mirant-me el jersei, i era que encara duia les verdures i fruites allí.
- D’un hort. – diguí jo.
- D’un hort?! – exclamà mon pare -. Ho has robat?
- N-no – tartamudejava, balbucejava. M’havien enxampat, abaixí el cap.
- Torna-ho ara mateix al seu amo!- cridà mon pare als quatre vents – O no tornaràs a trepitjar el terra de casa meva.
El càstig del meu pare fou sever. Jo torní les coses al seu amo, que em perdonà, però també m’escridassà. Quan arribí a casa, ma mare jeia al costat de mon pare, i ma germana gran feia el sopar juntament amb l’àvia.
Em castigaren prohibint-me de tornar a robar, tornar a veure els meus amics, i en quant complís els catorze, m’hauria de posar a treballar. Em seguiren escridassant, el resum fou que els avergonyia tenir un lladre a la família “què diran els veïns?!” exclamà ma mare una i una altre vegada.
.
Al 1945, la indústria del suro patí una crisi, gran part dels obrers es quedaren sense feina, i un d’ells, fou mon pare. Que començà a pensar que tanta mala sort junta no era normal, l’estabilitat familiar ja no existia a casa meva: l’àvia a casa, fent-se càrrec de la nena petita i del pare; la mare i les germanes grans treballant; i jo, el fill de catorze anys, començant en la meva primera feina, com a lampista
L’any 1946 arribà amb l’anomenament de Robert Pallí com a alcalde, i el casament de ma germana gran, amb un jove fuster de Sant Cristina. Fou una celebració molt discreta, en el Monestir. Només hi assistírem la família. Ma germana abandonà la casa. I jo la conegué a ella.
Estava jo treballant, quant entrà ella a demanà que li reparés una olla. Les seves mans eren suaus com la seda, els seus cabells negres com el carbó, però lleugers com l’aire; i els seus ulls eren castanys com el tronc d’un roure jove en ple dia.
Li demaní de tornant-se a veure, aquell dia m’enamorí d’ella, era la donzella més bella que mai havia vist.
Ens veiérem el dia següent, i vingué acompanyada de sa germana, que ens feu de celestina, o com deia jo, d’ombra. Resulta que ella havia nascut a St. Feliu, però que havia estat estudiant a Girona, i que per això no recordava haver-la vist pel poble.
Ens férem molt amics, ella era molt intel·ligent, sabia moltes coses, jo no en sabia tantes.
L’any vinent portà males notícies, amb l’enfonsament dels balcons del Passeig, a causa del fort temporal. Però per sort no tot son desgràcies, i el 1949, fou un any de benvingudes a novetats a St. Feliu de Guíxols. En primer lloc, es destaca la marxa dels soldats franquistes, que tranquil·litzà a força gent. Però després, arribaren les creacions del Montclar, i l’Àncora, i la reaparició de la revista S’Agaró.
Llavors, a demés, ja feia dos anys que festejàvem.
L’any 1952, però, es patí el gran canvi per a moltes llars, i fou l’abolició de les cartilles de racionament. Per sort, a casa els sous anaven desapareixent, per sort, mon pare tornà a trobar feina, però tot i així seguia sent difícil sobreviure als preus dels aliments.
Aquell mateix any es casà la segona germana, amb un xicot de Platja d’Aro. També marxà de casa, i això, evidentment, suposà un sou menys.
L’any següent celebrem el meu casament, amb la meva esposa, embarassada d’un més, per tal de que son pare ens deixés casar. I ve a viure a casa. La seva ajuda econòmica ens és útil per recuperar-nos, però no és per això el perquè de que m’hi hagi casat.
A principis del 1954 neix la nostre primera filla, a la que anomenem Maria Helena, en nom de la seva besàvia. La mare de la meva esposa en fou la padrina, i el meu oncle el padrí.
Sant Feliu no deixa estar les males notícies, mes al 1956 s’enderroca el Casino dels Senyors, i al 1958 rep la noticia de la mort de Josep Irla a França.
Però no fou la única mort d’aquell any, mes l’àvia morí al setembre, una mort difícil de superar, sobretot pel pare.
Els anys que prossegueixen són força més tranquils. Al 1960, segons tinc entès, s’aconsegueixen els 10.307 habitants, i comencen a edificar-se les urbanitzacions de Vilartagues, Tueda de Dalt i Sant Pol, que en l’actualitat formen gran part de la ciutat. En aquell llavors, però, aquelles construccions destruïren el paisatge al que estàvem acostumats, i el qual, els pocs que quedem que el van poder contemplar, l’hem ja guardat en l’oblit d’un St. Feliu molt diferent al d’avui.
Però el record que més a marcat aquells anys més duus de la postguerra, fou el del 1969, quan el carrilet, el tren de Sant Feliu de Guíxols, feu el seu últim viatge cap a Girona, i s’acomiadà de tots els guixolencs, per endinsar-se en la memòria de cada un dels que el veien, i en la imaginació dels que en sentirien parlar més endavant.
.
I aquí acaben els meus records més clars de la postguerra, mes la resta ja es una altra història, una altre moment en la vida d’un pobre vell, un altre record en l’oblit de la ment.

...

Vaig escriure això en una nit. Em van demanar, a l'institut, que escrivís una redacció sobre Sant Feliu per el dia següent, per presentar-la als Premis Sant Jordi que organitza l'ajuntament. I va guanyar.

No és gran cosa, però està bé. La vaig escriure el 2005.

Sobreviure

2007-09-03T22:13:00.000+02:00

Ens casàrem a l’església del poble on havíem nascut i viscut, ambdós, sempre: Anglès. Jo ni tan sols poguí duu un vestit blanc, mes esperava una criatura, i no hagués estat correcte. Però sí vestí un bonic vestit llarg de color gris perla, que em deixà ma cosina.
Fou una cerimònia molt privada, però la festejàrem d’allò més alegres a casa dels meus padrins. Vingueren familiars i amics. Menjàrem formatge d’ovella, que els oncles ens dugueren de la granja; tinguérem a taula, fins i tot, un pernil que el pare aconseguí a canvi de dues de les gallines més grassonetes; i la mare i la padrina dedicaren tot el matí a preparar els millors canelons del poble, per al nostre festeig. I per brindar, tinguérem dues ampolles de cava, aportades pels germans del meu marit.
Acabat l’àpat, els homes anaren a fora a fumar i xerrar; mentre les dones ens quedàrem dintre a netejar. Jo, primer, amb ma cosina al darrera, m’aní a canviar de vestimenta, mes havia de tornar la peça intacta a ma cosina, i molt agraïda, així ho fiu. Quan baixàrem a baix, el menjador ja estava recollit, i ja només calia netejar els plats.
En aquells moments, la cuina era molt pitjor que el mercat de diumenge. Érem una desena de dones, més o menys, parlant del matrimoni de l’un i de l’altre i comentant les infidelitats del veïnat. Al cap d’una estona, saltant d’un tema a un altre, totes acabaren aconsellant-me sobre com m’havia de comportar amb en Josep a partir d’ara.
Quan es feu fosc, i tothom marxà per fi, inclosos nosaltres, em sentí més tranquil·la, i realment casada. Lliure d’agafar el meu marit de la mà, o d’abraçar-lo en públic. Però sobretot lliure de dir que estava esperant una criatura, i de treure’m la faixa que m’amagava aquella panxa rodona de tres mesos i mig.
Aviat arribàrem a casa dels pares d’en Josep, i fórem per fi a la nostra habitació de matrimoni, amb un sol llit, per a tots dos, amb les meves coses damunt del llit, encara per col·locar. Llavors, mentre jo em posava la camisa de dormir, i ell el pijama; i jo treia les coses del llit per poder-nos-hi estirar, ell em digué que durant l’àpat parlà amb un dels seus cosins, que li oferí feina de lampista per a una nova edificació; però aquesta era a Sant Feliu de Guíxols. Em demanà la meva opinió abans de decidí si anar-hi o no, i allò em commoguí tant, que no poguí negar-li-ho. I és que fins aquell llavors, mai havia vist un home demanant opinió a la seva muller; totes les dones de la meva família eren sotmeses a la voluntat del seu marit. A més, aquell canvi d’aires ens vindria bé per no fer aixecar rumors sobre el meu embaràs, i no calumniar la família. Així fou com acabàrem vivint en aquesta preciosa vila de costa que m’enamorà amb la seva varietat de paisatge. És clar, però, que no és el mateix ara, que quan nosaltres arribàrem.
Ens instal·làrem en una petita casa del carrer Doctor Preses. Durant les primeres setmanes em trobí estranya, no coneixia a ningú en aquell carrer, els únics coneguts del poble que tenia eren els cosins d’en Josep, i aquell ambient era molt diferent al de muntanya.
Vaig tenir la sort que les veïnes més properes, que eren d’allò més agradables, m’ajudaren a conèixer la vila, em presentaren a la gent i m’aconsellaren amb els nous dubtes que se’m presentaven.
Com que ningú acceptava una dóna embarassada a treballar, després que en Josep comencés a treballar en aquells pisos de costa, posant-hi canonades i aixetes, un ofici que se li donava molt bé, jo em dediquí a arreglar aquella casa per al nouvingut. Canvií els vidres esquerdats de les finestres i portes i els panys rovellats; polí les cantonades plenes d’estelles de les portes de fusta; arreglí les persianes – que pujaven i baixaven amb un cordill que calia lligar quan es volia que quedés parada, no com ara -; i pintí les parets humides. Aquestes feines sempre m’omplien per dins. Més tard, Josep arreglà les aixetes i desembossà les canonades. Quan tot ja estigué arreglat, faltaven ja pocs mesos per al naixement, i jo m’entretinguí amb les jardineres de pati, plantant rosers i herbes per la cuina.
A l’últim mes, Josep féu un bressol per al nadó que ben aviat tindríem amb unes fustes que dugué de l’obra. La casa quedà preciosa.
Al cap d’unes setmanes, em trobava netejant la vorera quan em vingueren uns dolors molt forts; per sort, la veïna de davant em veié quan trenquí aigües i manà al seu home que sortís. El matrimoni em dugué a l’hospital amb el seu cotxe, i avisà a Josep d’on em trobava. Un cop a la clínica tot anà com una seda, excepte pels dolors, és clar. Aviat poguérem tenir el nostre primer fill en braços.
Com que Josep hagué de perdre hores de feina per venir amb mi a l’hospital, l’acomiadaren. Allò no ens anà gens bé, durant un parell de mesos ens haguérem d’ajustar molt els cinturons. La falta de menjar féu que donar el pit a la criatura em debilités molt; per vestir-lo utilitzàvem la roba que ens havien regalat els familiars, amics i veïns; i pels bolquers no hi havia problema, perquè no eren com els d’ara, que s’utilitzen i es llencen, i per tant cal comprar-ne un o dos cops al mes, no, quan naixé la primera criatura jo encara utilitzava aquells bolquers que calia rentar cada vegada que el bebè s’embrutava.
Ben aviat Josep trobà feina en uns altres edificis, i durant una temporada semblà que tornàvem a millorar. Fins que jo em trobí altre cop a l’hospital, donant a llum el nostre segon fill, una nena.
Aquesta vegada, però, preferí que Josep no vingués fins al vespre, amb l’últim autobús, quan ja hauria plegat de la feina.
Així doncs, a partir de llavors ja érem quatre a la família. Quan la nena complí l’any jo comencí a treballar netejant en una escala, un parell de cops per setmana, no molt ben pagat. Si hagués estat diferent, si haguéssim tingut les comoditats d’avui dia; em vaig tornar a quedar embarassada, d’un baró que naixí a casa mateix, amb l’ajuda de la llevadora del poble. Josep semblava estar feliç de tenir un segon baró i un tercer fill, però jo imagino que ell també degué pensar en les dificultats econòmiques que això en suposaria.
Ara érem: L’Albert, la Mª del Carme, en Josep fill, en Josep pare i jo. Cada vegada ens estrenyíem més i jo tornaria a estar en estat al cap de pocs mesos.
Josep hagué de buscar una altra feina, treballava de lampista als matins, i d’ajudant de fuster a les tardes, en el taller d’un conegut. Gairebé no parava mai a casa, amb prou feines dormia, i jo, que no parava quieta amb els nens acabava, entre ells i la casa, massa cansada per prendre-li gaire atenció al vespre.
La nostra relació s’anà distanciant i quan la criatura naixé vingué a l’hospital només per recollir-me.
Quan el nen, Joan, complí els dotze mesos, em decidí a posar-me a treballar, i trobí treball netejant en un hostal, les coses anaren bé. Teníem dos sous a casa, els nens creixien, el gran ja anava a parvulari... Però les coses bones acaben ràpid.
L’amo de la casa on vivíem la volgué vendre, així que haguérem de deixar-la i durant un temps anàrem a viure amb els cosins de Josep; a ell se li acabà la feina de lampista, i jo torní a quedar embarassada.
Al cap d’un parell de mesos trobàrem una casa de lloguer prop de l’altra, a bon preu però una mica vella. Aquest cop, però, no ens poguérem entretenir a arreglar-la.
Arribar a final de mes era impossible, així que jo, sense que Josep se n’adonés, comprava menys menjar i cuinava el menjar just. De manera que els nens estiguessin ben alimentats, en Josep tingués forces per treballar, i jo, bé, jo menjava prou per no morir de gana. He d’admetre que en cap moment no pensí que si jo no m’alimentava bé, també afectava la criatura que creixia dins meu. Així que quant arribà el dia del part, i no m’amagaré de dir-ho, la criatura naixé morta.
Evidentment que em sabí molt greu allò, però en aquelles circumstàncies, fou el millor que podia passar. Josep, en canvi, s’afectà més, perquè no entenia què degué passar.
Al cap d’uns mesos trobí feina en una fàbrica de raspalls del carrer Garrofers. No fou pas la primera vegada que treballí en una fàbrica, mes ja ho havia fet a Girona, en una fàbrica de ràdios, de soltera, per un duro a la setmana. Aquesta feina sempre m’ha agradat, m’agraden les màquines, i sempre he dit que si hagués nascut home m’hagués fet mecànic, però no fou així. Aquí em pagaren força bé; aprenguí el funcionament de les màquines en un tres i no res, tot i que hi havia tasques que calia fer a mà, com enganxar les gomes als mànecs. La màquina de polir era la més senzilla d’utilitzar, la de tallar la més perillosa, m’hi escapcí la pell dels dits més d’una vegada. Amb poc temps em feren l’encarregada d’anar a apagar els bombos, unes màquines que feien girar el mànecs per preparar-los, els dissabtes al vespre. Durant un temps tot anà bé.
Jo treballava a la fàbrica, en Josep a la fusteria, i els nens seguien creixent cada cop més ràpid; com el poble. Aviat però ens adonàrem que en Joan, el més petit, no parlava, tot i tenir ja dos anys. Haguérem de dur-lo al metge a Girona, i li feren un seguiment, fins que als quatre anys el nen es dignà a obrir la boca. Però jo restí dos anys amb l’ai al cor de tenir un nen mut, o amb alguna cosa pitjor.
Però com que els problemes no vénen mai sols, a en Josep començaren a demanar-li títols que ell no tenia per a poder treballar després que la fusteria hagué de tancar a causa d’un incendi. Passà dos mesos buscant feina, però no trobà res. Tornàrem a tenir el mateix problema, jo deixí de menjar durant un temps, però aquesta vegada, en Josep s’adonà del que feia i em renyà. S’enfadà molt amb mi, perquè estava atemptant contra la meva vida. Però acabàrem la discussió ben abraçats, com si res no hagués passat. Al dia següent, ell començà a buscar feina del que fos, i jo li n’aconseguí una a la fàbrica.
A ell li costà una mica més aprendre el funcionament de les màquines, i a més, quan ja el tenia après, n’arribaven de noves, i havia de tornar a començar. Però s’hi esforçava, tot dos ens hi esforçàvem, perquè ens teníem l’un a l’altre, i els nostres quatre fills, que creixien tan ràpid que gairebé ni ens n’adonàrem. Ben aviat arribaren a l’adolescència, amb els problemes d’amistats, les primeres i els primers xicotes i xicots, i l’inici en el món laboral.
Més tard, els tres barons, l’un rere l’altre feren el servei militar, encara obligatori per als barons. Mentrestant, la noia ens creixia i cada setmana ens presentava un amic diferent.
Acabat el servei militar, el petit se’ns casà amb una xicota de Palamós de la qual n’esperava una nena. Al cap d’uns anys fou la noia la que se’ns casà amb un francès, i el gran marxà de casa sense motiu. Ens quedava el mitjà, el que sempre ens duia més mal de cap, amb amics que duien mala vida, amb feines que no duraven més de quinze dies...
I mentre això passava Josep i jo envellíem amb el pas del temps, treballant junts, encara, vivint tant o més enamorats com sempre... El lloc de treball a la fàbrica encara el tenim, i ens ha permès tenir sempre un plat a taula per aquell qui vingués a casa.I això és tot fins al moment; els records que guardo a la ment des de les meves noces. El que he fet per sobreviure com a mare.

...

La història està inspirada en la vida d'una persona que m'estimo molt. Espero que us hagi agrada. La vaig escriure a principis del 2006.

Ubi Sunt?

2007-09-03T20:52:00.000+02:00

Després de la desaparició del poble pare dels grans pensadors de la historia, aquells déus als que havien adorat, seguiren essent recordats sota els nous noms que els llatins, els fills del que seria el Gran Imperi de Roma, els posaren.
Més tard, però, aparegué aquella nova religió, tan vella pels que encara hi creuen ara; una creença que adorava un únic déu, i que pogué deixar a l’oblit tota la mitologia fins llavors creada.
Era aquell únic déu més fort, el verdader? Què succeí a les antigues deïtats? Quedaren simplement oblidades? Sobrevisqueren, o només en queden les estàtues que en un temps els foren ofrenades?
.
٭ ٭ ٭
.
Tota la humanitat ja havia oblidat els nostres noms una vegada, pensàrem que aquell cop no seria diferent, que a aquella nova deïtat aviat l’acompanyarien altres déus el lloc dels quals nosaltres podríem ocupar, però no fou així; aquesta vegada serien pocs els que poguéssim subsistir en les creences humanes.
Zeus ja havia estat batejat de nou amb el nom de Júpiter, ara l’anomenaven simplement Déu; i en lloc de por, inspirava respecte en els homes, i deixaren d’ofrenar-li ostentosos regals, i començaren a oferir-li un culte seriós... i avorrit.
A part del gran pare, també Hades rebé un nou nom, Satanas, altra vegada rei dels Inferns. Però ningú més fou reanomenat pels homes, la resta, sobrevisquéssim o no a l’oblit, ho férem sense nom, essent només ens necessaris, però oblidats; existents, però rebutjats per la raó humana.
.
La humanitat ens havia decebut, nosaltres l’havíem protegit e inspirat durant dècades i ella ens ho pagava abandonant-nos a la foscor dels records de la historia, convertint els nostres noms en simples llegendes que explicar, en un mite més que estudiar.
Però els déus grecs no perdonen les traïcions, i sempre han castigat a aquells que han fet res que els desagradi. I així, servint-nos de la nostra fama de venjatius i cruels, castigarem a la humanitat segons ella ho havia fet amb nosaltres.
.
L’Olimp seguia viu gràcies a les restes de la fe que havíem rebut; aquella fe tan forta dels dos grans pobles; una fe que ens permeté estar units en aquella desesperació, en aquella angoixa de no saber què pesaria ara, en aquells moments de por, de por per allò que desconeixíem: l’oblit.
Què ens hi esperava? Ésser oblidat era el mateix que morir? Podia morir una creença? Perdre la fe era el mateix que oblidar? Es podia oblidar quelcom que quedaria a la història per sempre? ... Tantes preguntes, i tan poques respostes.
La mitologia passava per una mena de crisi existencial. Ens qüestionàvem qui érem si ja no érem les creences dels humans; ens preguntàvem què ens passaria, on aniríem... si és que podíem anar a algun lloc.
L’espera del nostre destí fou interminable. Zeus ja no semblava tenir aquella fermesa que el caracteritzava, ara el preocupava quedar-se sol al front d’un poble que era capaç d’oblidar les seves arrels, els seus inicis, els seus déus.
.
I fou Dionís qui ens animà a tots, qui feu portà exquisits menjars a les taules de l’Olimp, i qui omplí les nostres copes amb vi, mentre ens recordava qui havíem estat i qui érem. I començà així una llarga festa per oblidar el nostre propi oblit, una festa en la que les músiques mai foren silencis, en la que el ball mai tingué descans, en la que el menjar fou abundós i en la que les copes mai foren buides. I amb el vi del nostre germà Dionís, brindarem tots pel temps que havíem existit creant un mite que sempre seria recordat, brindant per la nostra última unió, brindant per cada una de les sentències que dictarem pel futur de la humanitat. I algunes d’aquestes, de les sentències o els càstigs, o com se’n vulgui dir del destí que dictarem per aquells qui ens volgueren oblidar, foren les següents:
.
El déu pare, Zeus, Júpiter, o simplement Déu, digué que si a ell se’l privava del plaer de la carn, de la companyia d’una dona, de l’amor de la seva esposa; tots aquells que seguissin la nova religió tampoc gaudirien d’aquest delit.
Així mateix, Hera condemnà a tota dóna que volgués estimar a partir de llavors al seu espòs, a no conèixer l’amor de cap més home, a no sentir el tacte masculí acariciant els seus cabells, la seva pell i els seus secrets.
Deméter dictà que l’home avorriria l’agricultura i la dóna abandonaria els camps, perquè així, digué ella, la tornarien a cridar i a adorar; perquè sense ella ningú protegiria les collites de les plagues i d’una meteorologia que ja no governarien els déus.
Hermes digué que sense ell les ànimes es perdrien en el camí de la mort, i que haurien de vagar fins a la fi dels temps, penedint-se d’haver-lo oblidat.
Posidó, segurament més conegut pel seu nom llatí, Neptú, condemnà l’home a témer el mar com mai ho havia fet, a vagar per les aigües sense rumb i a ésser castigat amb onades gegants que ofegarien pobles sencers i a patir terribles inundacions que només deixaries desastres i mals records a les memòries que ara el rebutjaven a ell.
Ares, o Mart, destinà la nova religió a duu l’home a un futur de guerres incansables, guerres que només durien sang i mort als pobles que les lliuressin; perquè així, digué, sobreviuria a l’oblit encara que ho fes en l’anonimat.
Artemis dictà que l’home oblidaria les arts de la caça així com l’havia oblidat a ella, i que hauria de dependre d’allò que algú altre matés per alimentar-se.
Atena donà suport a la sentència de la seva germana; i amb un xiuxiueig avergonyit, volgué condemnà a les dónes que ara l’obligaven a ser recordada com la dea verge, a patir el seu mateix destí; però una mirada d’exclamació per part de la majoria de dees de la sala la feu rectificar, i les condemnà a conservar la virginitat només fins al matrimoni.
Dionís dictà la seva sentència per la humanitat com si es tractés d’un crit de guerra; posà tanta força i fúria en les seves paraules, que tothom les aplaudí com si revelessin la nostra salvació. Les seves paraules exactes foren: “Jo, Dionís, seré l’enveja i aspiració de tot home. Per això faré que el vi sigui el verí delitat per tot aquell que hagi tastat la dolçor del seu suc amarg”. Els clams que rebé per aquestes paraules demostraven l’odi que en aquell moment ens inspiraven els homes.
Asclepi potser fou més comprensible, i digué que no podia malmetre la salut humana, perquè aquesta ja era fràgil; però sí feria arribar plagues mortals a les terres de tots aquells que ara deixaven de creure en ell, i malalties incurables que ferien que en algun moment els homes haguessin de recórrer de nou a ell.
Eros, més conegut com a Cupido, fou força cruel, sentenciant els homes a patir per amor, a morir per haver amat, i a no ser amats fins haver mort.
.
Arribats a aquest punt, l’Olimp era tot aplaudiments i clams per cada una de les sentencies. La música no parava de sonar, i deus i dees dansaven i menjaven de bon grat, com si celebréssim el inici i no el final d’un temps.
.
Les Moires també tingueren oportunitat de dir la seva. Entre rialles cruels, advertiren que sense elles el destí dels homes quedava a les seves pròpies mans; que a partir de llavors cada home hauria de vetllar pel seu propi destí; i abans de fer el tast de vi, i sense apagar la seva rialla estrident: “a veure quant triguen a suplicar que tornem”, afegiren.
Les Nimfes, que envoltaven a Apol·lo, havien estat escoltant sense deixar de somriure i amb aquella feminitat i delicadesa que les caracteritza, digueren que, sense elles, la naturalesa estaria sola vers l’home; que els boscos es consumirien en flames i les muntanyes quedarien nues, si elles no hi eren per evitar-ho.
Mentrestant, les tres Cárites, o Gràcies, no havien deixat de dansar amb la música que els Sàtirs havien estat oferint durant el banquet; però s’aturaren per advertir que elles també castigarien la humanitat, i que ho ferien deixant-la en un futur ple d’antipatia i egoisme.
.
Llavors, en algún moment d’aquell banquet, en alguna conversa, el nostre nom devé sorgí, perquè tot d’una moltes mirades es giraren cap a nosaltres. Tots esperaven la opinió de les serves més fidels als homes, d’aquelles que els havien inspirat en les arts i els havien guardat els coneixements en les ciències... esperaven la nostra opinió, la de les Muses.
Totes ens mirarem, sabíem que nosaltres no havíem de patir, perquè per més que els nostres noms fossin oblidats, l’home sempre ens necessitaria, tan per guardar els seus coneixements com per inspirar-lo en les seves creacions, i l’art mai moriria, mai no s’oblidaria.
Fou Clio qui parlà en nom de totes, i les seves paraules digueren així: “Nosaltres, les nou Muses, les inspiradores de les arts, no patim per ser oblidades. El nostre càstig per l’home és condemnar-lo a la manca d’inspiració, perquè hagi de, conscient o inconscientment, cridar-nos per poder crear. Però prometo, com a musa que sóc jo de la història, que entre totes tindrem cura que el nostre mite inspiri a escriptors, poetes i músics, per tal que mai pugui l’home oblidar aquells que fórem els seus déus”. Les paraules de la nostra germana vingueren seguides d’un curt silenci trencat per la música de les flautes que s’avien silenciat per escoltar-nos.
.
Potser els déus no feren cas de la nostra promesa, però nosaltres la complirem, i encara ara l’home fa referència als nostres noms i al nostre mite en les seves creacions. Si no fos per això, potser ara, en aquell racó del món on hi ha l’Olimp ja no hi quedaria res; en canvi, gràcies a la petjada que deixarem a la història, encara hi trobem allí els antics déus, amb una existència modesta, intentant tenir cura encara de l’agricultura, de la caça, del mar, del vi, la llar, de l’amor, la bellesa, el destí...
I de tant en tant reben la visita de Zeus, que, acostumat ja a ser anomenat Déu, ara ha de tornar a témer per la seva existència, perquè la fe de l’home en ell torna a ser feble. Però sempre podrà romandre viu en aquesta existència humil que és el record en l’oblit dels temps.
.
Nosaltres, les Muses, seguim al Parnàs, seguint essent, des de l’anonimat al que hem estat condemnades, guardianes de les arts i les ciències.
.
Especialment per qui tingui la sort de llegir aquest meu relat,

.
Érato

...

Acabo de presentar-vos el primer relat del blog. És d'aquest any, el vaig presentar als Premis Sant Jordi del meu institut, i amb ell vaig guanyar el 3r premi - amb un altre vaig guanyar el 1r, però és massa llarg per publicar-lo aquí... -. Amb el relat intento plasma la realitat religiosa de la història de la humanitat, com hem anat canviant les nostres creences, i com canviarant... perquè l'home necessita creure en alguna cosa, tant com necessita pensar que les seves creences són les correctes.

Batalla primaveral

2007-09-03T20:47:00.000+02:00

La mar arriba acompanyada

d'una brisa primaveral,

que es disputa una batalla

contra l'ambient hivernal.

El fre, les aigües, gela;

la calor les desglaça.

I ens ofereix la primavera,

ses colors en una dança.

...

Res més senzill que plasma l'arribada de la primavera després de l'hivern.

Amors de matinada

2007-09-03T20:13:00.000+02:00

De bon matí passejen

els grans enamorats;

els amics inseperables:

l'Astre Rei i la Mar.

Mentre ella acarícia l'arena;

ell, a la llunyanía desperta;

enamorant-la amb colors brillants,

oferint-li tots ses encants.

Llavorç ella li ofereix,

una dolça melodia;

que ell, atent, seguix;

aixecant la llum del dia.

I quan aquest ja està ben amunt;

arribant al punt més alt de llum;

acaba, ja, la passejada;

acaba l'amor de matinada.

...

Els que estudiem a l'IES Sant Elm tenim la sort de gaudir dels colors més bells del cel cada matí. I jo, romàntica incansable, no sé fer res més que observar-los cada dia, contemplar aquesta bellesa que ens regala la Mare Natura per dir-nos Bon Dia!

Maullidos de amor

2007-09-03T20:07:00.000+02:00

En la repisa de la ventana
se encuentra una bella felina;
en sus pensamientos sentada,
con la mente adormecida.
.
Y debajo de esa misma,
sobre las hierbas posado,
en ella, su mirada fija,
está un gato enamorado.
.
Y este felino tigrado
a su felina está cantando:
un soneto, un romance;
un canto enamorado.
.
Y los pájaros a su cantar,
y el gato buscando besos;
traducidos de su maullar
dicen así sus versos:
.
“De mis siete, la tercera vida estoy usando;
en la primera fui lince, en otra jaguar;
y en ésta que soy gato
de ti me he ido a enamorar.
.
Sé que no me amas y que jamás lo harás;
sé que me odias por recitarte mi cantar;
sé que, a ti, jamás te podré besar;
sé que aquí para siempre no puedo estar.
.
Pero escucha mi maullido,
porque éste será el último;
porque mañana, tras mi muerte,
con mi cuarta vida, tendré más suerte.”
.
Y la gata, presumida,
mirando-lo sin compasión,
se aleja de la ventana fría,
dejando al gato sin amor.
.
Y tras la muerte del felino,
La gata jamás lloró;
Ni sus pisadas fueron lágrimas,
Ni sus recuerdos, cantos de amor;
.
Aquél gato tigrado en el olvido quedó,
Y si tuvo cuarta vida, a la gata no encontró,
Porque ella, tan presumida,
hasta su muerte, sola vivió.

...

És en castellà, ho sé... però volia oferir-vos alguna cosa diferent. Aquest el vaig escriure primerament per uns deures de la meva cosina, l'any 2006, i després el vaig allargà - acabant com el veieu ara -, per poder-lo presentar en els Premis Sant Jordi del meu institut, no va guanyar cap premi, però algú se'l va llegir, i potsé li va agradar ;-) ...

Morta sobre vida

2007-09-03T19:47:00.000+02:00

Amb son dolça melodia,

la Soletat, a mi em crida

a fins la mort jo seguir-la;

a ser ma única amiga.

Però la vida m'abraça,

i ses urpes em clava;

la vida m'atrapa

en sa fosca diada.

I així, busco manera

d'aquest món desaparèixer.

Mes ma amiga comença a empenyer

la meva ànima cap a ella.

Però la vida, enemiga,

la té encadanada;

la mort d'estirar es cança,

i em deixa morta sobre vida.

...

Aquest és el poema que segueix a "Somni mortal" a la llibreta on recullo tots els meus poemes. Com podeu veure en ell es reflecteix el frecaç del meu anhel. La soletat en la que sento existir. L'estira i arronça en el que em sento corda. Em sentia sola, rodejada de falsetat, d'hipocresia... De tan sola que em sentia, dic ser abandonada - en el poema -, fins i tot per la mateixa soletat...

Somni mortal

2007-09-03T19:40:00.000+02:00

Suau brisa primaveral,

dolç aroma de la mar,

bell cant des de l'arbreda

i un gran adéu a la llar.

Un bell dia, i fosca nit,

regnada per mil estrelles,

mentre, un llunyà ocell amic

travessa el cel, mil marevelles!

Una trista nota sobre el llit,

un missatge i un arreveure,

un record alegre per a mi,

aquell "adéu", difícil de veure.

Abandonar la Terra infernal,

per morir en felicitat,

morir en la bella irrealitat

d'un somni sense un clar final.

...

Aquests versos són fruit de les meves néures del passat. Són del 2005 - tot i que juraria que són de fa més -. Llavors jo no era feliç, ara tampoc no ho sóc, però m'ho prenc d'una altra manera. Llavors jo m'imaginava ser prou valenta per saltar des d'un penya-segat - evidentment, no eren més que imaginacions, mai era prou valenta ni per plantar-me davant del precipici -. Ara visc la vida intentant allunyar-me de tot allò que em feia infeliç. Llegint els vells poemes, rient-me del que creia, del que somiava... alleujada de tenir metes que complir, per no desitjar morir...